El desig d’una alegria que el Girona es resisteix a perdre

GironaAl Girona no li servirà de res plorar perquè es troba en una situació que no volia viure. Necessita aixecar-se. El mal ja està fet, perquè les sis derrotes consecutives que l'han enviat als llocs de descens són inesborrables. Els d'Eusebio, que tornarà al 4-1-4-1 que se sent seu, han desbaratat un marge de nou punts que els fa estar en caiguda lliure. Ni les sensacions ajuden, perquè porten dos partits amb un únic xut entre els tres pals. Malgrat tot, encara són a temps de sobreviure. És més difícil que abans, sí, però queden quatre partits en què s'han de deixar l'ànima per protegir el somni de competir entre els millors. Montilivi s'omplirà per rebre el Sevilla (14 hores, BeIN LaLiga). El val·lisoletà, que aquesta setmana ha vist confirmada la seva continuïtat, va fer un discurs sense acceptar preguntes davant la premsa. "Crec que el millor és que expliqui com em sento. Són moments difícils, tots ho estem passant malament. Ja tindrem temps per analitzar i assumir responsabilitats, intentant esbrinar on ens hem pogut equivocar els últims mesos. El club ha decidit que haig de continuar liderant aquest projecte, i hem de mirar endavant. Tenim un repte molt important, i el podem comparar a l'ascens. El que em dona forces per continuar és tot el que envolta aquest club. Sobretot, l'esperit que té la plantilla. Això em fa sentir que la permanència serà possible. Tothom està molt implicat i crec que ens mereixem continuar a Primera", va dir.

Debilitats, els futbolistes han de fer un sobreesforç psicològic i recordar-se que guanyar, allò que actualment sembla impossible, ha estat la constant d'un cicle de vida que els ha catapultat a un món que lluitaran per conservar. Amb la mentalitat adequada. Amb la convicció dels dies importants. Amb l'alegria d'un grup de jugadors que es van sentir indestructibles i que estan patint perquè senten, impotents, que tot se'ls escapa de les mans. Diuen que és molt millor jugar-se-la al costat dels teus que no pas lluny de casa. Però el Girona, aquest curs, té uns maldecaps terribles per saber lligar un partit a Montilivi. De fet només n'ha guanyat 2 dels 17 jugats. De l'últim fa mig any. És el pitjor local de Primera Divisió, amb 12 punts de 51 possibles. Són números de descens.

Les tres derrotes contra el Vila-real, el Celta i el Valladolid faran que Eusebio Sacristán torni, una vegada més, a sacsejar el dibuix. Si ha de morir, morirà amb els seus ideals, i no amb estils que no senti com a propis. Escollirà els futbolistes més compromesos, aquells que jugaran amb el cor a la mà, per intentar combatre un Sevilla que no arribarà amb Pablo Machín sinó amb Joaquín Caparrós, que recupera Escudero i André Silva i ha sumat 15 dels 21 punts en joc. Pedro Porro i Marc Muniesa tenen molts números de sortir a l'onze –Ramalho i Patrick Roberts no van convocats–, i Douglas Luiz o Aleix Garcia es juguen un lloc al pivot defensiu. Pere Pons i Cristhian Stuani hauran de vigilar perquè estan a una groga de la suspensió.