Dovizioso-Márquez: una rivalitat en tres actes

BarcelonaÀustria, el Japó i Qatar. Andrea Dovizioso pot presumir de ser un dels pocs pilots que han guanyat tres cos a cos amb Marc Márquez a MotoGP. El primer va ser el 13 d’agost de l’any passat al Red Bull Ring, el segon el 15 d’octubre a Motegi i l’últim aquest diumenge a Losail. “Ha sigut com un déjà-vu ”, deia Márquez a la sala de premsa del circuit de Qatar. Els tres cos a cos, a més, han sigut amb mateix context -Dovizioso pel davant amb Márquez enganxat a l’italià a falta d’un revolt per a la bandera de quadres- i idèntic desenllaç: Márquez intentant superar l’italià, aconseguint avançar-lo a l’últim revolt, obrint-se una mica i Dovizioso tornant-s’hi i creuant en la primera posició la línia d’arribada.

Però Márquez, malgrat que no li agrada perdre ni al parxís i té una espineta -per petita que sigui- clavada, ahir es va afanyar a dir que Andrea Dovizioso l’havia guanyat en tres dels circuits que no són favorables a l’Honda. O, dit d’una altra manera, en circuits amb rectes llargues en els quals la Ducati pot aprofitar la seva millor arma: la velocitat punta. I malgrat que Honda, en aquest aspecte, sembla que ha fet un pas endavant respecte a la temporada passada, diumenge a Losail es va veure que la Ducati, a la recta (el traçat qatarià té la segona recta més ràpida de la temporada), continua sense tenir rival. “Aquest cop l’he clavat una mica més, i a poc a poc crec que algun cop sortirà bé”, comentava el català després de la cursa, i Dovizioso afegia: “Té raó el Marc quan diu que els duels que li he guanyat són en circuits que no li van bé, és bo per a mi guanyar-lo a la pista, però la veritat és que no m’esperava que estigués tan a prop a les últimes voltes i això, per a mi, no és gaire bo”.

“Perdre un duel en un dels circuits que m’agraden, on soc fort, em faria més mal, però perdre’l en un circuit on pateixo, on una segona posició és una victòria, no em cou tant”, explicava Márquez a Losail. El català, que és dels que dona el cent per cent en cada cursa, també comentava la seva decisió de lluitar per la victòria per al final malgrat, com va confessar, saber que Dovizioso l’avançaria abans de creuar la línia d’arribada: “Tant al Red Bull Ring d’Àustria com a Motegi, al Japó o a Losail l’important era sobreviure, no perdre gaires punts. Però soc un pilot que lluita fins al final. Potser un altre s’hagués conformat amb la segona posició, però jo he anat al límit, la moto es movia molt”.

La temporada passada, després que al mes de juny l’italià de Ducati entrés a les travesses de favorits al títol i comencés a creure’s que podia lluitar pel títol de campió del món (va encadenar dues victòries consecutives, les mateixes que portava en tota la seva carrera a MotoGP), Andrea Dovizioso va convertir-se en l’anti-Márquez. “L’any passat vaig aprendre que ningú té límits, que no puc posar-me límits, que no he arribat al meu límit”, deia diumenge Dovizioso, el primer líder d’aquest Mundial de MotoGP. Que ell encapçali la classificació de la categoria reina del campionat del món, després del subcampionat de la temporada passada, ja no és cap sorpresa. Marc Márquez, de fet, el situava com el màxim rival abans de començar el curs, sense descartar altres noms. “No crec que aquesta victòria marqui la diferència per al campionat, perquè aquí sempre hem sigut competitius”, apuntava Dovizioso, caut.

El pilot italià, a més, es mostrava satisfet per haver guanyat la cursa inaugural després d’haver acabat segon en les dues últimes visites a Qatar. Per a Dovizioso això vol dir que han fet un pas endavant respecte a l’any passat. “Les pròximes curses seran importants per entendre a quin nivell estem, ja que la nostra moto no ha canviat, ha millorat una mica i no sé si a les pistes on no érem ràpids ara ho serem”. De moment això continua sent una incògnita. L’any passat, en traçats amb rectes llargues, la Ducati era gairebé invencible, però en circuits revirats i més lents, com ara Sachsenring, no aconseguia un ritme per ser al podi i va acabar vuitè, patint més del compte.