Els deures fets del Barça amb Nico Williams

Fitxar Nico Williams no és fàcil. El futbolista ha tingut un creixement exponencial durant l’últim any, però és a l’Eurocopa on s’ha posat sobre seu els focus de tot el continent. Ara tothom coneix el petit dels Williams. I això, òbviament, ha encarit el seu fitxatge. No pel preu que s’hagi de pagar a l’Athletic Club, que és la clàusula de rescissió més els impostos corresponents, sinó perquè ara hi ha una munió de clubs que estan en disposició d’oferir una quantitat indecent de milions per l’extrem. I, en això, el Barça no pot competir-hi.

Primer, perquè l’entitat que presideix Joan Laporta continua en una delicadíssima situació financera. Segon, perquè la fiscalitat a Catalunya és la que és: aquí el Barça no es pot beneficiar de la llei Mbappé, que afavorirà els clubs de la Comunitat de Madrid. Davant d’aquest complex i gens propici context, si finalment Nico acaba vestint de blaugrana serà perquè s’ha fet una excel·lent feina prèvia per convèncer el futbolista davant dels cants de sirena de la Premier League. Una tasca de persuasió discreta, de portes endins, que fa mesos que s’hauria d’haver activat –amb la dificultat afegida del canvi d’entrenador–. O el Barça treballa així o el futur serà molt fosc davant l’opulència blanca.

Així doncs, si es concreta el traspàs de Nico s’haurà d’aplaudir l’estructura esportiva del Barça per haver posat les bases de l’acord abans de l’Eurocopa, quan les operacions poden complicar-se perquè els preus dels futbolistes es disparen. Perquè, lamentablement, ara mateix l’entitat catalana no té la capacitat de seducció que tenia abans. El Barça és un club inestable, amb notables debilitats econòmiques, i sobretot amb moltes incerteses sobre el futur.

L’altra carta que té Laporta per endur-se l’atacant basc són precisament els jugadors blaugranes de la selecció espanyola. Ni Nico ni cap altre futbolista renunciaria a una milionada a canvi de jugar amb els seus amics, ja que de romanticisme el futbol modern en va escàs, però davant ofertes similars o lleugerament pitjors, el factor vestidor pot ser un punt a favor del Barça. I, en aquest sentit, les imatges que arriben des d’Alemanya de la concentració espanyola són molt esperançadores.

El temps dirà si el Barça ha fet la feina amb temps i no a correcuita per culpa dels canvis de rumb derivats de l’afer Xavi-Flick. D'aquí a pocs dies sabrem si el club català encara té capacitat de seduir els millors o tot plegat és una maniobra de distracció d’una entitat sense múscul financer per optar a operacions d’aquesta magnitud.