Di Stéfano, el protagonista del fitxatge més polèmic del Madrid
El Barça tenia lligat el jugador, que va acabar defensat els colors del club blanc
BarcelonaEl record d'Alfredo Di Stéfano sempre anirà lligat al fitxatge més polèmic de la història del futbol espanyol. Després d'enamorar amb la samarreta del Millonarios colombià, Di Stéfano es va convertir en el gran objectiu del Barça i el Madrid en una època, el 1953, en què el Barça, amb Kubala, era superior a l'equip madridista.
Josep Samitier, llegenda barcelonista que llavors era secretari tècnic del club, va demostrar la seva capacitat per negociar quan va arribar a un acord amb el futbolista per incorporar-lo al club. L'advocat Ramon Trias Fargas va negociar amb el River Plate i el Millonarios. Era una cas complicat, ja que Di Stéfano havia marxat a la lliga colombiana, una competició que llavors no respectava les normes de la FIFA i no era oficial. El River argentí, doncs, era el propietari dels drets federatius del jugador. Però Di Stéfano jugava al Millonarios.
Di Stéfano va arribar a Barcelona el 13 de maig de 1953, i va jugar alguns amistosos amb la samarreta blaugrana. El president del Madrid, Santiago Bernabéu, però, va aconseguir fer canviar d'opinió el Millonarios, i va pactar un acord amb el club colombià i va fer arribar a Di Stéfano una bona oferta. A més, Bernabéu va moure el cas als despatxos de la Federació Espanyola i a la delegació d'Esports franquista, cosa que va crear un caos total. El Barça va arribar a meditar vendre els drets que tenia sobre Di Stéfano al Torí italià, però finalment la Federació, controlada per un amic de Bernabéu, Muñoz Calero, va decidir que Di Stéfano jugaria quatre temporades a Espanya, dues amb el Madrid i dues amb el Barça. El primer any li tocava vestir de blanc, el segon de blaugrana, el tercer de blanc i el darrer, de nou, de barcelonista.
La directiva del Barça, liderada per Enric Martí, va presentar la seva dimissió com a protesta i poc després Josep Vidal-Ribas, membre de la comissió gestora que va passar a dirigir el Barça, va signar un comunicat en el qual renunciava a tots els drets sobre Di Stéfano en favor del Reial Madrid.
Poc després, Di Stéfano va fer els seus primers gols amb el Madrid: contra el Barça, en un triomf blanc per 5-0. El Madrid va evitar veure plegats Di Stéfano i Kubala. I el Madrid va viure la seva millor època, en què va guanyar 5 cops la Copa d'Europa. Di Stéfano va acabar jugant amb el Barça un amistós, contra el Vasco da Gama brasiler. El Barça va guanyar per 6-2.
Aquest cas s'explica al llibre dels periodistes Jordi Finestres i Xavier Garcia Luque 'El cas Di Stéfano', editat per grup 62.