Entrar al cotxe per la finestra i conduir 9.300 km amb les mans

Ja fa quasi trenta anys que un accident d'esquí va deixar Albert Llovera en cadira de rodes. Però lluny d'apartar-se de les competicions esportives, va decidir fer un salt endavant i dedicar-se al motor. Aquest andorrà de 47 anys és un dels rostres més carismàtics de casa nostra. Avui és a l'Argentina, pilotant un Buggy i fent els últims entrenaments abans de començar diumenge el Dakar.

Tornar al ral·li més dur del món era un dels seus grans somnis. "Hi vaig anar el 2007, en l'última edició que es va córrer a l'Àfrica. El cotxe no estava prou ben preparat i vaig haver d'abandonar. M'havia quedat aquesta espina. Aquest cop confio tenir més sort", diu Llovera, sempre amb un somriure als llavis.

El suport de Nasser al-Attiyah

El bon humor és una de les seves característiques principals. L'altra, les ganes de fer coses. Sempre té projectes al cap, i en parla amb passió. És un cul inquiet que va d'una banda a l'altra per aconseguir els seus objectius. "Feia dos anys que treballava per tornar al Dakar i vaig fer més de 70.000 quilòmetres per tot Europa buscant patrocinadors", comenta mentre pren un cafè i gaudeix d'uns instants de tranquil·litat en un centre comercial de Barcelona.

Però malgrat picar tantes portes com va poder, al final el finançament el va trobar de la mà del seu amic Nasser al-Attiyah, un príncep de Qatar que va guanyar l'edició del 2011 i que va quedar-se sorprès fa uns anys quan, enmig d'un ral·li, va veure com l'Albert pilotava a gran velocitat només amb les mans. Des d'aquell dia, l'andorrà i Al-Attiyah comparteixen molt més que la passió per córrer. "M'havia dit que tenia ganes que hi participés, i jo també volia fer-ho, però al setembre li vaig haver de trucar per dir-li que no havia trobat prou diners. I ell em va dir que m'ajudaria, que parlaria amb el govern de Qatar. A l'octubre ja estava tot pactat". Grandvalira i Govern d'Andorra van completar el pressupost. "Aquí sóc un més, ja fa molts anys que em coneixeu. Però a fora la meva història és més sorprenent i els agrado pel que represento. El Nasser es va quedar sorprès i indignat pel fet que el govern no em donés suport. Però jo entenc que el moment econòmic és el que és".

Amb el finançament a la butxaca només quedava trobar un copilot i adaptar un vehicle per competir. El seu company de viatge serà el francès Arnaud Debron. "Vaig parlar amb ell durant la presentació i em va dir que amb mi només tindria un problema: intentar calmar-me. Diu que vaig massa esverat i que al Dakar s'ha de pilotar d'una altra manera", explica entre rialles.

Un Buggy adaptat

El cotxe són figues d'un altre paner. "El Buggy té el problema que s'hi entra per una finestra. Però ho vaig provar el primer dia i me'n vaig sortir, així que ja ho dono per resolt". Després només va faltar adaptar-lo perquè es pogués pilotar amb les mans.

Això sí, per conduir un cotxe amb les mans no només es necessita habilitat, sinó també molta força. Llovera és un corredor expert en ral·lis -va guanyar el Campionat d'Espanya el 2012- però després de cada prova, que dura entre dos i tres dies, li queden els dits molt malmesos. És com agafar una bossa de la compra durant hores i hores. Enguany el Dakar té 9.300 quilòmetres repartits en 13 etapes. "Hem hagut d'incloure-hi una bomba hidràulica per ajudar-me a frenar. I per als trams d'enllaç en què estaré tota l'estona accelerant tindré un comandament d'escalèxtric".

Llovera va marxar diumenge cap a l'Argentina i aquesta setmana s'ha dedicat a provar el vehicle, ja que amb tantes modificacions no havia pogut fer quilòmetres sobre les diferents superfícies (terra, arena) en què haurà de competir. Té de marge avui i demà. Diumenge ja comença el Dakar, el seu últim gran repte. "A la vida els límits te'ls poses tu mateix", assegura.