L’enginyeria financera per pagar els 120 milions de Griezmann

BarcelonaUn any i un mes després de comunicar, a través d’un polèmic documental produït per Gerard Piqué, que es quedava a l’Atlètic de Madrid i refusava l’oferta del Barça, Antoine Griezmann es convertirà en nou jugador blaugrana. Tot fa pensar que avui es resoldrà un interès que ve de molt lluny, quan el davanter francès, encara propietat de la Reial Societat, figurava com a alternativa a l’arribada d’Alexis Sánchez, que finalment va ser l’escollit per reforçar el front d’atac culer l’estiu del 2011. En vuit anys, Griezmann ha evolucionat fins a esdevenir el futbolista més resolutiu de l’Atlètic de Diego Simeone, el talent reposat en la França campiona del món i un clàssic objectiu als despatxos de la Ciutat Esportiva. De fet, ja portem tres mercats estivals seguits amb el de Mâcon planant sobre l’ecosistema de Leo Messi. Va sonar com a relleu en calent de Neymar al 2017, va descartar el Barça a dos dies de l’últim Mundial i ara, per fi, pagarà els 120 milions d’euros de clàusula de rescissió -20 més que fa 13 mesos- per jugar al vigent campió de Lliga.

A falta de l’anunci oficial i de trobar resposta a diversos dubtes esportius i de convivència -“Jo no opino de Griezmann”, va dir Messi fa un parell de mesos-, la feinada a la planta noble del Camp Nou per reunir els diners de la clàusula també ha sigut important. Tot i ser una adquisició pactada pel president Bartomeu al març, la negativa de l’Atlètic a negociar un traspàs equivalent als 120 milions obliga el Barça a ingressar-los íntegrament a la seu de la Lliga, com van fer en el seu dia el Reial Madrid amb Figo o el PSG amb Neymar. Aquesta fórmula està exempta d’impostos des que Hisenda va afluixar les normes fa tres anys, però no permet els pagaments fraccionats, tan habituals quan els clubs es posen d’acord en la compravenda d’un jugador. Així, per executar el que serà un dels fitxatges de l’any, el Barça ha hagut de buscar finançament. Una mesura, d’altra banda, que des del club veuen amb total normalitat. “Hi ha diners per fitxar Griezmann de la mateixa manera que n’hi havia l’any passat, quan va decidir quedar-se a l’Atlètic”, mantenen.

Però una cosa és la capacitat econòmica i una altra és la liquiditat a l’hora de deixar anar 120 milions de cop per un sol jugador. Dit d’una altra manera, generar prou ingressos per adquirir Dembélé, Coutinho i De Jong i signar sucoses millores contractuals (Messi, Piqué, Umtiti, Jordi Alba, etc.) en només dos exercicis comptables no evita la necessitat de demanar préstecs per afrontar la planificació esportiva. De fet, la bombolla dels preus del futbol obliga cada vegada més a fer aquest pas. En el cas de Griezmann, però, la cosa s’ha complicat per la inamovible negativa de l’Atlètic a negociar, la lògica inexistència de 120 milions a la caixa culer i el topall d’endeutament ratificat en l’última assemblea, en què els compromissaris van tombar la proposta de la junta de canviar l’article 66 dels estatuts, “relatiu a la capacitat del club per formalitzar operacions de crèdit”. Bartomeu va voler afluixar el sostre del 10% sobre el pressupost d’ingressos per demanar préstecs, però 201 socis amb dret de vot, encesos en aquell moment pel també frustrat redisseny de l’escut, van rebutjar la mesura.

Simeone no l’espera

El Barça admet que per afrontar el fitxatge de Griezmann ha demanat finançament extern, però no concreta si ha acudit a entitats bancàries conegudes entre el gran públic o si ha negociat condicions i interessos amb un fons d’inversió. Tampoc especifica la quantitat sol·licitada, però és segur que estarà per sota dels 96 milions corresponents al 10% dels 960 pressupostats en l’últim exercici. Sigui com sigui, el davanter francès, que tenia fins avui per tornar a la disciplina de l’Atlètic, s’estalviarà les pallisses físiques del Profe Ortega i es posarà a les ordres d’Ernesto Valverde després de ser presentat en societat.