Edu Castro: “És millor comunicar emocions que comunicar tàctiques”

BarcelonaEdu Castro (Vigo, 1966) va estar treballant durant anys en un bufet d’advocats del carrer Urgell. Ahir va recórrer els 700 metres que separaven la seva antiga feina de l’ARA, on va exhibir la Copa d’Europa aconseguida amb el Barça Lassa d’hoquei sobre patins.

Impossible imaginar-se una estrena millor que una amb quatre títols.

Estem assimilant encara el que hem aconseguit. Ens sentim orgullosos i molt satisfets, eufòrics. No volem deixar de disfrutar-ho durant aquestes dues setmanes de competició que ens queden. Estem molt contents perquè hem treballat molt. De vegades sembla que al Barça tot és fàcil, i no és veritat. El projecte no podia començar millor.

Quan anaven a entrenar, han estat veient un rètol amb les 21 Copes d’Europa que ja tenia el club. Com han gestionat la pressió que això significa?

En positiu. Sabem que estem al millor lloc per tornar a guanyar una altra Copa d’Europa. Si hi havia 21 títols no era per casualitat, sinó perquè es donen totes les condicions. El club ens fa millors a tots. Tenim la possibilitat de tenir molts recursos i som uns privilegiats. Hem sigut molt conscients del moment actual que viu l’hoquei, en què hi ha molts equips que estan creixent econòmicament i esportivament gràcies als clubs de futbol que tenen al darrere.

Quina importància donen a haver guanyat el títol a Porto, on l’hoquei és una religió?

Soc agnòstic, però crec que hem guanyat el títol gràcies a Deu... a deu jugadors formidables que han deixat la pell a la pista. Sabien que guanyar a Porto era molt complicat. A les xerrades prèvies contra el Reus i el Porto no vaig guixar la pissarra. L’únic que els vaig dir és que no podíem ser ni porucs ni suïcides. Havíem de sortir valents, però respectuosos amb el rival. Tenim quatre paraules que defineixen com volem jugar: pacients, intensos, humils i arrogants. Quan entrenes un equip així, has d’intentar que el talent flueixi i no interrompre’l. No m’agrada ser intervencionista.

Els cinc equips del club han guanyat la Copa del Rei, un fet històric.

Els triomfs de l’equip de futbol tenen la repercussió que tenen i no hem d’oblidar que som el FC Barcelona, però guanyar cinc Copes del Rei, i encara tenim la possibilitat del conjunt femení de futbol, té un gran mèrit. Nosaltres ens hi sentim especialment implicats perquè el model de joc que estem intentant fer ve del Barça de futbol. Pressió alta, ritme de pilota, 1x1 després de moltes passades, verticalitat després de moure la pilota per fer sortir el talent individual... Això és l’ADN pur del Barça de futbol. Al darrere de tot això hi ha el Paco Seirul·lo i moltes xerrades de metodologia per traslladar el model de futbol als altres esports. La transversalitat del club ens fa millors i poder compartir el Palau amb Xavi Pascual, Andreu Plaza i Svetislav Pesic és impagable. Hem de ser-ne conscients i disfrutar-ho cada dia.

Vostè ha passat de La Masia al primer equip. Quin valor afegit té això?

Es tracta de traslladar el que he fet durant tots aquests anys al primer equip. Quan representes el Barça, saps que no pots fallar, sigui la categoria que sigui. Això et permet tenir un aprenentatge per quan arribes a dalt. Els jugadors saben que sempre jugaran contra un rival motivat al 100%, i això, ben gestionat, ajuda molt. No tenim mai un partit relaxat.

El club el va renovar abans del tram decisiu de la temporada.

El resultadisme no és mai bo a l’hora de prendre decisions. Nosaltres hem d’analitzar les coses des del no resultadisme. Si només analitzéssim com juguem a partir dels resultats, no revisaríem mai la manera de jugar perquè acostumem a guanyar. Revisem sobre victòries.

El seu lideratge com a entrenador és tranquil, sensat.

Hi ha una frase del Faust que ho defineix bastant bé. Jo he cregut sempre que dona més força sentir-se estimat que saber-se fort. Si ets capaç d’involucrar els jugadors en un projecte que no només és sobre les idees que tu tens sinó sobre les que ells poden aportar, les coses funcionen. Ser dialogant no significa ser tou.

Té fama de lector voraç i d’interessar-li el que passa al món

Soc humà i res m’és aliè. Ara m’escolta més gent i les meves opinions poden tenir una altra dimensió. Tinc opinió sobre moltes coses i la faig saber. Llegir molts llibres no és meritori, és una afició més. Sovint és millor comunicar emocions que comunicar tàctiques i ser lector m’ha ajudat. He entès que treballo per ser millor que un únic entrenador, que soc jo com era ahir.