Aconseguir que el domini no sigui circumstancial

BarcelonaLa Copa Asobal va demostrar aquest cap de setmana que el Barça Lassa torna a dominar l'handbol estatal. Ja sense símptomes de desgast, deixant enrere la sensació de fa uns mesos de ser puntualment assequible. El seu equilibri entre defensa, velocitat i combinació està trobant un punt letal. Ara Palmarsson defensa, Raúl Entrerríos pot trepitjar la banda sense que sonin les de la secció alarmes i el binomi Petrus-Fabregas presenta candidatura a millor parella de tercers d'Europa.

Existeix una lògica darrere la superioritat i l'anècdota –perquè ja ho és– de col·leccionar totes les competicions que disputa. La final contra el Bidasoa d'Irun celebrada a Lleida va durar una part (8-17 al descans). La resta va ser un tràmit per repartir minuts, economitzar esforços i gestionar la victòria sense dramatismes, pensant en la càrrega que tindran els internacionals amb la disputa del Mundial de seleccions. Els de Xavi Pascual van fer trenta minuts de clínic formatiu, de grup tancat que treballa per automatismes, sense les variants de transcendència, pista o rival.

Van dominar totes les facetes del joc. Fidel a l'estil, aquest sí innegociable, l'èxit neix en camp propi. El sistema 6:0 va seguir la línia de la temporada i va empetitir el terreny de joc. La part central va ocupar tota l'àrea i va minimitzar les penetracions i els 2x2 amb els pivots. El Bidasoa només en va poder fer 1 en els primers trenta minuts. Va ser l'única acció coral ben resolta (entenent coral per donar com a mínim una passada abans de buscar porteria), descartant llançaments a contrapeu (2), llunyans (4) i un 1 contra 1 fregant la falta en atac.

Fer que Gonzalo sigui millor

En total, el conjunt blaugrana va muntar la defensa posicional 28 vegades amb un percentatge d'encert del 75% (21 encerts), ratllant una autoritat que convida a diferents reflexions. Més enllà de l'agressivitat i els contactes de vídeos de 'highlights', el Barça es mou bé, amb ordre, contactant i trencant les distàncies per forçar males decisions. El segon mèrit de Fabregas, Petrus i companyia és, com diumenge, contribuir a les grans tardes de Gonzalo Pérez de Vargas. Si la defensa és bona, el toledà atura molt. 9 de les seves intervencions al primer temps van ser per accions de xut incòmodes, amb braços pel mig o sense angle per poder armar bé el canell.

Hi ha bons porters i porters més limitats, els d'estar-se moltes hores estudiant vídeos perquè no tenen tècnica. El que no hi ha són superherois. Fer un 40% d'aturades en canonades sense oposició és una utopia. Mimar l'aspecte defensiu no és un caprici de Pasqui. El Barça va signar 7 recuperacions de pilota en els primers 26 minuts. Les dades generals són més contundents: dels 18 que en va fer al primer període, un total d'11 van venir per accions de transició ofensiva, en primera o segona onada. La consigna és no renunciar a córrer, posar ràpid la pilota en joc per trobar-se una defensa mal posicionada, encara fent els canvis atac-defensa.

És un mecanisme més del joc dels barcelonins. Quan elaboren jugades són igual d'efectius. A Lleida només van fallar quan van sortir del guió de la banqueta amb xuts precipitats de 9 metres (4, entre Dika Mem (2), Aron Palmarsson i Jure Dolenec) i per errades en el duel final contra el porter, trepitjant sis metres. El ventall de recursos és tan ampli que pràcticament sempre tenen una possibilitat digna de buscar el gol. Cuidar els detalls es tradueix en handbol. La suma de números, de parcel·les esportives, parla d'un Barça que encara busca rival a Europa.