Diego Torres: "Florentino té clar que no trobarà ningú millor que Mourinho"

Diego Torres (Mendoza, Argentina, 1972) treballa al diari El País i els tres últims anys ha sigut l'ombra periodística de José Mourinho, i ara ha glossat l'etapa del portuguès a la banqueta blanca en el llibre Prepárense para perder (Edicions B).

A vostè l'acusen d'estar obsessionat amb Mourinho.

Ben al contrari. Els que estan obsessionats de debò són els que escriuen gratuïtament sobre ell a les xarxes socials. Jo ho faig perquè em paguen, és la meva feina com a periodista. Si fos per mi no escriuria ni una línia, però em van trucar de l'editorial i vaig acceptar la proposta.

¿Li ha estat fàcil publicar les informacions que li arribaven?

Sempre he dubtat de la veracitat. I, sobretot, tenia por de ser injust amb Mourinho, perquè sé que totes les filtracions són interessades. Però amb el temps vaig comprovar que eren honestes. Sempre es complia el que em vaticinaven.

Al llibre explica que no s'entendria el pas de Mourinho sense el Barça de Guardiola.

S'ha de tenir en compte primer la realitat política de l'estat espanyol. El Madrid ha estat tradicionalment el club hegemònic i el que duia més jugadors a la selecció, conjuntament amb els futbolistes del País Basc. Però de cop i volta arriba el Barça i s'apropia de tot això, i a més dirigit per algú tan marcadament català com Guardiola, i tot això és el que duu la selecció a guanyar dos cops l'Eurocopa i un Mundial.

I apareix Mourinho per impedir-ho.

Ell va ser el tècnic que havia vençut el Barça a la semifinal de la Champions contra l'Inter [2010], impedint que jugués la final al Bernabéu. A Madrid el veuen com l'únic capaç de frenar el Barça i per això el trien com a líder, perquè torni les coses al lloc on eren.

També explica que els assessors recomanen al president Florentino que el faci fora, però els ignora.

Era abans de la final de la Copa del Rei del 2011. I puc assegurar que si el Madrid no hagués guanyat aquell títol, Mourinho hauria estat destituït, perquè el president no hauria pogut justificar tota la polèmica sense res a canvi. Però derrota el Barça a la final i aquella Copa es converteix en el símbol que havien pogut frenar els blaugranes.

Com era la relació entre president i entrenador?

Tots dos pactaven sovint per obtenir alguna a cosa a canvi de l'altre. És a dir, el tècnic es comprometia a fer jugar un futbolista a canvi que el president li assegurés un fitxatge o una renovació, per exemple. Però en qualsevol cas era una convivència política. Florentino desconfia dels entrenadors, té clar que no trobarà ningú millor que Mourinho.

Fins que s'acaba l'idil·li.

Tot i que si fos per Florentino, l'entrenador hauria continuat, ja que considerava que el culpable no era l'entrenador sinó els jugadors, que no ho havien donat tot. Per això va oferir a Mourinho la possibilitat de fer neteja al vestidor, però hi va renunciar, perquè hauria sigut com assumir el seu fracàs com a líder de grup. Per això va marxar al Chelsea, a un club on l'afició l'adorava i on la premsa no li estaria tant a sobre.

Per què escull el títol Prepárense para perder ?

Fa referència a un dels capítols, en què l'entrenador diu als jugadors que s'oblidin de remuntar l'eliminatòria de Champions contra el Barça. Però ho fa per cobrir-se ell, perquè la setmana anterior havia acusat la UEFA de manipular partits [després de perdre 0-2] i tenia por que si l'equip sortia a l'atac li cauria una golejada. Llavors totes aquelles acusacions no tindrien sentit i hauria fet el ridícul. En aquell moment tots els jugadors s'adonen que Mourinho no pensa en l'equip, només en ell mateix.