La dona que volia competir amb els homes
El cinquè lloc de Laia Sanz en la 8a etapa del Dakar és la millor classificació d’una pilot de motos
Barcelona“No podia esperar res així”, va dir dilluns al vespre Laia Sanz al seu Twitter després d’acabar cinquena l’etapa del dia al Dakar, una de les més dures que la caravana recorda per a les motos (els cotxes tenien jornada de descans). La pluja i la sal del Salar de Uyuni van jugar una mala passada a l’electrònica de les motos i moltes es van aturar. “Quan hi ha condicions difícils ja hem vist que ella ho fa molt bé”, diu el pilot Isidre Esteve, que afegeix: “L’etapa de dilluns es va complicar per la sal, que va provocar que moltes motos deixessin de funcionar. La seva no ho va fer. Va ser una loteria, però no hi ha dubte que per jugar-hi has de ser-hi”.
Laia Sanz torna a ser la primera en la classificació femenina del Dakar. Però això no és el que a ella li importa. El seu objectiu és millorar el 16è lloc de la general que va aconseguir l’any passat. I gràcies al cinquè lloc en l’etapa de dilluns ha aconseguit situar-se vuitena. La general, amb tots els nois, és la classificació que ella mira, la que a ella li importa. Des que va deixar les categories júnior ha lluitat per poder competir amb els nois i ara que ho ha aconseguit només vol que seguir mirant amunt, buscant nous reptes.
“Sé que des de casa molta gent esperava veure’m al podi de l’etapa, però el Pablo [Quintanilla] i el Toby [Price] són més ràpids que jo i mirar d’anar al seu ritme hauria sigut jugar-me-la per un resultat que no sé si hauria aconseguit. Estic molt bé a la general i vull arribar al final de totes totes. Això no s’ha acabat”, afirmava la pilot.
De moment el triomf d’etapa al Dakar encara no ha arribat, però amb 29 anys Laia Sanz encara té molt recorregut en el món dels raids, com indica Esteve: “Té un futur impressionant, tècnicament és molt bona”.
Una dona al podi
La primera dona capaç de guanyar una etapa del Dakar va ser l’alemanya Jutta Kleinschmidt, que l’any 1997 va guanyar la novena jornada del ral·li entre les localitats d’Agadez i Oclan, a l’Àfrica, amb un cotxe de l’escuderia Schlesser. Aquell any Kleinschmidt va guanyar una etapa més i va acabar el ral·li cinquena. Quatre anys més tard, l’any 2001, va guanyar el ral·li sobre quatre rodes. “Les motos no tenen res a veure amb els cotxes”, explica Esteve, que després de competir en moto va fer el salt a les quatre rodes. “Els pilots de motos han de ser atletes i el físic hi té molt a veure. Amb això no vull dir que la Laia no pugui guanyar una etapa, esclar que pot! Un Dakar ja és més complicat”, indica.
“La Laia ja guanya el Dakar fent el que fa -comenta Esteve-. Sóc un amant de la tècnica i quan la veig m’encanta. Ha heretat moltes coses del trial”, explica el pilot, que reconeix que si la de Corbera forma part dels deu primers de la general és “pels seus mèrits, no per l’eliminació d’altres pilots”. I és que en el Dakar sempre hi ha abandonaments. “Ella és competitiva en cada etapa, i això és el que li cal per ser al davant”. Tot i que Laia Sanz reconeix que cada vegada li costa més millorar, no deixa de sorprendre. “El més important és com se sent ella, quin és el seu següent repte”. Ara per ara el repte és acabar el Dakar com més amunt a la general millor. “Ho aconseguirà si no té cap problema mecànic o cap caiguda. Tot el que depèn d’ella està controlat”, conclou Esteve, que hi confia plenament.
