Andrea Fuentes: "La imatge que s'està donant del nostre esport no es correspon amb la realitat"

BarcelonaAndrea Fuentes, amb tres medalles de plata i una de bronze, és la millor esportista catalana de la història. La nedadora ha conversat aquest dilluns a la tarda amb els lectors de l'ARA.

Andrea Fuentes ha comentat que és "trist" que es parli de la natació sincronitzada per la polèmica arran de la marxa de la seleccionadora Anna Tarrés que pels èxits: "Sincerament a mi em produeix un sentiment de vergonya. La imatge que s'està donant del nostre esport no es correspon amb la realitat o almenys, amb el que jo he viscut. Però això és culpa del tipus de societat en què vivim, volem tafanejar fora en comptes de buscar la millora personal. Si el públic ho demana a crits els periodistes ho oferiran. Hauríem de ser els primers de no fer cas de les polèmiques", ha respost.

La nedadora ha dit que, de totes les medalles que ha aconseguit, la que més ha significat per ella és la que va guanyar "amb 12 anys". "Or en equips al Campionat d'Espanya" i també ha destacat "les de Londres 2012 com a símbol d'acabar sent la dona més llorejada dels Jocs Olímpics".

La nedadora ha comentat que "hi ha una possibilitat, però no immediata" d'acabar com a entrenadora de sincronitzada. "Noto que necessito ampliar els meus coneixements. Un cop vegi que ja puc fer de bona entrenadora, aquesta seria una possibilitat".

Ara que ha decidit penjar el banyador, Andrea Fuentes té més temps lliure i ha explicat com l'omple: "Cultura i més cultura! Ja tinc entrades per a diversos concerts que sempre he volgut veure, però per por de no estar descansada per a l'endemà, me'ls perdia. També viatjar i quedar més estona amb els amics, és molt necessari!".

Preguntada sobre què li diria a una nena que volgués iniciar-se en la natació sincronitzada, Andrea Fuentes ha dit: "Que no s'oblidi mai de ser creativa. Crear i contribuir al creixement d'un projecte és molt més enriquidor que seguir el camí marcat sense iniciativa. Sempre que mantinguis un respecte al treball en equip, deu caps pensen molt més que un de sol!".

Els lectors de l'ARA també li han preguntat si en el futur li agradaria competir amb una hipotètica selecció catalana de natació sincronitzada: "No m'hi sentiria pas incòmoda, però en el nostre cas, per competir contra Rússia i la Xina no interessa tenir encara menys llicències, l'abundància de nedadores provoca una selecció natural més potent que si n'hi ha menys. Qüestió de números i no de política, en aquest cas. Només és esport!".