Dos penals marcats pel VAR, protagonistes de l’empat del Girona a Osca (1-1)

GironaA Cristhian Stuani no li cal ningú. El seu esperit combatiu l’ha fet inventar un eslàlom èpic, on cap dels rivals que tenia al davant l’ha pogut aturar de bones maneres. Ha hagut de ser provocant un penal xiulat pel VAR, el primer dels dos que ha decretat Mateu Lahoz des de Madrid. El davanter uruguaià ha transformat la seva sang calenta en freda, picant suaument la pilota pel mig de la porteria i mantenint impecable la seva estadística: ha marcat tots els penals que ha xutat a Primera, dotze, i ja ha fet sis gols –a només un d’André Silva–, dels vuit que ha aconseguit un Girona que ha vist com l’Osca ha empatat agafant-se al mateix criteri, mitjançant Melero (1-1), quan ja assaboria la victòria.

Eusebio, que va advertir que podia canviar el sistema i faria rotacions, ha complert amb la seva paraula. L’equip, que va començar la Lliga jugant amb un 4-3-3 però va canviar al 3-5-2 després d’haver sumat només un punt en dues jornades, ha sortit amb un altre dibuix: el 4-4-2 en rombe, amb el desig d'aconseguir la possessió gràcies a la qualitat dels seus migcampistes, començant per Douglas Luiz i acabant per Borja García, que ha actuat d’enllaç amb Portu i Stuani, encara amb el dipòsit de les forces ben ple. Pere Pons, que sol actuar de pivot defensiu lluny de Montilivi i s’ha enfilat, amb 179 partits, a la cinquena posició dels jugadors que més vegades han vestit la samarreta del Girona en les principals categories del futbol espanyol; Muniesa, al lateral esquerre –Aday ha passat al costat dret–, i Aleix Garcia, que ha donat descans a Àlex Granell –suplent per primera vegada–, han sigut les tres novetats respecte a la derrota del Betis. Les característiques dels de Leo Franco han propiciat que el Girona mostri la seva versió més atrevida, aquella que exigeix portar la iniciativa mitjançant el domini de la pilota. Del 24% de possessió que va tenir en alguns trams contra els andalusos ha passat a gaudir, per moments, d’un 62% avui. Tal com ha volgut Eusebio des que ha aterrat a la banqueta de Montilivi, frustrat amb els capritxos del calendari, que ja els ha emparellat contra gegants del nivell del Barça, el Madrid o el Vila-real, però que ja suma 9 punts.

Les urgències dels aragonesos, cuers i amb quatre derrotes consecutives abans de començar, han equilibrat la suposada superioritat blanc-i-vermella. Perquè l’Osca, com li va passar al Girona el curs passat, juga amb el factor emocional a favor seu, vivint els seus primers capítols a l’elit. El Alcoraz lluita per cada punt com si li anés la vida, un aspecte que Montilivi fa servir cada 15 dies. Intensos en la pressió, han dificultat la sortida del joc gironí, forçant diversos llançaments de cantonada durant els primers minuts, sense encert. Els d’Eusebio han entès que no en tindrien prou només amb la qualitat i que havien de fer un pas més en intensitat. Això han fet, vorejant el balcó de l’àrea, amb un primer llançament de Douglas, molt desviat, i un parell de centrades de Portu que no han connectat amb Stuani, vigilat de prop per la defensa. Els blanc-i-vermells, però, funcionaven amb intermitència, potser afectats pel fet d’haver tingut 48 hores menys de descans que un rival que ho va seguir provant, però el cop de cap de Gallar i la rematada d’un actiu Ávila no han trobat porteria. I quan l’han trobat, com ha sigut el cas de l’argentí, ha aparegut un immens Bounou, que a la segona part ha sigut un mur, per evitar problemes. Stuani ja havia avançat els blanc-i-vermells, que han marxat feliços al vestidor.

El VAR, protagonista

Eusebio ha mutat la pell del seu equip al descans, passant al 5-3-2 amb un canvi: Alcalá ha entrat per Borja García. És el que té gaudir d’una varietat molt gran en recursos i tenir la totalitat de la plantilla ben endollada, una virtut que el tècnic val·lisoletà farà bé a mantenir, perquè la temporada és llarga, i les dificultats, extremes. Absent el madrileny, Aleix Garcia i Douglas han assumit els galons, liderant les triangulacions d’un equip que s’ha protegit atacant però que amb l'empat s'ha descontrolat. Més profunds per la dreta que no pas per l’esquerra –Aday ataca molt més que Muniesa–, Bernardo i Portu han tingut tres ocasions consecutives que entre la defensa i Jovanovic han rebutjat. Leo Franco, inquiet, ha sacsejat la banqueta, disposat a assumir uns riscos que l’han beneficiat perquè ha passat de ser dominat a dominar. No ha tingut cap més remei que tirar endavant i donar minuts a dos homes ofensius, Ferreiro i Moi Gómez, per dos d’un perfil més defensiu, Miramón i Musto.

L’equilibri i la pausa que ha contrarestat la rauxa aragonesa ha arribat a càrrec d’Àlex Granell, que ha jugat l’última mitja hora, on el Girona ha sabut patir per sumar un punt. Ávila, un corcó a l’extrem, ha sigut l’home més incisiu, ajudat per Gallar. I quan tot semblava sota control ha aparegut el VAR, per condemnar una falta de Bernardo que Melero ha transformat en l’empat i en el primer gol de la història de l’Osca a Primera al seu estadi. Quedaven més de 15 minuts i l’allau local tenia pinta que seria important, ben detingut pel porter marroquí. Malgrat tot, Eusebio ha apostat per posar més pólvora amb l’entrada de Lozano per Pere Pons i el partit ha acabat d’embogir perquè Stuani ha tingut l’1-2 i Ávila el 2-1. Al final, però, no s’ha mogut res, i el Girona, que marxa enfadat i ja fa tres partits que no guanya, continua sense perdre lluny de Montilivi des del 8 d’abril.