Dues maneres d’entendre el joc, cara a cara
BarcelonaA l’Eurocopa del 2008 Espanya va eliminar Itàlia i es va treure l’espina d’anys i anys perdent contra els italians. “Amb aquells penals va començar a canviar la història”, recorda Cesc Fàbregas, que va transformar el penal clau. Espanya va guanyar aquella Eurocopa i va iniciar un regnat on va sumar el Mundial del 2010 i la Eurocopa del 2012, guanyada precisament contra Itàlia. Avui a Saint-Denis (18 h, Telecinco) Espanya i Itàlia escenifiquen de nou una vella rivalitat en què l’estil sol ser protagonista, en un duel de vuitens en què està en joc trobar-se amb Alemanya als quarts de final.
“Abans Itàlia no mirava cap a Espanya. Els últims anys, en canvi, la sensació és que Espanya és millor i molts volen imitar el seu estil. Els bons anys del futbol espanyol han generat un fort debat dins del futbol italià, entre qui vol copiar la roja i qui vol reafirmar-se amb un estil més casolà”, considera Demetrio Albertini, exjugador del Barça. “Antonio Conte admira bastant l’estil del Barça, però les lesions de jugadors com Verratti, Marchisio o el comiat de Pirlo l’han obligat a apostar per una Itàlia més defensiva que altres cops”, afegeix.
Espanya és favorita malgrat que la derrota amb els croats ha posat aigua al vi de l’equip de Vicente del Bosque. Durant les últimes hores l’ambient no ha sigut el millor, amb Jordi Alba atacant la premsa i Del Bosque mostrant-se menys optimista que altres cops. “Els seus titulars han descansat més que nosaltres. Conte ha treballat un bloc molt dur que tanca bé la porta. Serà un duel igualat”, deia Vicente del Bosque, en referència al fet que Itàlia, amb la primera posició al sac, va perdre contra Irlanda amb un equip ple de suplents. “Espanya és favorita, és la campiona i té grans jugadors, però no tenim por de res ni de ningú. Aquest bloc està molt unit”, advertia Antonio Conte, que deixarà la selecció al final de l’Eurocopa per marxar al Chelsea.
“Caure als vuitens de final seria un fracàs per a Espanya. Per als italians també, però una mica menys si passa contra Espanya”, diu el periodista Sandro Bocchio abans d’un duel en què Vicente del Bosque possiblement repetirà alineació, com ha fet en les tres primeres jornades, malgrat la trompada contra els croats. Per tant, Nolito mantindria la confiança del seleccionador de Salamanca, que deixaria Pedro altre cop a la banqueta.
Itàlia tampoc hauria de sorprendre amb un sistema amb tres centrals -Barzagli, Chiellini i Bonucci- per davant de Buffon. La línia Maginot de la Juve, aquella defensa que aquesta temporada ha sumat més de 1.000 minuts sense rebre gols, però amb un canvi cromàtic: del blanc i negre de la Juve al blau d’una selecció on els laterals defensen, però també ataquen amb espais, especialment Florenzi. Sense Verratti ni Pirlo, però, Itàlia no sap fer-se seva la pilota, així que Parolo, Giaccherini i De Rossi prioritzen tapar forats, pispar carteres i ordenar defensivament un equip que podria jugar amb Pellè i Éder en punta. Però la prioritat d’Itàlia serà eclipsar Iniesta. “És un jugador modèlic. Tothom el voldria al seu equip”, va admetre Conte. Amb Iniesta, Itàlia seria diferent. Però Iniesta serà el seu rival.
