Una dosi de confiança per reanimar el Girona (2-1)

GIRONAA l’hora de la veritat, les bones intencions importen poc; tot depèn dels fets. Si els resultats no arriben, si les coses no surten, els primers dies hi haurà copets d’ànim a l’espatlla o bones paraules, normalment fent referència a la mala sort, sobretot si abans has triomfat. Però si les desgràcies s’allarguen en el temps començaran les mirades de desconfiança, els murmuris per sota el nas, els punyals per l’esquena. Necessitat de reanimar-se una mica, el Girona no va fallar i va superar l’Oviedo (2-1) per mantenir-se en zona de play-off i ampliar a tres la renda de punts d’avantatge.

Durant vint minuts Montilivi va retrocedir en el temps, concretament a abans d’enxampar la mala ratxa, per tornar a jugar com els àngels. L’Oviedo no va tenir temps d'obrir la boca que ja anava per darrere en el marcador, fruit d’un golàs de Baena que va tornar a ser Baena. El mitjapunta va recuperar l’espurna que el feia un jugador diferent i, al tercer intent, va engaltar una fuetada impossible d’aturar per Femenías. La superioritat, en alguns moments, va ser tan gran que els asturians no van passar del seu camp durant força estona, empesos pels homes de Míchel, que presentaven la novetat de Terrats com a central improvisat davant l’absència de Bernardo. No es va arronsar ni una vegada, el 21 blanc-i-vermell, ensenyant el coratge que durant tota la temporada els joves han lluït. De la mateixa manera que Arnau per la dreta, convençut que se’n sortirà malgrat no tenir currículum. La joventut és valenta.

211 partits de Borja García

Com si bufés un pastís d’aniversari per celebrar el fet de convertir-se en el tercer futbolista de la història del Girona amb més partits en el futbol professional (211), Borja García també es va deixar anar. Serà recordat, Borja, per formar part d’un equip que va tocar el cel arribant a Primera; però conformar-se amb un únic ascens no entra dins els seus plans. Qui vol descobrir què se sent pujant és Stuani, que fa dies que es va fer un espai a l’eternitat. Entre tots dos, per poc no van marcar el segon. El van merèixer.

Les jornades no serien el mateix sense les aturades de Juan Carlos, un heroi i sant pocs cops reconegut. No hi ha partit en què el porter del Girona no salvi un gol; de vegades, fins i tot cantat. Sortint al vèrtex de l’àrea, li va importar poc que Viti tingués les de guanyar i va desviar la pilota a la cantonada. Esvaïda la superioritat del principi, ni el 2-0 de Stuani, endreçant a la xarxa una genialitat de Baena, va ser sinònim de tranquil·litat: en un vist i no vist, Borja Sánchez va retallar distàncies. Un repetitiu error de concentració que hauria sigut pitjor si Juan Carlos no hagués intervingut en un xut de Dani Calvo.