D’un soterrani de Barcelona al Campionat del Món

BarcelonaLa història de l’equip JJCobas està íntimament lligada als que van ser els seus creadors, Jacinto Moriana i Antonio Cobas. El Saló RetroMoto Barcelona ha decidit homenatjar aquesta escuderia en la seva tercera edició i des d’ahir es poden veure al Saló diverses motos de l’equip, entre les quals hi ha la que va fer Àlex Crivillé campió del món de la categoria petita. L’equip, certament, no hauria sigut el mateix sense ells dos. Moriana era un empresari apassionat per les motos i propietari de JJAutomóviles, una empresa fundada l’any 1976 i situada al carrer Girona de Barcelona que es dedicava a la compravenda de cotxes. I Cobas era un geni, un revolucionari, un avançat al seu temps que sense tenir la carrera d’enginyer va tenir la idea de crear el xassís de doble biga d’alumini que anys més tard van copiar totes les fàbriques de la graella del Mundial de MotoGP. Els dos treballaven per separat fins que l’any 1983 van unir-se per crear un equip que va aconseguir fer-se un forat al Mundial i aconseguir èxits.

“Quan es van associar i van fer l’equip JJ Cobas, jo era el seu banc de proves”, recorda Carlos Cardús, que va ser pilot de l’escuderia. El pilot de Tiana explica que, en aquella època, la gent pensava que Antonio Cobas era “un flipat”. “Era una bellíssima persona, podies parlar de tot amb ell, com amb el Jacinto. Jo potser era el seu nen”, reconeix. Cardús explica que lluitaven per les primeres posicions malgrat tenir un pressupost molt inferior al que tenien els grans equips: “A Espanya ho guanyàvem tot, i a fora tampoc ho fèiem malament pel poc pressupost que teníem. Potser teníem 10 milions de pessetes i lluitàvem amb Honda, que tenia prop de 250 milions de pessetes de pressupost. Era molt difícil lluitar amb ells”.

Cardús parla de la clau de l’èxit de l’equip JJ Cobas: “Les ganes de fer coses, la voluntat de treballar que teníem tots”. “El triomf del pilot és la suma de la feina de molta gent que hi ha al darrere. La confiança era la clau, el Cobas ens coneixia a tots, i això era molt important”, indica.

Així, des d’un soterrani de Barcelona, l’equip va créixer fins a arribar al Mundial i assolir diversos èxits. Amb ells, el català Sito Pons va aconseguir el seu primer triomf al Campionat del Món, i Àlex Crivillé, el seu primer títol del vuitè de litre l’any 1989. Però no tot van ser motos de velocitat: en l’últim tram dels anys 80 l’equip va desenvolupar infinitat de projectes: van participar en proves de resistència, van competir a les 200 milles de Daytona i van llançar una moto de trial que no va tenir l’èxit que ells preveien.

Per Europa en autocaravana

Ara els pilots de MotoGP viatgen en avió als Grans Premis i dormen en hotels o motorhomes i amb tot tipus de comoditats. Als anys 80, les coses eren diferents. “Amb l’equip JJ Cobas anàvem els pilots i els mecànics amb una furgoneta i una rulot per tot Europa, des de Barcelona fins a Finlàndia. Trigàvem una setmana a arribar-hi!”, recorda somrient Cardús, que explica què feien per retallar despeses. “Em posaven al final de tot de la rulot amagat i dormia a la cotxera, tot per evitar pagar un bitllet més. Sortíem en diumenge i no hi arribàvem fins al divendres següent”, explica, i riu.

Quan no estaven a la carretera, els podies trobar cada matí, a l’hora d’esmorzar, al Barracao, un bar que hi havia a la cantonada dels carrers Girona i Diputació. Allà es reunien Muriana, Cobas, Cardús, Eduardo Giró, Jep Martinell, Lluís Alberó i Ginés Guirado per fer petar la xerrada abans de tornar al soterrani del carrer Girona per seguir treballant i imaginant idees noves. Moriana va morir l’any 98 i just després es va dissoldre l’equip. I Cobas, que va seguir treballant per a altres equips, va morir el 2004. El seu llegat i les seves idees, però, es mantenen ben vives avui dia.