ESPANYOL

Diego López: “La nostra fortalesa passa per seguir encaixant pocs gols”

Entrevista al porter de l'Espanyol

Diego López: “La nostra fortalesa passa per seguir encaixant pocs gols”
Roger Requena
17/08/2018
3 min

Sant Adrià Del BesòsDiego López només aparenta els 36 anys en alguns cabells blancs i en la maduresa del seu discurs. L’edat no pesa al gallec, que està preparat per al debut al camp del Celta (18.15 h, BeIN LaLiga) després de completar la primera pretemporada sencera des que va arribar a l’Espanyol.

És el primer estiu que pot preparar sencer amb l’Espanyol. Com es troba?

Estic molt content, per sort he pogut fer tota la pretemporada, que ha sigut força productiva. La de l’any passat va ser atípica: es nota quan no hi pots ser des del començament, ja que costa més entrar després a l’equip.

Només han fet un fitxatge, però amb Rubi no sembla que necessitin gastar per regenerar la il·lusió.

L’arribada de Rubi ha sigut important per donar un nou aire a l’equip: ha aportat una nova mentalitat i estil de joc. L’equip s’ha adaptat bé al canvi. A Balaídos és on hem de donar la cara i on es veurà realment la qualitat de l’equip.

Els últims anys s’ha parlat molt de top ten. Vostè va dir que internament no els havien concretat cap objectiu. On creu que hauria de quedar l’Espanyol?

No ens hem de marcar cap meta a llarg termini. Ho fem en blocs o a curt termini, però cada duel i entrenament són importants. Quan falten deu partits es delimiten els objectius pels quals es lluitarà, però en aquest punt no pensem a anar ni amunt ni avall. És molt difícil sumar.

¿El tram final amb Gallego marca la línia a seguir aquest curs?

Sí, va fer una gran feina. Va trobar-se un grup tocat que, tot i que no estava en un moment alarmant, ja que els tres de baix anaven perduts, tornava a veure fantasmes del passat al club. Va saber donar un gir complet a la idea de joc i l’equip li va respondre. Això és símptoma que tenim bons jugadors. Estem digerint bé la nova metodologia amb Rubi.

Fa la sensació que Rubi s’està adaptant més bé a la plantilla que Quique.

Cada tècnic té el seu estil. Quique ha fet coses molt positives que no es poden obviar. És un altre tipus de feina, però en el joc defensiu va formar unes bases que hem de mantenir. Rubi li dona una altra manera de veure el joc des d’un punt de vista ofensiu que l’equip està interpretant bé. A tothom li agrada jugar bé, ser ofensiu i fer gols, però sempre ho hem de fer des de la idea que defensivament l’equip és molt fort i cal seguir sent-ho.

¿Li preocupa que amb Rubi es desatengui precisament el joc defensiu?

No. La idea és ser molt forts defensivament i ofensivament. Tenim molt clar que la nostra fortalesa també passa per la defensa, perquè hem de seguir encaixant pocs gols. Això afavorirà que el grup sigui més fort ofensivament, tingui més la pilota i generi més ocasions. A Primera, encara que siguis bo en atac, si ets un equip feble en defensa ho passaràs malament.

De “l’equip potser no dona per més” a la “valentia”. ¿Com s’ha rebut al vestidor el canvi de discurs a la banqueta?

No miro mai el passat. Són etapes tancades, amb les seves coses bones i dolentes. Des del 9 de juliol treballem i pensem en el nou entrenador. El seu mètode és molt bo: l’organització, la intensitat, oferir al futbolista tot tipus de jugades... ho treballa tot perquè et sentis amb confiança i sap què fer quan arriba el partit. Això facilita les coses.

Quin és el secret de la seva preparació?

El treball. Sempre m’he cuidat molt. Entreno igual que Edu Frías, porter del filial. Hi ha coses en l’àmbit personal que pots tractar amb més experiència i maduresa que un jove, però cal mantenir el nivell físic i seguir aprenent. Sempre m’ha agradat molt el treball de força al gimnàs i ara recullo els beneficis de tot l’esforç que he fet per arribar fins aquí en aquestes condicions. Ara no em puc adormir. Després d’un any amb dues lesions complicades em trobo bé, i l’únic que demano és estar sa. La resta ho posaré jo amb constància i treball.

Ho va passar malament amb la lesió.

Em va molestar no tornar a ser titular després de ser important el curs 16-17. M’havia sacrificat: no m’havia operat i havia fet un esforç per estar amb el grup fins a l’últim partit de Lliga, fins i tot en perjudici meu, ja que tenia contracte amb el Milan i podria haver negociat amb altres clubs.

Contracte fins al 2020. Tindrà 38 anys. S’imagina retirant-se aleshores?

Ara mateix em veig aquí. Lluitaré a mort pel club aquests dos anys. El meu objectiu sempre ha sigut jugar tants anys com pugui a Primera amb un bon nivell. Sent protagonista, no estar-hi per estar.

stats