Una gesta per entrar als llibres d’història de l’atletisme
Eliud Kipchoge és el primer atleta que trenca la barrera de les 2 hores en una marató
BarcelonaTrencar barreres de l’esport, explorar els límits físics de l’ésser humà i entrar en la història de l’esport. El kenyà Eliud Kipchoge es va convertir ahir en el primer atleta que corre una marató en menys de dues hores, la barrera que semblava infranquejable en l’atletisme modern. Ahir Kipchoge, que ja té el rècord del món de la marató, va completar els 42,195 km en 1:59:40.02. “Soc l’home més feliç del món després de ser el primer de baixar de les dues hores”, reconeixia l’atleta africà tot just creuar la línia de meta i de superar un dels reptes més complicats de la història de l’esport. “Eliud, a l’altura dels millors esportistes de la història”, deia a les xarxes socials el mataronià basc Martin Fiz, i l’atleta català Carles Castillejo afegia: “Brutal, espectacular Kipchoge, has trencat un límit. Gràcies pel xou”.
Per aconseguir-ho, Kipchoge va fer el recorregut corrent a una mitjana de 17 segons els 100 metres. O el que és el mateix, seguir, durant 42 km, un ritme mitjà de 2 minuts i 50 segons el quilòmetre. Kipchoge, guiat per un exèrcit de llebres que, com si d’una coreografia es tractés, entraven al recorregut i en sortien, va anar quadrant el ritme de pas a cada quilòmetre: 1.48, 2.52, 2.48, 2.52... i 2.50 durant els últims. Com un rellotge de precisió. Tot cronometrat, tot mil·limetrat, tot estudiat. La línia verda amb làser marcada a terra projectada des del cotxe indicava el rècord i ni Kipchoge ni les llebres la van perdre de vista. “Les llebres han fet una gran feina, formen part dels millors corredors de tots els temps”, explicava el kenyà. Entre ells hi havia els germans Ingebrigtsen (Henrik, Filip i Jakob), Selemon Barega o Bernard Lagat i Paul Chelimo. Si fa dos anys, al circuit de velocitat de Monza, a Itàlia, es va quedar a 25 segons de la fita, ahir ho va poder celebrar. I va creuar la línia de meta feliç i somrient. “Espero que més gent de tot el món corri per sota de les dues hores després d’avui”, afegia.
Un rècord no homologat
El rècord de Kipchoge passarà a la història amb un asterisc. I és que la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) no l’homologarà com a rècord oficial. Perquè el repte Ineos 1:59, promogut per la marca esportiva Nike, no complia els criteris que marca la federació. La IAAF diu que, per homologar una marca, cal que s’hagi obtingut en una cursa oficial, controlada per la mateixa federació o bé per la federació del país on es fa, i que el recorregut estigui mesurat i certificat per un organisme oficial. En el cas de Kipchoge, va aconseguir el repte en un traçat fet a mida (sense cap tipus de desnivell), en què només era ell contra el cronòmetre. Aquest és un dels altres punts que requereix la IAAF per donar per bo el temps: que hi hagi tres competidors a la prova. Ahir, Kipchoge competia sol, acompanyat de 41 llebres que van fer rotacions per entrar descansades (en curses oficials, quan una llebre es retira no es pot reincorporar) i a les quals un cotxe situat al davant -i que anava tallant el vent, igual que les llebres, que corrien en formació de fletxa- els marcava el ritme. A més, va rebre avituallaments a mida, cosa tampoc permesa per homologar una marca. Va ser un rècord de laboratori, en què es va calcular fins al més petit detall, però que permet a Kipchoge entrar als llibres d’història de l’atletisme i de l’esport en general.
La disciplina, la clau dels èxits
La disciplina és el principal fonament de tot el que ha aconseguit Eliud Kipchoge, que cada dia es lleva a les cinc de la matinada per entrenar-se. Viu a Eldoret, a la seva Kènia natal, amb la dona i els tres fills- que ahir li van donar suport a Viena-, però s’entrena en un campament a les muntanyes. I allà, la constància i la disciplina són els seus grans aliats, perquè compleix fil per randa el programa d’entrenament que li marquen els especialistes. Ni més ni menys. Només així ha aconseguit el rècord del món de marató i haver-se imposat en totes les que ha disputat excepte una, a Berlín el 2013, just la mateixa prova en què es va coronar com el rei de la llarga distància de l’atletisme (2:01:39). Ahir Eldoret es va aturar: la gent va sortir al carrer per celebrar, amb càntics, que un dels seus habitants més il·lustres havia tornat a fer història.