Mor Alfredo Di Stéfano, un dels millors jugadors de tots els temps

BarcelonaDiferents mitjans de comunicació de Madrid han confirmat la mort d'Alfredo Di Stéfano, president honorari del Madrid, als 88 anys. Di Stéfano va patir una aturada cardiorespiratòria el cap de setmana i es trobava a l'Hospital Gregorio Marañón.

Alfredo Di Stéfano Laulhé (Buenos Aires, 1926 - Madrid, 2014) sempre serà recordat com un dels millors jugadors de la història del futbol, malgrat que mai va triomfar en competicions de seleccions. A nivell de clubs, en canvi, va ser clau en els millors anys del Reial Madrid.

Conegut popularment com 'La Saeta Rubia', Di Stéfano, descendent d'italians, va debutar amb el River Plate de ben jove. Després d'una cessió a l'Huracán, va tornar al River, on es va fer un espai en una època en què aquest equip tenia una de les millors davanteres de la història, la popular 'Màquina', amb Pedernera, Lostau, Muñoz, Moreno i Labruna. Amb un gran olfacte de gol i un joc elegant, Di Stéfano era un futbolista que fora del terreny de joc semblava un noi desmanegat i a dins s'hi sentia ben còmode, amb una gran intel·ligència que el feia jugar en diferents posicions.

Els problemes del futbol argentí, en plena lluita per millorar els drets dels jugadors, van portar Di Stéfano a la lliga colombiana, una competició que pagava milionades i incomplia les normes de l'època de la FIFA. Va ser aquí, amb la samarreta del Millonarios, on va enamorar els dirigents del Barça i el Madrid, que el 1952 van protagonitzar una lluita ferotge per aconseguir els seus serveis. El Barça va contactar amb el River Plate, club propietari de la fitxa federativa del jugador, i gràcies a la feina de Josep Samitier va aconseguir que Di Stéfano arribés a Barcelona, on va jugar amistosos l'estiu del 1953. Però el Madrid de Santiago Bernabéu va negociar amb el Millonarios de Bogotà, club que era propietari d'un contracte amb el jugador. El cas va acabar amb reunions misterioses als despatxos del règim franquista, on es va decidir que Di Stéfano jugaria una temporada a cada club de forma alternativa. El Barça va manifestar la seva oposició a aquesta decisió, amb la dimissió de la directiva. Di Stéfano, doncs, va acabar al Madrid, on va liderar un equip magnífic que va guanyar cinc Copes d'Europa.

Del 1963 al 1965 Di Stéfano va jugar amb l'Espanyol i després de retirar-se va entrenar equips com l'Elx, el Boca Juniors, el València, el Reial Madrid, l'Sporting de Lisboa, el Rayo Vallecano, el Castelló i el River Plate. Mai va poder jugar un Mundial de futbol, ja que, un cop nacionalitzat espanyol, l'equip no es va classificar.