Domènec Torrent: “Guardiola em deia que tinc ànima de primer entrenador”

Nova YorkA Nova York tothom coneix Domènec Torrent (Santa Coloma de Farners, 1962) com Dome. Després d’acompanyar Pep Guardiola al Barça, el Bayern Munic i el Manchester City, el tècnic lidera l’ambiciós projecte del New York City a la MLS. L’equip, que diumenge recuperarà un David Villa que portava setmanes lesionat, comparteix la segona posició de la Conferència Est. “Nova York és una ciutat on tot és possible”, li va dir el Pep abans de fer les maletes. Li agrada el bàsquet i és un enamorat del jazz, però de moment la seva gran prioritat és aconseguir que els seus jugadors millorin el toc de pilota.

Quines sensacions té després de les primeres setmanes a la banqueta del New York City?

Em trobo molt bé al club perquè és un lloc molt còmode per estar-hi. La gent és encantadora, tant els que manen com els treballadors. És un club per estar-hi a gust. Les instal·lacions de la ciutat esportiva, per exemple, són increïbles, i les facilitats internes per treballar són molt grans.

La competició està creixent. Quina opinió en té?

A vegades trobo una mica rares les regles de la MLS, però soc jo que he vingut aquí i no la MLS la que m’ha vingut a buscar. Per tant, ho he d’acceptar. No entenc moltes coses, però potser les hauria d’haver preguntat abans de venir. El calendari és molt exigent. És com si juguéssim a Barcelona, voléssim a Nova York i tan sols un dia i mig més tard tornéssim a jugar a les dues del migdia amb 36 graus de temperatura. Això és impossible a Europa. Si volen fer evolucionar la MLS i acostar-se a Europa han de canviar algunes coses. Hi ha coses que no entendré mai. Després de vuit hores de vol i amb una diferència horària de tres hores vam haver de jugar un partit a les dues del migdia en un camp de gespa artificial. Teníem un parell de jugadors que no van poder ni entrenar-se per les llagues al peu.

La sanció a David Villa va aixecar molta polseguera.

Sí, és una altra cosa incomprensible. No va anar a l’All-Star perquè feia temps que estava lesionat i la MLS el va sancionar sense poder jugar contra Vancouver. Quan m’assegui amb ells per analitzar quines coses s’han de millorar per fer créixer la competició em queixaré de situacions com aquesta. Crec que si la competició vol fer passes endavant, ha de millorar en alguns aspectes organitzatius.

¿Tornar a fer de primer entrenador i separar-se de Guardiola és un parèntesi o un canvi de rumb?

Amb el Pep teníem una relació excel·lent, però n’havíem parlat molt, de poder tornar a entrenar. Ell em deia que tinc ànima de primer entrenador. I la tinc. Jo he estat molt a gust amb ell i el més còmode hauria sigut quedar-me al seu costat, però em picava això de tornar a entrenar. Vaig tenir la possibilitat d’anar a altres equips, però Nova York em va atreure molt. Havia estat sis o set vegades a la ciutat i m’agradava molt. Tothom me’n va parlar molt bé. Vaig veure nou o deu partits de l’equip i vaig veure que els jugadors m’encaixaven bastant. És cert que no tenim extrems, però vaig pensar que era un equip en què podia fer coses.

Vostè ha mamat molt una cultura que prioritza el toc de pilota. ¿Costa adaptar aquesta filosofia als Estats Units?

Sí, però m’he d’acostumar més jo a ells que no pas ells a mi. He estat en equips que estaven acostumats a jugar la pilota amb un o dos tocs. Tenien qualitat i feien córrer la pilota a molta velocitat. De vegades, aquí no pots jugar al primer toc. En un dels últims partits la pilota anava lenta i ens botava malament sobre un camp de gespa artificial sense regar. Era pràcticament impossible. Estem fent molts entrenaments que van en aquesta direcció i de mica en mica ho aconseguirem. Per tenir un estil tan clar has de tenir els jugadors adequats. No només parlo de qualitat. Si vols jugar amb extrems, has de tenir gent que sigui capaç de jugar enganxada a la línia. La confecció de la plantilla no era aquesta i soc jo que estic jugant una mica diferent per acostumar-me a les seves qualitats. Potser els perjudico si els forço a jugar diferent.

De Girona acaba d’aterrar l’Eloi Amagat. Què pot aportar a l’equip?

La seva arribada no ha tingut a veure amb la vinculació amb el Girona, perquè ell ja no era jugador del club. Estava lliure en el mercat i jo el coneixia perquè l’havia entrenat feia molts anys. Últimament només el seguia a través de la televisió, però crec que ens pots ajudar. Quan el vaig trucar la primera vegada, ell tenia moltes ofertes per jugar a Grècia i a la Segona Divisió espanyola. Li vaig oferir quatre mesos i a ell li va encantar la idea. Si és capaç d’estar a bon nivell, el club es pot replantejar les coses. Jo crec que ell pot jugar perfectament amb nosaltres.

Vostè que havia estat a Girona, ¿s’imaginava una temporada tan exitosa en el debut a Primera Divisió?

No, ha sigut increïble. Té molt de mèrit el que van fer Pablo Machín, el seu cos tècnic i els jugadors. Van ser capaços de competir molt bé tots els partits. La gent de Girona es pot sentir molt orgullosa de l’equip, que no es va rendir mai i va creure en les seves possibilitats. Va fer una temporada excel·lent que fins i tot els va portar a lluitar per entrar a Europa. No et dic que és irrepetible perquè en futbol tot pot passar, però va ser una temporada excel·lent.