Dinamarca es converteix de nou en el botxí de la selecció espanyola a semifinals (25-24)

BelgradLa selecció espanyola es va quedar a les portes de la gran final del Campionat d'Europa, després de caure per 25-24 davant Dinamarca en una semifinal en què, malgrat el caràcter irreductible que va mostrar en tot moment, va pagar la seva falta d'encert ofensiu en la primera meitat.

Els errors dels danesos no van impedir que Espanya arribés als últims segons de joc amb l'oportunitat de forçar la pròrroga, però l'últim tir de Cristian Ugalde, possiblement desviat per la falta del defensor danès, no va entrar, cosa que va impedir a Espanya entrar en un gran final, de la qual, per segona vegada consecutiva, es queda a un sol esglaó en perdre davant dels danesos.

Parapetada en un intens 5-1, el combinat espanyol va ser capaç d'embolicar el joc ofensiu danès, que d'inici va trobar a faltar els lesionats Michael Knudsen i Jesper Noddesbo. I és que el conjunt nòrdic va evidenciar que no sembla confiar de la mateixa manera en René Tofte Hansen, fet que va aprofitar Espanya per embolicar el joc ofensiu danès, que sense poder assistir al pivot, es va perdre en estèrils passades i passades.

La manca d'idees va suposar el pas previ als errors, que van propiciar l'enlairament del conjunt espanyol en el marcador, que als catorze minuts de joc assenyalava un esperançador 3-7 per als seus interessos. Una renda que Dinamarca va aconseguir reduir a base de velocitat, ja que si en estàtic els nòrdics havien tingut molts problemes, en carrera el rendiment dels Ulrike Wilbek només va fer que millorar i millorar. Aquest vertigen els va permetre frenar l'equip espanyol, que va començar a encallar cada vegada més i més en atac, i això va fer que Dinamarca pogués llançar la seva segona onada de contraatacs, en la qual Mogensen i Laugar van demostrar una terrible efectivitat.

Així, en només cinc minuts Dinamarca va escurçar les distàncies fins a situar-se a només un gol (9-10), aprofitant la paràlisi en què va entrar en atac el conjunt espanyol, que en els últims deu minuts del primer temps no va anotar ni un sol gol. Incapaç de connectar amb Julen Aginagalde i sí capacitat per fer arribar la pilota als extrems, el conjunt espanyol es va condemnar a viure del llançament exterior, un dels punts febles de la selecció.

Un embús que Dinamarca no va saber rendibilitzar, com demostren els només dos gols de desavantatge (12-10), l'últim d'ells gràcies a un llançament de Mikkel Hansen ja amb el temps conclòs, amb què Espanya va marxar al descans.

El temps de la pausa no va ser suficient per aclarir les idees ofensives del combinat espanyol, que ni tan sols va ser capaç d'aprofitar l'exclusió de Kasper Nielsen per ajustar un marcador en el qual seguia creixent l'avantatge (15-12) del quadre nòrdic. Una Dinamarca que va trobar en el jove central Rasmus Laugar el braç del qual no gaudia en tot moment el conjunt espanyol.

Aquesta circumstància va obligar Valero Rivera a buscar una solució d'urgència amb l'entrada d'Iker Romero, però el vitorià no és aquest jugador de fa sis anys que amb les seves fuetades va col·locar Espanya a la final de l'Europeu de Suïssa, després de guanyar, casualitat o no, a Dinamarca a la semifinal. Així que la selecció va haver apel·lar a l'intangible, al caràcter, a l'orgull per intentar mantenir amb vida un marcador en què Dinamarca va arribar a dominar en l'arrencada del segon temps fins per cinc gols de diferència (17-12).

Un orgull que va demostrar més que ningú el lateral Jorge Maqueda, que amb tres gols gairebé consecutius va acabar de tornar a situar Espanya (18-17) en una trobada, que minuts abans semblava pràcticament perdut per al combinat espanyol. Tres punts que van provocar un canvi sobtat en la selecció, que va començar també a mostrar una millor cara en defensa, on el 6-0, el gran descobriment d'Espanya en aquest Europeu, va començar a convertir-se en el millor aliat de la porteria.

Una porteria on José Manuel Serra, amb dues parades consecutives, va donar l'aire necessari a la selecció que no només va arribar a igualar (19-19), sinó que va disposar d'una pilota per posar-se moltíssims minuts després de nou per davant en el marcador.

Però Espanya va fallar, i així, en un sospir, es va passar del possible 19-20 a un 22-19, que va obligar la selecció a realitzar un esforç immens en els últims minuts, que no va tenir premi, ja que tota la sort que va tenir Mikkel Hansen per anotar el seu penúltim gol li va faltar a Ugalde en el seu últim xut.

Espanya jugarà per a la tercera posició amb Croàcia, i Dinamarca la gran final amb els amfitrions, Sèrbia, que va derrotar els seus veïns per 26-22 i jugarà per guanyar per primer cop aquesta competició.

Fitxa tècnica:

25 - Dinamarca: Landin; Lindberg (1), Søndergaard (-), Spellerberg (-), Mikkel Hansen (4), Lars Christiansen (1) i René Tofte Hansen (4) –equip inicial– Cleverly (ps), Svan Hansen (1), Mads Christiansen (-), Mogensen (3), Laugar (6), Markussen (-), Eggert (3,1 p), Henrik Tofte Hansen (2) i Nielsen (-).

24 - Espanya: Serra; Sarmiento (2), Gurbindo (1), Morros (1), Roberto García (1), Raúl Entrerríos (3) i Juanín García (1) –equip inicial– Hombrados (ps), Víctor Tomás ( 2), Maqueda (4), Cañellas (-), Alberto Entrerríos (-), Romero (2p), Ugalde (2), Aginagalde (5) i Guardiola (-).

Marcador cada cinc minuts: 1-2, 3-4, 4-7, 9-10, 9-10 i 12-10 (Descans) 14-12, 17-13, 18-16, 19-19, 23-21 i 25-24 (final)

Àrbitres: Krstic i Ljubica (SLO). Han exclòs dos minuts Nielsen (2) i Laugar per a Dinamarca, i a Maqueda (2) i Víctor Tomás per a Espanya.

Incidències: Partit corresponent a la primera semifinal del Campionat d'Europa de Sèrbia 2012 disputat al Beogradska Arena davant uns 10.000 espectadors.