BARCELONALa primera temporada que el Barça Regal va jugar sense Nacho Solózabal, Oliver Fuentes va portar el dorsal 7, amb el qual el base havia aconseguit durant gairebé dues dècades un grapat de títols: Lligues (6), Copes del Rei (9), Recopes (2), Korac (1) i Mundial de Clubs (1). Catorze anys després, el club blaugrana va rectificar i va penjar la seva samarreta al Palau Blaugrana, on ara descansa.
Avui es compleixen 20 anys des que Nacho Solozábal va anunciar amb una breu nota de premsa el seu adéu de les pistes de bàsquet. Un comiat discret, elegant i sense voler entrar en polèmiques. Aíto García Reneses va prescindir del base, que no va acceptar ofertes per jugar en equips com l'Andorra o el Manresa. "Vaig tenir algunes propostes, però en aquell moment vaig pensar que si no podia seguir al Barça el millor era deixar-ho, penjar les botes", explica l'exjugador a l'ARA.
"Tinc molts records i la majoria bons. Va ser una etapa molt especial. Quan penso en tot el que vaig viure em quedo amb el fet que el Barça va ser capaç de capgirar una tendència guanyadora del Reial Madrid, que després s'ha mantingut en el temps. Va ser una feina de diferents generacions, que no era gens senzilla", recorda Solozábal, que desconeixia l'efemèride d'avui.
"Sóc un home del Palau. Per a mi el Palau és un santuari del bàsquet i de tots els culers", va dir, enmig de llàgrimes, Nacho Solozábal el dia que el Barça li va penjar -entre acords de Joan Manuel Serrat- la samarreta, un privilegi que tan sols tenen tres jugadors més de la secció: Epi, Andrés Jiménez i Roberto Dueñas.
"Em vaig passar tota la vida al Palau Blaugrana, que és més que un pavelló per a mi i per a tota una generació. Vaig tenir molt bona sintonia amb els aficionats i em vaig sentir molt estimat. Va ser una constant de la meva etapa com a jugador blaugrana, que es va mantenir quan vam tenir bons resultats i quan no. Vaig entrar al club quan tan sols tenia 14 anys i en vaig sortir quan en tenia 34", recorda.
Nacho Solozábal té clar per què no hi ha la mateixa connexió entre la majoria de jugadors actuals i els aficionats. "La rotació és més gran i és difícil que un mateix professional s'estigui més de dos o tres anys al mateix club, i encara més si és nord-americà. Hi ha més canvis i això fa que la identificació sigui diferent", opina l'exjugador, que encara avui viu sense telèfon mòbil.
A més de comentar partits a TVC, Nacho Solozábal dirigeix actualment una escola de bàsquet que porta el seu nom i per la qual ja han passat més de 2.800 joves, que han millorat conceptes bàsics com els fonaments, la tècnica i la tàctica. "Col·laborar amb la televisió m'agrada, ja que em permet seguir vinculat al món del bàsquet, que m'apassiona. Intento ser molt didàctic perquè no tota la gent que ens mira des de casa és entesa en l'esport", assegura Nacho Solozábal, que també es dedica a altres activitats privades.
Encara sense successor
Vint anys després de l'adéu de Nacho Solozábal, el bàsquet encara no ha trobat un successor clar. "És molt difícil de dir, però en els últims anys hi ha un jugador que s'ha guanyat l'estima dels aficionats del Barça Regal i que té un carisma especial: Joan Carles Navaro", diu l'exjugador blaugrana, un dels pocs que generen la mateixa unanimitat d'elogis entre companys, rivals i aficionats.