Dues maneres diferents de La Masia per seduir Koeman abans de la final de Copa

BarcelonaEl clàssic va recordar que el Barça és un equip en construcció. I, en aquest procés de canvis, malgrat que la derrota a Madrid va frenar la bona dinàmica a la Lliga, el conjunt blaugrana segueix mantenint les opcions d'acompanyar la temporada amb algun títol. Queden vuit jornades per concloure el campionat de Lliga i dissabte jugarà la final de Copa contra l'Athletic Club. Aixecar algun trofeu ajudaria a calmar les aigües mentre l'equip i el club segueixen en transició. En aquest camí, si alguna cosa està mostrant ja aquest curs és que els futbolistes més joves estan responent amb credencials a les necessitats del primer equip.

I, si bé Pedri i Araujo representen dos fitxatges especialment encertats tal com està el mercat futbolístic –tots dos porten el segell del secretari tècnic Ramon Planes–, Mingueza i Ilaix Moriba s'estan encarregant de reivindicar La Masia. El defensor de Santa Perpètua de Mogoda, complint amb nota i assolint un protagonisme fins fa ben poc inesperat al primer equip. El migcampista d'origen guineà, evidenciant que tenir 18 anys no és una barrera per sortir a jugar un clàssic i ser-ne el revulsiu. Els dos han fet mèrits per seduir Koeman abans de la final de Copa.

El bon paper dels més joves està sent un dels principals brots verds d'aquesta temporada. "Hi ha diferents circumstàncies que ajuden a entendre que estiguin apareixent més futbolistes al primer equip. D'una banda, l'aposta clara al filial pels jugadors de la casa formats aquests últims anys i el gran treball del seu míster, García Pimienta. I de l'altra, la conjuntura econòmica del club i del món del futbol que ha fet que s'hagi mirat més als recursos que ja tenies a casa. Dit això, llavors és molt important que a Koeman no li hagi tremolat el pols a l'hora d'apostar pels jugadors joves de la casa", exposa Franc Artiga, que ha treballat al futbol formatiu del Barça durant onze anys fins que al febrer una bona oferta laboral i les ganes d'encetar un nou repte l'han dut a entrenar la selecció sub-21 dels Emirats Àrabs Units.

"És la meva opinió, però crec que és un sentiment generalitzat entre molts dels tècnics de La Masia: si es compta amb els jugadors de la casa, ells demostraran que entenen el joc, que són competitius i que estan preparats per aguantar la pressió. Llavors es veurà si aprofiten les oportunitats o no, però hem de partir de la base que les han de tenir. Les circumstàncies d'aquesta temporada han fet que tinguin més opcions i crec que els jugadors que han pujat estan demostrant que es pot comptar amb ells i que tenen el nivell. La Masia està feta per anar nodrint el primer equip", coincideix Carles Martínez, entrenador al planter blaugrana (2015-2019) i que actualment dirigeix la selecció sub-20 de Kuwait.

"Al primer equip hi ha molts bons jugadors i a vegades és molt difícil arribar-hi –afegeix Artiga–, però crec que per a les posicions com les del mig del camp, els laterals, els centrals... s'ha de mirar abans el que tens a casa. De la mateixa manera, al planter hem de ser capaços de treballar per fer arribar jugadors de la casa al primer equip. Penso que si es fitxen jugadors de fora ha de ser perquè són dels que marquen les diferències o per ocupar posicions que, pel motiu que sigui, no s'han pogut nodrir amb jugadors del planter". El tècnic de Cambrils ho sintetitza amb un missatge que denota la seva estima cap al Barça: "Al final, nosaltres som reconeguts al món per com guanyem, no tant pel que guanyem. I, a més, resulta que com més èxits hem tingut ha sigut quan el com ha sigut fantàstic i això ha sigut possible amb jugadors que han estat a la casa durant molts anys".

Els casos d'Ilaix i Mingueza

En la mirada de Koeman cap als futbolistes formats a la casa aquest curs destaquen els casos de Mingueza i d'Ilaix. "Són dos casos diferents, el cas d'Ilaix és d'aquells que tots els místers assenyalem com uns dels jugadors que ha d'arribar al primer equip tant sí com no, per qualitat però sobretot per mentalitat i personalitat. El club va fer una gran aposta per ell i crec que això és el que s'ha de fer. Potser et pots equivocar algunes vegades, però estic convençut que sempre serà més econòmic que no pas haver de pagar traspassos", exposa Artiga. "En canvi, Mingueza crec que està rendint molt més al primer equip que al futbol formatiu i, a més, jugant com a lateral. El seu cas m'alegra molt perquè demostra que des de la discreció, la dedicació, la humilitat i el treball es pot arribar al primer equip. S'ha convertit en un exemple per al planter", afegeix el tècnic de Cambrils, que els ha entrenat a tots dos.

Martínez, per la seva banda, va entrenar Ilaix quan era jugador de l'infantil i també, durant uns mesos, del cadet. "El que està fent amb el primer equip és el que ja li veies en les categories inferiors. Segueix sent igual d'atrevit. Ja es va veure al clàssic. Recordo especialment que era determinant en els moments clau dels partits: no s'amagava i era dels que tirava del carro. És un futbolista molt complet: és delicat en el tema posicional i en la lectura del joc i, alhora, és determinant a les àrees".

Durant aquesta mateixa època, Jaume Joan Rius era entrenador a les categories inferiors de la selecció catalana i va dirigir Ilaix quan tenia 14 i 15 anys. "És un futbolista que estava molt desenvolupat físicament i que gairebé sempre havia jugat amb nois més grans. Segueix tenint coses a millorar, com tots els jugadors joves, però llavors ja destacava. El recordo molt extravertit i, malgrat tenir un any menys i que en les convocatòries de la selecció el vestidor és diferent perquè els jugadors no es coneixen tant, ja era un dels líders", explica el tècnic de la selecció catalana sub-16 entre el 2016 i el 2019.

"És un futbolista amb moltes virtuts: és un atleta, però té molta tècnica; tàcticament és intel·ligent i, mentalment, té una gran autoconfiança. Aquest últim factor cal dir que és important que se sàpiga controlar. A vegades potser és un punt massa individualista, però això s'acostuma a corregir quan es fa el salt al futbol professional. Té les capacitats per consolidar-se", afegeix Rius, que actualment treballa com a scout.

La gestió de la pressió

Un dels factors determinants per fer el salt al primer equip és la gestió de la pressió. Tant Mingueza com Ilaix, que tots dos es van estrenar dissabte en un duel contra el Reial Madrid, van ser dels millors del Barça. "Saber gestionar la pressió és una cosa que els jugadors que han crescut en un futbol base professional com el del Barça van adquirint al llarg dels anys. Forma part de la seva formació. Per a ells, cada partit és un examen: saben que han de ser els millors perquè estan en un lloc reservat només per als millors. A més, competeixen en els millors torneigs internacionals i a Catalunya hi ha, en general, un nivell de futbol formatiu molt alt", argumenta Martínez.

"Des de la seva etapa formativa els jugadors de la casa entenen què significa vestir la samarreta del Barça i la pressió que això comporta. No tenim cap recepta màgica, però sí que hi ha un model de joc i d'entrenament des de fa molts anys. Ja des de ben jovenets juguen derbis contra els equips de categories inferiors del Madrid i de l'Espanyol", conclou Artiga. De mica en mica, La Masia torna a bategar amb força.