Un expert descriu els efectes nocius dels medicaments que tenia Eufemiano Fuentes

MadridEls medicaments intervinguts l'any 2006 al pis del carrer CaÍdos de la División Azul utilitzats pel metge Eufemiano Fuentes poden causar, fora dels usos indicats per a ells, des de l'augment del risc cardiovascular fins a l'esterilitat i el desenvolupament de tumors, entre altres efectes nocius. Així ho ha assegurat aquest dilluns al judici de l'operació Port el tècnic de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris Manuel Ibarra Lorente, que com a inspector farmacèutic va redactar un informe sobre els medicaments intervinguts a Fuentes, entre els quals n'hi havia molts de prohibits per les autoritats esportives.

Ibarra ha assenyalat que es van trobar esteroides, anabolitzants i hormones, entre altres medicaments, alguns no autoritzats a Espanya, la qual cosa demostra, segons l'expert, que no hi ha garanties sobre les seves condicions de fabricació ni sobre la qualitat del seu principi actiu. "Aquests medicaments, fora dels usos legalment autoritzats, tenen efectes perjudicials, no solament si es prenen en dosis superiors a les indicades, sinó també si es combinen entre si", ha assegurat l'expert.

Alguns dels medicaments confiscats, com l'EPO, eren des del 2005 d'ús exclusivament hospitalari per decisió de l'Agència de Medicaments, la qual cosa obeïa, segons Ibarra, entre d'altres motius, al fet que se n'havia detectat l'ús no autoritzat en persones sanes. "L'ús hospitalari es decideix quan es considera que el medicament ha de prescriure's realitzant un seguiment més complet del pacient, pels riscos que comporta", ha dit el pèrit.

Entre els riscos que el consum d'EPO pot tenir en persones sanes, l'expert ha citat l'augment dels nivells de glucosa en sang, el creixement anormal de la mandíbula, la llengua o d'altres òrgans, la hipertensió intracerebral i el desenvolupament de tumors.

Sobre els perills del consum d'anabolitzants i esteroides, Ibarra ha declarat que poden causar esterilitat, virilització en les dones, cessament prematur del creixement, augment del risc cardiovascular i producció de tumors. A més, ha dit que també tenen efectes sobre el comportament, ja que indueixen a l'eufòria i produeixen irritabilitat.

Al pis del carrer Caídos de la División Azul també hi van trobar IGF1 (factor de creixement). Ibarra n'ha destacat que el 2006 el seu ús era encara molt escàs perquè "no estava avalada la seva eficàcia". "Es considera inacceptable l'ús d'un medicament quan la seva eficàcia fos baixa o es destinés a persones sanes?", li ha preguntat l'advocat que exerceix l'acusació en nom del exciclista Jesús Manzano. El pèrit ha respost que "per descomptat", i ha afegit: "Tots els medicaments tenen riscos, fins i tot si estan autoritzats".

D'altra banda, aquest dilluns també ha declarat al judici de l'operació Port el cap del departament de Medicaments d'Ús Humà de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, César Hernández García, que ha assegurat que la sang completa i el plasma no estan considerats medicaments a Espanya.

Determinar si la sang és o no un medicament és una de les claus del judici, ja que l'article 361 del codi penal pel qual els acusats s'enfronten a una pena de dos anys de presó parla "dels que expedeixin o despatxin medicaments deteriorats o caducats o que incompleixin les exigències tècniques [...] i amb això posin en perill la vida o la salut de les persones".

Hernández, que ha comparegut com a pèrit en la vista oral, ha explicat que la sang no està inclosa en el Reial decret 1347/2007 pel qual es regula el procediment d'autorització, registre i condicions de dispensació dels medicaments d'ús humà fabricats industrialment, per la qual cosa a Espanya no es considera un medicament.

El pèrit ha afegit que en altres països la sang sí que se la considera com un "medicament biològic", però que a Espanya, per raons històriques, i pel fet que la donació és altruista i no hi intervé la indústria farmacèutica, ha quedat regulada fora de l'àmbit dels medicaments.

Preguntat per si un particular pot conservar sang a casa seva (el metge Eufemiano Fuentes emmagatzemava en bosses les extraccions dels esportistes) l'expert ha respòs: "No sé quines són les normes de qualitat exigides, però em sembla difícil d'entendre que això pugui dur-se a terme".

A més, en cas que aquesta sang, com feia Fuentes, fos congelada i després descongelada per fer-ne la reinfusió, el pèrit ha dit que "el procediment hauria d'estar inclòs en els protocols de qualitat i autoritzat per les autoritats sanitàries".