El futur del Barça, pendent d'un turisme massiu que Barcelona vol evitar

BarcelonaDues setmanes i escaig després de la dimissió –i desaparició pública– de Josep Maria Bartomeu, els socis del Barça per fi saben quin dia podran votar un nou president: el 24 de gener del 2021. Igual que va fer la junta sortint amb la moció de censura, la comissió gestora s'ha escudat en la incertesa de la pandèmia per fer el ronso a l'hora de posar les urnes perquè els propietaris del club puguin exercir el dret de decidir. El govern provisional de Carles Tusquets durarà 88 dies, més que qualsevol altra gestora blaugrana, perquè entén que la crisi sanitària, i el context excepcional que implica, justifica la presa de determinades mesures per davant de la convocatòria dels comicis. Una de les més importants té a veure amb l'economia de l'entitat, i més concretament amb el salari dels jugadors del primer equip, una partida que cal adequar a la caiguda lliure d'ingressos que resumeix un Camp Nou tancat amb pany i forrellat, buit de vida entre partit i partit.

Tusquets parla d'un "esforç de 300 milions d'euros", dels quals pretén que 191 surtin de la massa salarial. I conclou, més enllà de l'excessiva alegria que hi ha hagut els últims anys a l'hora de firmar renovacions milionàries, que el Barça "depèn massa del turisme" per generar recursos. Els números de l'entitat, amb pèrdues de 97 milions l'exercici 2019-20 i un panorama poc encoratjador per al 2020-21, quadren amb aquest diagnòstic. El Camp Nou és avui una font d'ingressos assecada: els abonats han deixat de pagar i la caixa culer ja no s'enriqueix gràcies a les entrades de partits que depenien de la Barcelona turística, amb el Barça i Messi com a reclams importants. L'estadi tancat equival a més de 130 milions d'euros menys per a aquest curs. Entre carnets i entrades.

Entrades cares per compensar carnets barats

En l'última dècada, les directives de Rosell i Bartomeu han compensat la congelació del preu dels abonaments fent diners amb els visitants estrangers que mai han anat al Camp Nou i que poden pagar molts diners per fer-ho. Per això l'impacte del covid ha sigut tan gran als comptes. "Havíem fet del Barça una Sagrada Família", expliquen al club. Ara, des del zero absolut, als despatxos es pregunten si algun dia tornaran les xifres prèvies a la pandèmia. "Seguirem venent entrades, però haurem d'adaptar els preus al tipus de visitant que vindrà a mesura que es vagi obrint tot", preveuen a Arístides Maillol. És a dir, optimisme moderat pel que fa a la recuperació de constants a la taquilla, sense entrar en el dubte de si els socis, que fa mesos que no van a l'estadi, alliberaran la seva localitat amb la mateixa freqüència que abans de l'explosió del virus. Un cop les autoritats sanitàries aprovin la reobertura esglaonada dels camps, els abonaments a poc a poc es tornaran a pagar i el Barça confia que l'interès pels seus actius esportius, amb l'enorme asterisc del futur de Messi, continuï generant vendes de tiquets.

Molts més dubtes hi ha amb el museu, que està tancat des de dijous de la setmana passada. La instal·lació, una de les més exitoses de Barcelona, rebia pics diaris de 15.000 visitants els estius d'abans de la pandèmia i generava gairebé 60 milions anuals. Després del primer estat d'alarma es va reobrir amb mesures covid, però només va recuperar el 10% de l'activitat, cosa que va confirmar la seva condició d'atracció pensada per al turista estranger. El percentatge s'ha reduït a la mínima expressió amb el confinament de cap de setmana: per això el tancament era necessari. "No tenia cap sentit continuar oberts si ni tan sols pot venir una família de Mataró un dissabte a fer la visita", justifiquen des del club, on assumeixen que la recuperació del museu passa, d'una banda, perquè la societat global recuperi la confiança a l'hora de viatjar i, de l'altra, perquè la infraestructura es pugui ampliar en el marc de l'Espai Barça. Poc rastre, ara per ara, d'una reflexió interna per modular l'experiència i fer-la atractiva als socis, que malgrat tenir-la gratis gairebé ni la trepitgen.

