"Van dir-me que no podia esquiar sense cames. Els vaig demostrar que no tenien raó"
Espot ha acollit els Mundials de paraesquí alpí, on esportistes amb discapacitats físiques ofereixen una exhibició del seu caràcter
BarcelonaNo es tractava només d'intentar guanyar. Als Mundials de paraesquí alpí organitzats per la Federació Internacional d’Esquí (FIS) aquesta darrera setmana a Espot han competit un munt d'esportistes que han decidit que no tenen límits malgrat haver patit ensopegades a la vida. Esportistes a qui els van dir que no podrien competir, que de vegades semblava que tirarien la tovallola però van sobreposar-se a les dificultats. En total, representants de 26 països han participat en les disciplines d'eslàlom, eslàlom gegant, alpí combinat, supergegant, descens i eslàlom paral·lel. Es tracta d'una competició adaptada a atletes amb discapacitat física, com ara lesions medul·lars, deteriorament de la coordinació o amputacions i problemes de visió, dividits en les categories masculina i femenina.
Hi participen esportistes com l'andorrà de 25 anys Roger Puig, que pateix una paràlisi al costat del dret del cos, així com la pèrdua de la visió perifèrica d'un ull, però ja concorregut en dos Jocs Paralímpics d'Hivern i com a abanderat de la delegació andorrana el 2018. "Vaig tenir un accident esquiant quan tenia 14 anys, durant uns entrenaments que fèiem amb el Soldeu Esquí Club a l'estació de Saas-Fee, als Alps suïssos. Vaig caure per un barranc i vaig quedar en coma. Tenia tres hemorràgies internes al cap, a més de dues vèrtebres i tres costelles trencades", recorda Puig, que ha protagonitzat un documental on explica la seva història de superació. Puig tenia el somni de competir en l'àmbit internacional. Amb tres anys ja esquiava, i les primeres competicions les va fer quan en tenia cinc. I el somni va quedar intacte, ja que l'accident no el va allunyar de la neu. "Com que jo ja tenia la tècnica, vaig poder adaptar-me, tot i que cal fer canvis en la forma d'esquiar. Al principi tremolava dalt dels esquís, però quan vaig poder fer descensos altre cop amb el meu club de sempre, el Soldeu, va ser molt bonic", rememora aquest andorrà que va passar part de la recuperació a l'Institut Guttmann de Badalona. A Espot, ha finalitzat en la setena posició a la prova d'eslàlom.
Audrey Pascual, de les onades a les muntanyes
Un dels noms destacats de la cita ha estat la madrilenya de 18 anys Audrey Pascual, que pateix una agenèsia bilateral de tíbies. És a dir, va perdre les cames per sota dels genolls. "Els límits que tinc els decideixo jo mateixa", defensa una jove que competeix als Mundials d'esquí, però també als de surf. "Tenia unes cosines que practicaven esquí i les vaig acompanyar. Jo no podia esquiar perquè no tinc cames, però vaig decidir provar-ho i, finalment, va agradar-me", recorda. De fet, en una xerrada familiar uns dies abans, un oncle li va dir que "no podria esquiar mai, sense cames". El comentari la va esperonar més. "Els vaig demostrar a tots que podia, que no tenien raó". Ara el seu oncle també l'anima, després d'haver descobert com la tecnologia ha millorat prou per oferir a esquiadors com l'Audrey equipament per poder baixar les pistes. "Encara és poc conegut el que fem", diu la madrilenya. Roger Puig ho veu igual: "Els mitjans de comunicació parlen poc de nosaltres, quan l'exigència és la mateixa que la dels altres esquiadors". Pascual competeix amb uns esquís preparats per al seu cas, amb els quals va començar a guanyar competicions ja amb 14 anys. Després de practicar també el handbike, el ciclisme adaptat on mou la bicicleta amb la força dels braços, Pascual va decidir intentar el surf després de passar unes vacances a Cantàbria. La jove ja ha guanyat medalles tant a la neu com a l'aigua. A més, la seva rutina inclou sessions diàries de natació. A Espot, ha aconseguit la medalla de plata a la prova d'eslàlom especial.
El participant més veterà de la competició ha estat el nord-americà Matthew Brewer, de 47 anys, que va ser internacional amb la federació nord-americana d'esquí alpí quan era jove. Llavors, però, va haver d'enfrontar-se al diagnòstic d'un càncer testicular, cosa que el va portar a una amputació de les dues cames per sobre dels genolls. En una trobada amb altres persones que havien patit amputació de cames, va conèixer l'esquiadora paralímpica Stephani Victor, que el va animar a tornar a aprendre a esquiar. Gràcies al suport de qui ara és també la seva parella, Brewer va tornar a la competició i s'entrena al centre d'alt rendiment National Ability Center, on ha estat guardonat amb el premi a millor esportista de l'any 2020-2021.
Aquesta competició forma part dels World Para Snow Sports Championships, competicions de caràcter internacional homologades per la FIS, que també engloben la celebració d'una nova prova mundial aquest març a l’estació catalana de La Molina. La cita d'aquesta setmana s'ha fet a Espot, al Pallars, al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, estació que disposa de tres estadis de competició, tots homologats per la FIS.