Marc Roca: “Estic disfrutant a l’Espanyol, ara mateix no puc demanar més”

Sant Adrià de BesòsEn el seu tercer any al primer equip, Marc Roca (la Granada, 1996) ha trobat un ecosistema ideal per desenvolupar les seves millors virtuts. Amb Rubi ha tornat a sentir-se protagonista després d’un any d’irrupció que va seguir amb l’ostracisme d’un Quique Sánchez Flores que va deixar de comptar amb ell. Abans de visitar Mestalla (16.15h, BeIN LaLiga), atén l’ARA en una conversa en què deixa clar que, ara mateix, només pensa en ser feliç a l’Espanyol.

No van sortir espantats als camps del Madrid, el Sevilla o l’Atlètic. És la recepta a seguir a Mestalla?

No ens espantem. A casa al València ja el vam guanyar, sabem que tenim un bon equip i anirem allà valents, a totes i amb la gana per aconseguir els tres punts.

Què hauria de recuperar l’equip per tornar a sentir les sensacions del principi de curs?

Futbolísticament hem fet molt bons partits, el que passa és que després no sempre hem tingut recompensa. Contra el Rayo, vam tornar a jugar molt bé. També la primera part contra el Betis o la segona contra el Vila-real. És guanyar un parell de partits i ja ens hi tornarem a veure. Som els mateixos jugadors, segur que tot sortirà bé, el treball és bo i tornarem a fer el que fèiem al principi. Ho aconseguirem.

¿La filosofia de joc i el suport del vestidor han permès que no es qüestioni Rubi des de dalt durant la mala ratxa?

Creiem molt en Rubi. Estem convençuts que la directiva també creu molt en ell. Tenim un cos tècnic i un entrenador espectaculars. Al final, estem tots units. Estàvem entrenant i fent les coses bé, però a vegades per petits detalls se’ns han escapat molts punts. Ens ha faltat en certs moments un punt de fortuna per obtenir aquell resultat que et dona ales per seguir treballant. Però hem seguit treballant igual, perquè sabíem que els resultats arribarien. I han arribat i tornaran a venir. El treball hi és, l’ambició també. Volem estar tan amunt com sigui possible, tant de bo puguem fer una bona segona volta i ens puguem classificar per a zones europees, o qui sap.

Com és el tracte amb Rubi? Parlen molt de futbol?

Al final és una posició clau, en què equilibres l’equip ofensivament i defensivament. Sempre has d’estar ben col·locat i perfilat, és una posició important. En defensa sempre has d’arribar a l’àrea i en atac sempre has d’intentar organitzar l’equip, mirar on has de fer les ajudes per a les vigilàncies. És un lloc important i m’està ajudant molt a l’hora de dir-me què he de fer i on. Em diu que he d’estar llegint el partit constantment, que he d’estar connectat tot el partit i veure on puc ajudar i anar cap allà. L’ambició que tenia, el treball, com ho proposava amb la idea de joc. Estic superencantat i sorprès positivament, molt content amb ell. Amb Rubi tothom ha tingut oportunitats, ha entrat a l’equip i s’ha sentit important, i això en un equip és clau perquè tots els jugadors se sentin importants i sumin.

¿Amb el canvi de tècnic, va veure clar que era el seu moment?

Evidentment que el seu estil m’agrada més. És un estil més atrevit, volem tenir més la pilota, ser més protagonistes. Ens agrada crear ocasions a partir del joc. Em sento més còmode i la seva arribada em va servir d’oportunitat per demostrar que jo soc aquí. I estic molt content.

¿Li va sorprendre que Quique el deixés a la banqueta després de fer-lo debutar?

No em va sorprendre. Li estic agraït, ell em va permetre debutar a Primera i va ser un pas important per a mi. Ell gestiona el vestidor com pensa que és la millor manera. Jo sempre ho he respectat i he seguit treballant, intentant aportar el màxim i guanyar-me un lloc al camp. És cert que amb ell vaig començar tenint participació i al final no en vaig tenir, i l’any passat pràcticament no vaig tenir minuts, però jo sempre he treballat per intentar estar disponible i aportar el màxim a l’equip. Ell no va creure que fos adequat que jugués, i jo ho respecto plenament. És un procés, perquè puges del filial i comparteixes vestidor amb jugadors molt bons, que porten anys jugant a Primera, amb molts partits i experiència. És normal que et toqui seure a la banqueta i aprendre d’ells. Però, al final, si segueixes fort, entrenant cada dia, al final sempre trobes la teva recompensa.

