Engrunes i garrotades al purgatori de la Lliga

BarcelonaCap dels últims sis classificats de Primera Divisió suma tres victòries quan falten tres jornades per arribar a l’equador de la Lliga. Només dos dels sis primers de Segona han aconseguit guanyar més de dos dels últims cinc partits. L’abundància d’empats i de derrotes ha igualat la lluita per no baixar i la cursa per escalar a la màxima categoria. Dues batalles aferrissades, plenes d’equips implicats, en què gairebé cap d’ells és capaç de guanyar. Les distàncies entre clubs s’han reduït. 

A Primera, sis equips tenen 14 punts o menys, una puntuació que el curs passat només registraven l’Elx i un Espanyol que era penúltim amb 14 punts, i que ara seria catorzè. De fet, des del desè (Rayo) cap avall, només un equip té cinc victòries, el València. Un d’onze. El curs passat n’eren quatre. Si es tenen en compte els darrers cinc partits de la meitat baixa de la classificació, només es computen cinc victòries d’un total de 50 partits. Una sequera que afecta habituals de les zones nobles, com el Sevilla o el Vila-real, i els porta a estar més pendents del descens que d’Europa. 

Els castellonencs sumen 11 punts menys que el curs passat a hores d'ara. Els andalusos, que aquesta setmana han quedat eliminats d’Europa i no guanyen a la Lliga des del setembre, en porten dos menys. Com ells, el Celta també ha perdut talent. Les sortides de Brais Méndez i Gabri Veiga han deixat sense socis Iago Aspas, que, només porta un gol aquest curs, pels vuit del curs passat en aquest punt. Un escenari similar viu el Mallorca, que enyora Kang-In Lee, ara al PSG, i els gols del lesionat Muriqi, que porta la meitat de dianes, quatre, que fa un any. L'absència de grans golejadors coincideix en el temps amb l'aposta per sistemes tàctics més defensius.

La falta de gol és un problema general a la Lliga. El campionat espanyol va ser el més golejador de les cinc grans lligues europees en set de les catorze temporades entre la 2004-05 i la 2017-18. Entre 2007 i 2018 va superar els 1.000 gols per curs, gràcies sobretot al duel Messi-Cristiano. Des de la sortida del portuguès, la Lliga mai ha tornat a les quatre xifres. Amb la sortida de l'argentí es va assolir el mínim en dues dècades: 2,5 gols per partit. Sense ells, la Lliga acumula quatre temporades sent el gran campionat europeu on es marquen menys gols.

A la Premier, en canvi, l’estil més vertical i l’atracció de talent ha permès que només en un dels últims quinze anys s’hagi baixat dels 1.000 gols. Els últims dos cursos es van superar els 2,8 gols per duel, i enguany la mitjana ha pujat a 3,1. Una xifra que, a Europa, només supera la Bundesliga, on les últimes cinc temporades s’han marcat més de tres gols per duel. I aquest inici de curs, amb 3,4 dianes per partit, corrobora que a Alemanya no troben gaire a faltar Haaland ni Lewandowski. 

Els gols encaixats pesen més a Segona

A Segona, on les diferències entre clubs són encara menors, pesa més el fet de no encaixar gols que el de marcar-ne. L’Espanyol n’és un exemple: porta els mateixos gols que en l’anterior etapa a la categoria (30), però si acumula deu punts menys és perquè ha rebut més del doble de gols (20, pels 9 del curs 2020-21). 

En aquell inici de temporada, l’Espanyol, el Mallorca i l’Almeria superaven els 38 punts, registre que ara no assoleix cap equip. Ara, el Leganés és líder tot i sumar-ne tres dels últims dotze. El Valladolid, que en porta deu dels últims quinze, és l’únic que ha aprofitat els entrebancs dels madrilenys. Dels quatre clubs en promoció d’ascens, l’Espanyol i el Racing de Ferrol n’han sumat vuit, pels sis de l’Sporting i els cinc de l’Eibar. Les garrotades al purgatori són una constant en una categoria on rivals de la zona baixa com l’Eldenc i el Cartagena esgarrapen punts a dos dels tres primers. Una oportunitat i una amenaça per a l’Espanyol, que necessita deixar d’encaixar.