Dimata demana pas al camp on va tornar a somriure

Gairebé un any després d’aterrar a l’Espanyol procedent del futbol belga, Landry Dimata busca el seu lloc en un equip on encara no ha trobat la regularitat desitjada. El davanter nascut a la República Democràtica del Congo, que aquest curs amb prou feines ha estat titular en tres dels 23 partits, buscarà recuperar protagonisme en l’eliminatòria de vuitens de final d’aquest dissabte contra el Mallorca (16 h, DAZN). 

Son Moix és un camp de bon recordar per a l’atacant nacionalitzat belga. Allà va estrenar-se com a golejador espanyolista en la seva segona participació a les ordres de Vicente Moreno. Dimata va firmar un gol clau a escala individual, però també col·lectiva, ja que va permetre a l’Espanyol aproximar-se a només dos punts del Mallorca. Va ser el primer dels cinc gols que va firmar el curs passat, alguns de gran valor.

L’ascens va obligar l’Espanyol a executar l’opció de compra pactada amb l’Anderlecht, de 2,2 milions d’euros. Enguany, però, la sort i l’encert se li estan resistint, a Dimata, que va disposar d’una gran ocasió contra el Barça i tres més contra el València. “Ha tingut diversos problemes aquesta temporada, entre lesions, covid i alguna recaiguda, que li han impedit tenir regularitat i estar en condicions de donar el màxim potencial”, ha assenyalat Vicente Moreno. El tècnic ha reconegut a la prèvia del partit que la seva situació ha canviat: “Ara ja s’entrena de forma continuada i està aportant. És una qüestió de ratxes i de moments, però si segueix així podrà convertir tot el que està generant”. 

Dimata era una de les grans promeses del futbol belga, fins al punt que Robert Martínez li va fer un gran seguiment quan era a les seleccions inferiors. Però ni al Wolfsburg, que va pagar-ne 11 milions el 2017, ni a l’Anderlecht, que n'hi va invertir 5 el 2019, va tenir el protagonisme desitjat. Una greu lesió al genoll, el febrer del 2019, el va mantenir apartat dels terrenys de joc 18 mesos, fins a l’agost de 2020. “Vinc a passar-m’ho bé”, va dir a la seva presentació amb l'Espanyol, on va començar a posar fi al seu calvari. Un any després, reclama pas al camp on va tornar a somriure.