D’un segle XX blanc a un segle XXI blaugrana
Barcelona“Aquest reconeixement premia la feina i la voluntat d’un club que sempre ha aspirat a ser el millor”, deia Florentino Pérez el desembre de l’any 2000, quan l’aleshores president de la FIFA, Joseph Blatter, va entregar-li, en una gala de Roma en què anava acompanyat d’Alfredo Di Stéfano, un guardó que reconeixia el Reial Madrid com el “millor club del segle XX”. El Madrid havia guanyat una enquesta de la FIFA amb el 42% dels vots i havia superat el Manchester United i el Bayern. Cap d’aquests dos clubs, però, no van arribar ni al 10% dels vots. El Barça ni apareixia al podi i, segurament, era just: només tenia una Lliga de Campions, llavors. El Madrid, en canvi, exposava en el seu museu 8 Lligues de Campions, 2 Copes de la UEFA, 2 Copes Intercontinentals, 27 Lligues, 17 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 1 Copa de la Lliga, 1 Copa Eva Duarte, i altres títols que la FIFA no reconeix, com dues Copes Llatina o 2 Petites Copes del Món. El segle XX era seu, tenyit de color blanc, amb 63 títols oficials.
Quinze anys després, aquest desembre, el Barça alçava el trofeu del Mundial de Clubs a Yokohama després de derrotar el River Plate argentí. Era el 83è títol oficial del Barça, quan l’any 2000, el club blaugrana només en tenia 57, xifra que feia patxoca gràcies en part a títols de segona fila, com les 4 Recopes, les 3 Copes Eva Duarte o les 24 Copes del Rei. Però de Champions, només una. I de Lligues, 16, molt lluny de les 27 del Madrid. És a dir, aquest segle XXI el Barça ha anat pintant de blaugrana un mur que l’any 2000 era tot blanc. El Madrid suma ara 80 títols oficials, tres menys que el Barça, una xifra que encara es fa més contundent si se sumen competicions no reconegudes per la FIFA, com la Copa de Fires o la Copa Llatina. Si se sumen, el Barça té 88 títols, i el Madrid, 82.
“Teníem el millor club del món i el Barça ens ha passat la mà per la cara. Aquests anys en què hem perdut el control són els de la supèrbia de Florentino, que s’ha gastat més diners que mai i ha guanyat menys títols”, lamenta Ramón Calderón, expresident del Madrid. “Florentino va començar la seva gestió pispant Figo al Barça, fitxant grans noms. Creia que aquest model funcionaria, ja que al principi va guanyar títols. Però el Barça, que plorava per Figo, ha aconseguit passar per davant basant-ho tot en una cosa que el Madrid ha oblidat: el futbol. El futbol no és fitxar estrelles, és tenir un projecte de joc”, critica el periodista Rubén Uría.
Milions contra un projecte
“El Barça no deixa de créixer. Quan vaig arribar al club es notava que es volien fer les coses bé, tenir clar un model. Des de llavors, el Barça no deixa de créixer, té estabilitat esportiva”, argumenta Ludovic Giuly, campió amb el Barça ara fa 10 anys a la final de la Champions de París. De fet, durant els primers anys del segle XXI, amb Florentino, el Madrid encara va accentuar el seu domini -l’any 2005 el Barça tenia 59 títols, i els madridistes, 70- però l’any 2006, quan el projecte de Laporta, Txiki Begiristain i Frank Rijkaard va explotar, amb Ronaldinho, Samuel Eto’o i un jove Messi, tot va canviar. “El model de galàctics del Madrid no es podia aguantar. El Barça va respondre amb una barreja de futbol base i bones inversions que tenia fonament. Pérez parlava de “Zidanes y Pavones”, però mai va creure en un projecte de club. Només ha cregut a fitxar estrelles, a comprar cromos”, es queixa Calderón. A la temporada 2000/01, Florentino Perez es va gastar 122 milions d’euros en fitxatges. A la 2001/02, van ser 72 milions, els que va costar portar Zinedine Zidane de la Juve. Un any més tard se’n van pagar 45 pel brasiler Ronaldo. La xifra va baixar una mica durant les següents temporades, fins que es va disparar de nou amb els 94 milions de la temporada 2005/06, quan Florentino va començar fent fitxatges per calmar els socis, però es va veure obligat a convertir-se en el primer president madridista que dimitia a mesura que el Barça alçava la veu. Pérez tornaria al Santiago Bernabéu l’any 2009, i ràpidament va fer saltar la banca gastant-se 254 milions en la temporada 2009/10, curs en què van arribar al Madrid Cristiano Ronaldo, Benzema i Kaká. En total, Florentino s’ha gastat gairebé 1.000 milions d’euros en 13 anys -sense sumar les xifres entre el 2006 i el 2009- i ha guanyat menys títols que el Barça.
