El discret arquitecte de la revelació xipriota

Barcelona“Que els aficionats, jugadors i entrenadors contraris, i altra gent del món del futbol, ens diguin que estem fent el millor futbol de Xipre i que veuen els nostres partits perquè disfruten, no té preu”, presumeix orgullós Xavi Roca, de Sant Vicenç dels Horts, exjugador de clubs com el Barça, el Vila-real o el Sabadell, i que parla a l’ARA sobre el seu rol actual: director esportiu de l’AEK Làrnaca. És el club de la tercera ciutat més important de Xipre i té com a objectiu discutir el monopoli de l’Apoel de Nicòsia, l’entitat esportiva dominant del país els últims anys. Aquest curs, l’AEK va camí d’aconseguir la millor posició de la seva història, ja que és segon, a tres punts del líder, precisament l’Apoel, amb qui s’enfronta aquest diumenge en un duel directe clau al play-off final per ser campió.

Encara no fa dos anys de l’arribada de Roca a l’AEK, però la seva empremta en aquest club xipriota ja és més que evident. En pocs mesos ha aconseguit canviar el rumb d’una entitat modesta amb només un títol oficial al seu palmarès, la Copa de Xipre del 2004. Ara, però, es troba competint de tu a tu contra l’Apoel, un club amb un pressupost molt més elevat. Roca hi té un càrrec similar al dels mànagers anglesos, ja que disposa de plens poders en la parcel·la esportiva. “Tinc autonomia total per fer i desfer en aspectes com crear una estructura de futbol pel que fa a cos tècnic, fitxatges, infraestructura o logística del primer equip”, explica Roca, que no va dubtar a implantar un estil de joc que s’aproximés al màxim a la filosofia del Barça. “La manera com entenc el futbol és la de ser protagonista, no esperar a veure què passa al terreny de joc, sinó proposar”, comenta.

Roca, que defineix el seu càrrec com a “desconegut, ja que ningú sap ben bé què fa un director esportiu”, diferencia la seva feina de la d’un secretari esportiu. “Les dues figures no estan gaire definides a Catalunya i Espanya. Jo tinc responsabilitat i poder executiu i, per tant, tinc poder de decisió. El secretari tècnic, en canvi, recopila i gestiona informació”, apunta. Ell és qui porta la veu cantant en matèria de fitxatges, i per això s’explica que una aposta personal seva, l’exblaugrana Thomas Christiansen, sigui el tècnic, i que nou jugadors -quatre dels quals, catalans- i altres membres del cos tècnic siguin espanyols. “Són un perfil determinat, jugadors d’uns 30 anys amb una dilatada trajectòria i que estan oberts a aquest tipus d’experiència. Si no, és difícil”, relata, posant de manifest la dificultat de conformar un equip sense gaire recursos. I és que el fet de jugar en una lliga i un equip desconeguts és un gran desavantatge a l’hora d’atreure nous jugadors. “A més de la xipriota, miro lligues com l’eslovaca o la portuguesa, ja que són més assequibles i podem oferir als jugadors projectes il·lusionants”, exposa.

Una feina metòdica

Convèncer determinats jugadors per anar a una lliga menor no és una feina gens fàcil, però el projecte de l’AEK Làrnaca ha anat sumant adeptes en els últims mesos, en part gràcies a la solvència econòmica de l’entitat i al pla esportiu impulsat per Xavi Roca. “A poc a poc anem guanyant arguments: el fet de pagar al dia, no tenir deutes, construir un nou estadi o els bons resultats són signes de solvència que juguen a favor nostre”, celebra, satisfet però també prudent, conscient que encara els queda molt de camí per recórrer. “Els he fet veure que sortir a dir que som favorits només ens posa pressió; cal seguir un discurs humil, amb mentalitat guanyadora i ambiciosa, per arribar a ser un referent”, sentencia.

Créixer, però tocant de peus a terra, és el repte que afronta aquest vicentí decidit a canviar la polaritat del futbol xipriota.