Deutes pendents

El mateix cap de setmana que Pep Guardiola ha renovat el seu deute pendent amb la Champions (més enllà del Barça), Pau Gasol tampoc no s’ha pogut cobrar el seu amb l’Eurolliga. El 2001, l’any de la seva sobtada aparició mundial, una inoportuna apendicitis va fer que Gasol es perdés el play-off de quarts de final contra el Benetton de Treviso, que va derrotar el Barça. En Pau havia crescut exponencialment aquella temporada, sent l’MVP de la Copa de Màlaga i, després, excel·lint en la final de l’ACB contra el Reial Madrid. Europa li quedava petita i aquella Eurolliga tenia el seu nom. Va fer mal a la culerada no aprofitar el seu talent per guanyar la Primera abans que marxés cap a Memphis.

Vint anys després, el Barça hauria pogut aixecar la Tercera i Gasol engreixar el seu extraordinari palmarès en el bonus track de la seva carrera. Hauria estat maco, la veritat, tancar aquella ferida. Però l’esport d’elit mai no respon a un guió preestablert, per molt rodó que sigui. Guanya qui s’ho mereix, i aquest cap de setmana s’ho han merescut l’Efes i el Chelsea, per molt que ens pesi.

A Colònia no vam veure pas un Barça dominant. Higgins va salvar els mobles en l’últim segon de la semifinal, però a la final, tret d’un primer quart enganyós, el Barça va pecar tant en defensa com en atac. Amb Calathes a mig gas, l’equip va tenir molts problemes en l’atac estàtic, va ser víctima d’uns mals percentatges en el llançament exterior (encara sort de Higgins i Kuric) i, sobretot, va acusar el paper d’estrassa del jugador franquícia Nikola Mirotic, igual de desaparegut que en la final de l’ACB de l’any passat. En canvi, els dos cracs del campió turc, Larkin i Micic, van aparèixer quan la pilota cremava i van marcar la diferència.

Un cop païda la frustració, el mal menor és valorar la presència en una final four set anys després i el consol és que l’ambiciós Saras està construint un projecte que promet ser guanyador. Ningú no dubta que el líder és ell i que sabrà portar a l’aigua al seu molí per convertir aquesta derrota en el primer pas per obrir un cicle victoriós. Si fa no fa, el mateix repte que té Guardiola. Aprendre a perdre per guanyar.

En canvi, ja serà un repte impossible per a Pau Gasol. El tren de l’Eurolliga se li ha escapat definitivament. I sap greu. La seva trajectòria, que es tancarà amb tots els honors als Jocs de Tòquio, es mereixia un títol que esborrés de la memòria col·lectiva culer aquella maleïda apendicitis. Però no. Continuarà formant part de la llegenda negra del Barça de bàsquet, al costat de la Jugoplastika, el tap il·legal de Vrankovic, la tova del Reial Madrid a Milà i l’ocasió perduda a Colònia.