Les dues jugadores de 19 anys que il·luminen el tenis femení

BarcelonaSi el tenis masculí sembla a punt de tancar una era d'or amb Federer, Nadal i Djokovic, el femení es pregunta quin serà el seu futur. Un cop les germanes Williams han deixat de guanyar –aquest US Open és el primer sense la seva participació en 26 anys–, no hi ha cap dominadora. La japonesa Naomi Osaka semblava la més preparada, però després de guanyar quatre grans tornejos va decidier fer una pausa sense competir per centrar-se en la seva salut mental. En el seu retorn a les pistes encara no ha recuperat el seu millor joc. Aquesta serà la cinquena temporada en què quatre jugadores diferents guanyen els quatre Grand Slams. L'última a guanyar-ne dos el mateix any va ser l'alemanya Angelique Kerber, el 2016. Més enllà dels 23 títols d'una Serena Williams que amb 39 anys pateix moltes lesions, la jugadora del circuit ara mateix amb més èxits en Grands Slams és Osaka, amb 4 títols. En els últims cinc anys fins a 9 jugadores han sigut número 1 mundial del rànquing. I en aquest US Open cap de les quatre semifinalistes ha guanyat mai un gran torneig.

La falta de domini, però, aporta emoció. I el US Open es veu com l'inici d'una nova època per la irrupció d'una fornada de noves jugadores prometedora. La grega de 26 anys Maria Sakkari era la veterana de les quatre semifinalistes, arribant a les seves segones semifinals d'un gran torneig. Les altres semifinalistes eren més joves: la bielorrussa Arina Sabalenka té 23 anys, però qui crida l'atenció són la britànica Emma Raducanu, de 18 anys, i la canadenca Leylah Fernández, de 19. Les dues que s'han classificat per la final d'aquest dissabte (22h / Eurosport).

Raducanu s'ha convertit en la primera jugadora en arribar a la final d'un torneig gran després de començar a la fase prèvia. Mai abans ho havia fet ni un home, ni un dona. I Fernández, per la seva banda, ha eliminat en el camí Naomi Osaka, número 1 mundial, i Angelique Kerber. Acaba de fer 19 anys fa quatre dies i ja és a una final després de derrotar Sabalenka en tres sets (7-6, 4-6 i 6-4). Raducanu no ha patit contra Sakkari (6-1 i 6-4), tancat una de les finals més joves de tots els temps, només per darrera de la final del 1999, quan Serena Williams, amb 17 anys, va derrotar Martina Hingis, de 18. "Ens vam enfrontar per primer cop amb 11 anys, crec", recordava Raducanu aquests dies parlant de Fernández. Les dues porten anys enfrontant-se en tornejos infantils o juvenils i ara volen seguir els passos de Serena Williams, qui segueix en actiu, per cert.

Raducanu i Fernández comparteixen un periple vital similar en aquest món globalitzat. I de fet, totes dues van néixer al Canadà, tot i que Raducanu és britànica. El seu pare és romanès i la seva mare xinesa, empleats d'un banc canadenc que van marxar a Londres quan ella era petita. Després de començar a jugar per diversió, va ser descoberta per l'equip de treball de l'escocès Andy Murray, una de les figures que més l'han cuidat des que el seu cunyat, Nigel Spears, va entrenar la jove jugadora. De fet, quan Raducanu va decidir no participar fa uns mesos al torneig de Wimbledon perquè no se sentia preparada, qui més la va defensar dels atacs d'una premsa anglesa que busca una nova heroïna va ser Murray. "Sempre ha tingut paraules per cuidar-me i mostrar-me el camí" explica Raducanu, que va abandonar l'escola fa cinc mesos. Amb molt bon notes, per cert. "Encara soc als grups de WhatsApp, m'agrada parlar amb ells, tot i que ara em toca una nova vida", diu. Dalt d'avions, creuant el planeta. Abans de volar als Estats Units va fer la selectivitat. La va passar, però sap que encara no li toca entrar a cap universitat.

Leylah Fernández també és nascuda al Canadà. En el seu cas la seva mare és filipina i el seu pare un futbolista equatorià que va acabar jugant en clubs menors del Canadà. Després que Fernández perdés una beca per seguir entrenant-se, el seu pare va decidir fer-li d'entrenador. "No en sabia gaire, de tenis, però durant uns mesos vaig intentar-ho", mig bromeja Jorge Fernández. Nascut a Guayaquil, encara ajuda en la preparació d'una jove que va debutar en un Grand Slam amb 16 anys, tot i que mai havia arribat tan lluny. Ara viu i s'entrena a Florida. El seu és un cas sorprenent, ja que no ha rebut tot el suport de la Federació Canadenca, que en cap moment ha apostat per ella. Amb un pare apassionat del futbol que analitzava com podia vídeos de rivals per ajudar-la, Fernández ha fet camí.

"Espero que tinguin una llarga carrera, però si alguna cosa hem après aquests anys és que hem de protegir el talent. Ens hem de preguntar per quina raó tantes jugadores amb futur no acaben fent el salt, per què pateixen tant la pressió. A dues jugadores amb tant talent les hem de protegir", va dir la suïssa Belinda Becic després de ser eliminada per Raducanu. Amb 18 anys, les dues joves encara disfruten d'aquest esport. "I tant de bo sigui així molt de temps, tot i que tard o d'hora tots ens enfrontem a la pressió que tothom espera de tu victòries i no accepten les derrotes", conclou Becic.

Djokovic busca la glòria al quadre masculí

El serbi Novak Djokovic és a dos partits de fer el cim. Després de derrotar l'italià Matteo Berrettini en quatre sets, s'enfrontarà en les semifinals del US Open a l'alemany Alexander Zverev, el seu botxí a les semifinals dels Jocs de Tòquio. En cas de guanyar el torneig, el jugador de Belgrad seria el primer a arribar als 21 títols del Grand Slam (ara mateix ell, Nadal i Federer en porten 20) i, de passada, seria el primer home a guanyar els quatre Grand Slams en un any natural durant el segle XXI. Abans només ho van aconseguir Don Budge el 1938 i Rod Laver el 1962 i el 1969. Però Zverev ja va derrotar-lo a Tòquio, tot i que havia perdut el primer set per 6-1, i va deixar amb un pam de nas el serbi, que volia ser el primer home a guanyar els quatre Grand Slam i l'or olímpic el mateix any. Només ho ha aconseguit una dona, Steffi Graff, el 1988. 

Federer, amb 40 anys, no guanya cap gran torneig des de l'Open d'Austràlia del 2018. Nadal, de 35 anys, porta una llarga temporada afectat també per problemes físics i el seu últim gran títol va ser el 2020 a Roland Garros. Sembla el final d'una era de la qual Djokovic, de 34 anys, en sortiria com el jugador amb més títols, ja que encara sembla tenir corda per plantar cara a una nova generació, liderada per Zverev, Berrettini i l'austríac Thiem, campió al US Open fa un any. O el jove murcià Carlos Alcaraz, que amb 18 anys ha arribat als quarts de final, on va caure amb el canadenc Felix Auger-Aliassime, de 21 anys, entrenat per Toni Nadal.