¿Ara, jugant de pivot, ha trobat la seva posició ideal?

És una posició on em sento molt còmode. Penso que hi rendeixo bé. No sé si és la millor posició per a mi, però hi estic a gust i crec que ho puc fer perfectament. Al doble pivot també m'hi adapto bé, perquè tota la vida al futbol base he jugat amb un doble pivot. Aquesta és una posició nova per a mi, però la veritat és que hi estic molt a gust. Sempre he sigut un jugador per jugar per dins, de pivot, molt d’interior, però la meva posició ha sigut més centrada. Al futbol base sí que tenia més arribada. Però jugant amb el Quique a la banda no m’hi sentia gaire a gust, no crec que sigui la meva posició.

¿En algun moment de la temporada han trobat a faltar un perfil de migcampista més físic que els alliberés de les tasques defensives?

Hem fet partit molt bons amb Granero i Darder, i també amb Víctor Sánchez, Melendo i l’Àlex. Tots som jugadors a qui ens agrada tenir la pilota. Al cap i a la fi també defensem, no som jugadors que només ens centrem en atacar, intentem estar intensos i agressius. Tot i que segurament la part defensiva no sigui el nostre fort, som uns jugadors bastant equilibrats i intentem ajudar sempre en la defensa. Jo em sento còmode jugant amb un altre pivot o amb dos migcampistes, al final som onze jugadors que ens adeqüem bé.

En els últims mesos han marxat alguns companys de generació, com Aarón i Navarro. Com ho ha viscut?

Al final, una mica trist, perquè són companys amb qui porto molts anys. Són amics amb qui he compartit habitació, vestidor, moltes coses des del futbol base. Però si ells han volgut marxar perquè han tingut propostes, i han preferit un altre camí, estic content per ells si han escollit el que volien. Sap greu perquè són molts anys, i poder arribar a Primera amb companys amb qui has viscut tantes coses al planter és molt bonic.

Fa un any semblava que podia marxar cedit al Leganés, i només fa uns mesos se’l va vincular amb l’Inter. Com ha viscut aquestes situacions?

Amb total normalitat, de tots aquests temes avui no en sé res, els porta el meu representant. Jo n’estic al marge, em centro en entrenar dia a dia, aquesta és la meva feina. Són situacions, moments en què jugues o no jugues. Al final, en el futbol, cada temporada pot passar qualsevol cosa i canviar. El que està a les nostres mans és treballar dia a dia, millorar i aprendre de totes les situacions. I quan et donen l’oportunitat, intentar fer-ho el millor possible. En aquests moments crec que seria equivocat pensar que podria ser titular en algun lloc, perquè l’important és el present, avui soc a l’Espanyol, disfrutant, amb l’oportunitat de tenir minuts. Ara mateix no puc demanar més que tenir minuts aquí i ajudar els meus companys. No em veig més enllà. Em veig a l’Espanyol acabant una bona temporada.

En què creu que ha canviat durant aquest any?

He millorat psicològicament, físicament. He guanyat molt en confiança a l’hora de plantejar el partit, el míster el que et demana és intentar-ho aplicar al màxim. I la confiança que et donen des de fora també és important, la llibertat que et dona l’entrenador per fer el teu futbol i jugar. És important tenir alternatives.

Per a passadors com vostè, Darder o Melendo, l’arribada de Wu Lei, un perfil que ataca els espais, ara que Baptistão i Piatti no hi són, serà una gran notícia.

Sí, evidentment tothom que vingui i que sumi serà una bona notícia per a nosaltres. Tant Wu com Chucky són jugadors que van molt bé a l’esquena dels defenses. Per als passadors del mig del camp i per als laterals és positiu tenir algú que trenqui amb desmarcades l’esquena dels defenses. Ell hi entén molt. Està molt atent, és molt viu i s’hi fixa molt. Ja parlem en anglès i, si no, en signes. Veu que quan aixeques el cap ell ha d’atacar l’esquena. S’està adaptant molt bé i el míster l'hi diu. La veritat és que és un molt bon jugador.