L'elefant a l'habitació que amenaça el futbol mundial

BarcelonaEl futbol d’elit aixeca la veu per posar fre a una bombolla que pot esclatar. L’amenaça d’una vaga que aturi les competicions sembla més real que mai. O això, almenys, és el que es desprèn de les declaracions de futbolistes de primer nivell, que en les últimes setmanes s’han posicionat en contra d’un calendari que prioritza el negoci en detriment dels futbolistes, que cada cop pateixen més lesions. La pugna que fa temps que mantenen oberta la FIFA i la UEFA amb les diferents federacions nacionals i patronals per capitalitzar el negoci del futbol a còpia d'engrossir les seves competicions passa factura a uns futbolistes que, aquesta temporada, podrien arribar a disputar entre 70 i 80 partits. 

Una xifra ben allunyada de la que disputaven els equips de primer nivell als inicis. Lluny queden, per exemple, els prop de 30 partits que disputaven cada temporada clubs com el Barça o el Madrid entre les dècades dels anys 30 i 50 del segle passat. El calendari va començar a farcir-se amb la irrupció de competicions europees i l’increment del nombre d’equips a les estatals. Això va fer que entre els anys 60 i 90 fos habitual que blaugranes i blancs disputessin entre 40 i 50 partits per curs. Unes xifres que, novament, han quedat obsoletes en l’última dècada. Els èxits europeus de blaugranes i blancs els han portat a arribar als 60 partits anuals, el doble dels que registraven 70 anys abans.

Aquesta temporada, de fet, els homes de Hansi Flick podrien arribar a jugar 60 partits si arriben a les finals de la Champions i la Copa. Això, sempre que acabin entre els vuit primers la fase de grups de la màxima competició continental i evitin haver de disputar els dos enfrontaments de la ronda preliminar prèvia als vuitens de final. Els de Carlo Ancelotti, per la seva banda, en podrien arribar a jugar 69, perquè participen en set competicions. A banda de la Supercopa d’Europa, que ja van guanyar a Polònia, al desembre viatjaran a Qatar per disputar la final de la Copa Intercontinental, i entre juny i juliol aniran als Estats Units per jugar el nou Mundial de Clubs, un invent de la FIFA que assegura premis d’entre 50 i 100 milions als participants. Els blancs van començar la gira nord-americana l’1 d’agost i podrien finalitzar el curs el 13 de juliol al mateix país. 346 dies, l’equivalent a gairebé onze mesos i mig. Els blaugranes també fa uns anys que són habituals del Soccer Champions Tour, la gira estiuenca que corrobora que els clubs també tendeixen a prioritzar el negoci a la salut dels seus jugadors. 

Quatre partits més que el Madrid, 73, podria arribar a jugar el Manchester City de Pep Guardiola si, a més de la final de la Champions, també arriba al final de la FA Cup, l’EFL Cup i el Mundial de Clubs. Els citizens, de fet, podrien arribar a jugar un partit cada 4,6 dies durant 337 dies. Al calendari que afronten amb els clubs, això sí, cal afegir-hi el que disputen amb les seleccions. Espanya, per exemple, disputarà un mínim de sis partits de la Lliga de les Nacions, xifra que podria arribar fins a deu si arriben a la final. Una de les seves estrelles, Rodrigo Hernández, que es va perdre el primer duel per sanció i quatre més amb el City per lesió, podria arribar a disputar-ne 78 aquest curs. 

Pedri, amb més minuts que Xavi o Iniesta amb menys de 21 anys

“Algú ha de cuidar-nos, perquè som els protagonistes d’aquest esport. No tot és diners o màrqueting, també és la qualitat de l’espectacle”, va queixar-se Rodri, estrella del City i de la selecció espanyola poc després de reconèixer que estan “a punt de fer vaga”. “Cada any tenim més partits i menys temps de descans. No se’ns escolta i la vaga serà l’única manera que els que decideixen ens facin cas”, va manifestar el blaugrana Jules Kounde. Ells i d’altres jugadors de màxim nivell coincideixen que el calendari actual, cada cop més comprimit, no fa sinó perjudicar el seu rendiment i augmentar el risc de lesió. De fet, ahir Rodri va lesionar-se amb el City. Un informe de FIFPRO elaborat el 2023 aporta algunes dades que alerten sobre com l’evolució del futbol modern està canviant el paradigma. 

Una d’elles posa el focus en jugadors del Barça: abans de complir els 21 anys, Pedri havia disputat 12.525 minuts en 169 partits entre clubs i seleccions. És un 12,4% més dels minuts jugats per Xavi Hernández (11.138), un 58,8% més dels d’Andrés Iniesta (7.883), gairebé el doble dels que acumulava Guardiola (6.632) i quatre cops més dels de Sergio Busquets (3.258). Al temps de joc, que també s’ha incrementat arran de la irrupció del VAR en els partits, cal afegir-hi la càrrega que impliquen els viatges, molts d’ells internacionals, així com el temps més breu per descansar i entrenar-se. Un còctel perfecte que és el causant de bona part de les 3.000 lesions que es van registrar a les cinc grans lligues europees durant la temporada 2022-23. 

La solució, és evident, implica que alguna de les parts cedeixi. De moment, els últims anys només ho ha fet la RFEF, aprimant una Copa amb només una eliminatòria a doble partit, les semifinals. La Lliga té actualment 20 participants, el doble dels que va registrar en la primera edició. El nou format de la Champions, per la seva banda, aglutinarà 36 participants, vint més dels 16 de la primera Copa d’Europa. Són quatre més dels 32 que tindrà el Mundial de Clubs que es disputarà aquest estiu als Estats Units. Un any més tard, la FIFA també estrenarà un nou format de Mundial de seleccions amb 48 països, quatre cops més dels 13 que van participar en l'edició inaugural a l'Uruguai el 1930. La UEFA tampoc fa curt: 24 seleccions participaran en l'Eurocopa del 2032, sis cops més de les quatre de França el 1960. Un creixement insostenible per tenir futbol cada dia. Aquest dimecres, Barça-Getafe a les 21 h. Els aficionats tampoc hi guanyen.