"Les dones ho fan millor en els esports"

Barcelona"Les dones ho fan millor en els esports, perquè la progressió és millor". Ras i curt. Per a Jaume Nualart, aquesta conclusió és clara després de fer un estudi sobre l'evolució dels rècords mundials a l'atletisme. "Si mirem la progressió, en la majoria de disciplines les dones han rebaixat marques més que els homes. A vegades, fins i tot el doble", analitza Nualart, PhD I investigador i docent. Tot i entrar molt més tard en el món olímpic, les dones han aconseguit millorar els seus registres de forma radical. Pràcticament, en la meitat de temps han retallat el doble de segons al cronòmetre. En els Jocs Olímpics de Tòquio, on l'atletisme acaba de començar, les marques tremolen davant els grans atletes, tant homes com dones, que tenen entre cella i cella marcar una nova fita.

[L’equip d’esports de l’ARA té en marxa un minut a minut dels Jocs. Clica aquí per estar al dia!]

Fa poc menys de cent anys, als Jocs de París del 1924, les dones van començar a competir en atletisme. La irrupció de la dona en aquest esport va començar marcada per un amateurisme inicial. Aquesta falta de professionalització és un dels motius principals que van portar les primeres atletes a fer unes marques que podríem considerar dolentes. Després, però, la millora ha sigut abismal. "Els rècords de les dones els comencen a comptar més tard; per tant, hi ha un decalatge, i comencen amb una marca que és més dolenta. Però com va passar amb els homes, quan van començar tenien marques molt més baixes. Les dones tenen molt més marge per millorar", defensa Nualart després analitzar en perspectiva diferents disciplines atlètiques i comprovar que aquest patró es repeteix en la majoria de proves.

L'estudi realitzat per Jaume Nualart demostra que, en la majoria de disciplines, les atletes han aconseguit reduir marques de forma molt més ràpida que els atletes homes. Si parem atenció als registres de cada prova, els números són clars. En els 100 metres, prova per excel·lència de l'atletisme, les dones, en 66 anys de registres, han aconseguit rebaixar el rècord mundial en 2.57 segons, mentre que els homes només l'han reduït 1.22 segons. Ara com ara, tot i que encara estan lluny del registre excepcional que va marcar Florence Griffith amb un temps de 10.49 segons, fins a sis atletes situen les seves marques per sota dels 11 segons.

De moment, en quatre proves més s'ha pogut corroborar que la progressió de les dones és més gran que la dels homes: els 1.500 metres, els 10.000 metres, la marató i el salt d'alçada. En tots els casos estudiats, podem veure com les dones han protagonitzat una davallada de marques excepcional, mentre que en el cas dels homes, tot i tenir registres molt més baixos, la progressió ha estat molt menor i més gradual.

La lluita per ser-hi

Batre rècords, penjar-se medalles, pujar a l'esgraó més alt del podi, aixecar trofeus i aparèixer en els llibres d'història: això és el que somnia qualsevol atleta. Tant homes com dones, l'objectiu és el mateix. Les condiciones són semblants per a tots, però les dificultats per ser-hi no han sigut les mateixes. Les dones, tot i tenir més obstacles a salvar, ha aconseguit arribar i consolidar-se en els Jocs Olímpics a més d'ensorrar rècords amb gran autoritat.

Els primers Jocs, celebrats al santuari de Zeus d'Olímpia, a Grècia, van ser creats i dissenyats per homes. No només eren els protagonistes, sinó els únics que els podien gaudir: les dones hi tenien l'entrada prohibida perquè eren considerades inferiors. No fa falta mirar gaire enrere per veure que, tot i que la presència de les dones a les grades es va anar normalitzant, que trepitgessin la pista seguia sent impensable. A mesura que han anat passant els anys, i gràcies a un esforç i una lluita constants, els murs s'han anat derrocant. En aquest sentit els Jocs de París del 1900 van marcar una era: van ser els primers on hi van poder participar dones. A partir d'aquí, cada cicle olímpic obria la porta a la possibilitat que noves atletes es fessin un lloc a la cita mundial fins a arribar a Tòquio, els jocs més paritaris de la història (49% de participació femenina). És cert, però, que cada esport ha mostrat una resistència diferent al canvi. El golf, el tenis i la vela van iniciar el camí el mateix 1900. Però l'atletisme no va admetre dones en algunes proves fins al 1924, durant la segona cita olímpica a la capital francesa.

A Tòquio, l'atletisme ja està en marxa. Després d'una primera jornada anhelada per milions d'esportistes i aficionats, ja hem tingut el primer tastet que ha permès veure a quin nivell arriben les grans favorites. Les jamaicanes Shelly-Ann Fraser-Pryce (reina de la velocitat a Pequín i Londres) i Elaine Thompson (actual campiona olímpica) són les atletes a batre en la prova estrella. No fa ni dos mesos Fraser va córrer a Kingston els 100 metres en 10.63 segons, la segona millor marca de la història, a només 14 centèsimes del rècord del món. En les fases finals dels dies vinents i la final dels 100 metres que es disputa aquest dissabte (14:50 h), Tòquio pot ser l'escenari que confirmi la regla i que un altre rècord femení caigui al sac.