Al Barça donen pràcticament per fet que el museu trigarà anys a recuperar les xifres anteriors al covid, impulsades per entrades que costaven un mínim de 25 euros i un màxim de 139. Enguany, entre el primer confinament i la segona onada, el preu base va baixar fins als 12 euros amb la intenció de captar el públic local, però els principals interessats en el Camp Nou Experience continuaven sent els pocs europeus que visitaven la ciutat. Uns turistes que també ho aprofitaven per comprar-se la samarreta de rigor a la botiga del Camp Nou, que abans de la pandèmia era la segona de la factoria Nike que més venia a tot el planeta, cosa que torna a retratar la tirada del Barça dins i fora de la marca Barcelona. Ara, tant l'establiment de l'estadi com el de la Rambla, pensat sobretot per atraure els creueristes, estan tancats al públic. Venien tan poc que no sortia a compte mantenir-los oberts.

Llocs de treball en l'aire i la fi d'una Barcelona massificada

Aquesta situació de vaques magres té, com és evident, efectes negatius en termes d'ocupació. El personal del museu de moment aguanta tot i el tancament. Els nou empleats en plantilla del club estan fent feines telemàtiques, mentre que els deu treballadors externs –seguretat, vigilància de sales i control de tiquets– han sigut recol·locats en altres llocs. Tot i això, si la instal·lació continua sense moviment no es pot descartar un ERTO. Encara menys sort tenen algunes iniciatives que treien profit de la febre estrangera pel Barça. És el cas de Camp Nou Visit, una petita empresa que oferia visites guiades al museu en diferents idiomes i que tenia convenis amb plataformes com Airbnb i TripAdvisor. Fins i tot havia ampliat el servei al museu del Reial Madrid. El seu fundador, Olivier Goldstein, va haver de prescindir al març dels seus guies i de la seva secretària. Aquest estiu, a causa de la baixa demanda, ell podia fer tots els tours. I, de cara al vinent, fa una previsió conservadora: "Si recuperem el 30% de l'activitat amb la vacuna i tot plegat, ja em donaré per satisfet".

Goldstein, que és periodista de formació, compensa les pèrdues apostant pel negoci de l'e-learning. I el Barça, segons les fonts consultades, avança projectes per intentar obrir altres vies d'ingrés mentre espera el dia en què podrà tornar a una normalitat raonable. L'entitat ha posat en marxa un museu itinerant a Mèxic i està dedicant molts esforços als canals de comerç digital i a la plataforma Barça TV Plus, que està pendent de l'arribada d'un soci comercial per tenir més recursos. Tot plegat per la incertesa que suposa la pandèmia en un model de negoci basat fins ara en la presencialitat, en el moviment de persones i en una Barcelona massificada que potser no tornarà mai. Una ciutat amb un pastís turístic en el qual el Barça, segons un informe recent de Deloitte, suposava el 6% del volum anual de visites, 1,6 milions de pernoctacions i un impacte en el PIB de 770 milions.

Sobre aquesta incògnita, és interessant escoltar les reflexions de Marian Muro, directora de Barcelona Turisme, que preveu que la identificació del Barça amb la ciutat "serà la mateixa" quan l'activitat es vagi recuperant. Ara bé, Muro espera que aquesta aturada per la força signifiqui una reformulació del model dels últims anys. "Aquests mesos ens han de servir per fer un canvi. No podem tornar a la Barcelona densa, amb zones dedicades només al turisme. La ciutat ha de ser per als barcelonins i hem de decidir què volem vendre a l'exterior. ¿Preferim ser la ciutat dels comiats de solter i dels creuers o bé posar en relleu la gastronomia, les indústries creatives i el mar?", es pregunta.

És impossible ara mateix obtenir certeses sobre com reaccionarà el sector als intents de les autoritats per fer evolucionar el paradigma turístic. En conseqüència, el Barça es veu abocat també a la reflexió, amb la seguretat que costarà repetir les dinàmiques i les xifres de l'enyorat 2019. "Això és com si un maratonià d'elit de cop deixa de córrer. No tornarà a competir al mateix nivell en molt de temps", diu Olivier Goldstein, interessat, igual que el Barça, a recuperar una part de les constants perdudes a causa del virus. Ara bé, ¿es pot parir un projecte guanyador i sostenible sense allunyar el club dels socis per acostar-lo als turistes? Trobar la resposta a aquesta pregunta serà tot un repte per a la nova junta.