Les desconnexions del Girona preocupen seriosament (1-0)
Una genialitat d’Okazaki dona la victòria a l’Osca, en un nou partit per oblidar
GironaEl Girona no es pot queixar, de la derrota a Osca (1-0). Passiu i poc contundent, continua alimentant els dubtes que hi ha al voltant del seu joc. La imatge és dolenta, molt dolenta. Perquè ja no és que no s’imposi, és que sembla que no tingui la intenció de fer-ho. Quan apareix, ho fa a batzegades; però es desconnecta tants minuts que preocupa seriosament. I sort en té, de Montilivi, perquè fora de casa acumula quatre patacades consecutives.
Unzué continua perdent crèdit i qui sap què pot passar si l’equip no es transforma aprofitant els dos partits que hi haurà la setmana que ve. La pressió a què s’està veient sotmès el navarrès és asfixiant, perquè el temps corre i el Girona, que disposa de molt més potencial que tots els seus rivals, encara no ha arrencat. Contra l’Osca només ha fet un pas endavant fruit de la necessitat, ja amb el marcador desfavorable. Però si quan pots no vols, no esperis poder quan vols.
La lluita entre dos dels equips que se suposa que seran rivals directes no ha sigut ni lluita. Els locals s’han cruspit els blanc-i-vermells, arraconats al seu propi camp i esperant un cop de sort que mai ha arribat. El partit l’ha desequilibrat Okazaki, un dels herois d’aquell Leicester que va guanyar la Premier League el 2016, amb una genialitat en forma de mitja tisora que ha deixat bocabadat Juan Carlos. Fins aquell instant, el porter castellà havia sigut infranquejable, amb un repertori de recursos per desviar els intents de Ferreiro, Mikel Rico i Sergio Gómez. Dominador absolut, l’Osca ha fet sentir tan incòmode el Girona, que ha decidit desaparèixer.
Amb tot perdut, ha tocat córrer. Però a l’hora de la veritat no hi ha hagut cap ocasió real per, com a mínim, empatar; més enllà d’un parell de centrades i un gol anul·lat a Soriano per una falta bastant polèmica. De fet, la fusta i el mateix Juan Carlos han evitat que el marcador fos més ampli. La part alta de la Lliga s’allunya, però el Girona té una prioritat superior: recuperar l’ànima i la fe perdudes.