Per darrere des de l’any 1929
El Barça ja suma més títols que el Madrid, però encara no controla les estadístiques dels duels directes sobre la gespa contra els blancs. El Madrid ha guanyat 92 dels 231 partits oficials entre els dos clubs, i el Barça, 91. És a dir, si guanya aquest pròxim clàssic, empatarà en aquesta estadística, malgrat que a Madrid molts no sumen com a duel oficial el primer partit entre les dues entitats, la Copa de la Coronació del 1902, quan el Barça va eliminar el Madrid a semifinals per 3-1. Aquesta competició es va fer per celebrar l’ascens al poder d’Alfons XII i va ser organitzada precisament pel club blanc, ja que llavors la Federació Espanyola de Futbol no existia. La competició està considerada com l’avantsala de la futura Copa del Rei. Sigui com sigui, sumant amistosos i competicions no oficials, el Barça ha guanyat 109 cops, i el Madrid, 96. L’any 2014 el Barça ja va tenir una oportunitat per empatar amb el Madrid, però va perdre la final de Copa a València contra els madridistes i no va poder igualar una estadística que, exceptuant alguns empats puntuals, domina el Madrid des del maig del 1929.
“Un èxit com aquell del Barça necessita molts anys de feina darrere. Una de les claus és triomfar amb una fornada de jugadors de la casa com Xavi, Puyol, Piqué, Iniesta, Busquets, Valdés... Tenies mig equip de la casa, amb uns valors i una idea. I els nous jugadors havien d’encaixar en la idea”, comenta Uría. “Normalment quan un club triomfa, els rivals li busquen un punt feble. En el cas del Barça, l’èxit ha sigut tant incontestable que els rivals el volen imitar i jugar com ell. El Madrid ha fitxat jugadors intentant jugar millor; el madridisme vol un estil millor. És un dels grans èxits del Barça”, escriu el periodista escocès Graham Hunter, autor d’un llibre sobre els secrets del club blaugrana del qual s’han venut cinc edicions al Regne Unit. “L’èxit del Barça es basa en el respecte al joc, en una marca ben definida, en figures clau com Guardiola i Messi, a posar l’accent en el terreny de joc”, afegeix. El segle XXI ha canviat una història en què el Barça era un club amb ànima, i el Madrid, una màquina de guanyar. “El Barça és un àmbit sentimental i el Madrid un instrument de conquesta”, opina el director de l’ As, Alfredo Relaño.
Un producte ideal
“El Barça és un producte difícil de millorar, ja que sempre defensa un joc atractiu i fàcil de veure. Destaca valors col·lectius malgrat tenir estrelles. Té un lema, com Més que un club, i un nom que tothom recorda, Barça. I pot afirmar tenir una mica d’ànima en una època de milions”, argumenta en la seva tesi la doctora de Harvard Luciana Silvestri. “Malgrat Messi i Guardiola, per sobre de tot queda el Barça. No tinc clar que al Madrid ara per sobre de tot hi hagi el club. Hi ha Florentino o Cristiano”, argumenta Hunter, que considera el Barça com el millor club del segle XXI.
“Ningú pot dubtar que el Barça és el millor club del món ara mateix. I si recordem quina era la situació l’any 2000, fa una mica de por. Hi ha el mèrit del Barça, però també les errades del Madrid. Som un club guanyador, i un club guanyador que no guanya té un problema”, conclou Calderón. Els temps han canviat, al futbol.