El descens als inferns de Novak Djokovic, l’aspirant a millor tenista de la història

BarcelonaAustràlia és la terra promesa de Novak Djokovic. Cada gener centenars de serbis omplen les graderies de la pista central de Melbourne, la Rod Laver Arena, per veure en acció el seu heroi. El tenista serbi, de 34 anys, ha aconseguit dependre d’ell mateix per convertir-se en el jugador amb més títols de Grand Slam de la història. Més jove que Nadal i Federer, amb els quals està empatat a 20 títols, Djokovic sol brillar especialment a Austràlia, on ja guanyat en nou ocasions. En tota la història del tenis, només un jugador ha guanyat un Grand Slam en deu ocasions o més: Rafa Nadal a Roland Garros. 

Però el somni australià, en què sempre era acompanyat per part dels més de 75.000 ciutadans australians amb arrels sèrbies, s’ha convertit en un malson, amb Djokovic tancat dins d’un cotxe de camuflatge de la policia per retornar-lo a l’hotel, on espera la sentència del jutge sobre si podrà defensar el títol. La sentència s'hauria de saber aquesta nit de dissabte a diumenge, hora catalana. I tot per la dèria de no voler vacunar-se. I d’haver comès errades en el procés de demanar el visat, defensant que tenia dret a participar en el torneig malgrat no estar vacunat, ja que hauria acabat de passar el covid fa poques setmanes. El president serbi, el populista Aleksandar Vucic, ha acusat el govern australià de convertir el jugador en un “boc expiatori per allunyar l’atenció de la mala gestió” que han fet de la pandèmia. “Actuen de cara a la galeria, per guanyar punts entre els votants”, ha afegit Vucic, que ha demanat la llibertat del jugador.

A Austràlia, la major part de la població s’ha vacunat i defensa respectar la llei. Però a Sèrbia tot el just el 50% de la població s’ha vacunat, fet que ha portat alguns portaveus de la comunitat mèdica a queixar-se per l’actitud del seu esportista més famós, ja que al no voler vacunar-se s'acaba convertit en un mal exemple per als joves. El 20 d’abril del 2020, per exemple, durant un directe a Facebook en què participava amb altres atletes serbis, Djokovic va dir: “Personalment, jo m’oposo a la vacunació i no voldria que ningú m’obligués a vacunar-me per poder viatjar”. I, de fet, en plena primera onada de la pandèmia ja va organitzar un circuit d’exhibicions de tenis als Balcans que va acabar provocant un munt de positius, entre ells el mateix Djokovic i la seva dona. El torneig, que tenia previst que es disputessin partits en diferents ciutats, no es va poder acabar quan després de la cita de Belgrad, amb 5.000 persones a la graderia, els jugadors Grigor Dimitrov, Borna Coric, Viktor Troicki i Alexander Zverev també van donar positiu.

Les dues cares del serbi

Novak Djokovic, a diferència especialment de Roger Federer, un jugador sempre elegant, no ha deixat mai de ser l’enfant terrible del circuit de l’ATP. És un jugador que uneix moments de joc excelsos amb sortides de to, com quan s’ha encarat amb aficionats o ha trencat la raqueta en atacs d’ira. Djokovic, que va debutar al circuit professional el 2003 amb tot just 16 anys, inicialment era un jugador extravertit que divertia els espectadors amb els acudits que explicava al final dels partits, o amb les imitacions que feia dels seus contrincants, com Rafa Nadal. Però la pandèmia ha deixat entreveure la part més fosca d’un jugador que també va demostrar la seva poca capacitat d’empatia quan no va voler entendre les declaracions de la tenista Naomi Osaka i la gimnasta Simon Biles, esportistes que es van prendre una pausa per cuidar la seva salut mental. En aquesta ocasió, el serbi va afirmar que si vols ser professional i vols ser el millor, no pots tenir excuses i cal ser fort. Pocs dies després de dir-ho, durant els Jocs Olímpics de Tòquio, Novak Djokovic va perdre els papers en un partit de quarts de final; va trencar la raqueta i es va quedar sense medalla.

Djokovic, nascut a Belgrad, va començar a jugar a prop de les pistes d’esquí de la regió de Kopaonik, al sud de Sèrbia, on el seu tiet era instructor d’esquí i els seus pares tenien una pizzeria per als clients de les pistes. Tant el seu pare, Srdjan, com la seva mare, Dijana, van fer del seu fill un bon esquiador, però tot va canviar el 1999. Aquell any, després de dècades de violència a Kosovo, just al costat de Kopaonik, l’OTAN va entrar en acció bombardejant Sèrbia acusant-la de crims contra la humanitat. Les pistes d’esquí es van tancar i els Djokovic van marxar a Belgrad, on els va tocar passar alguna nit a refugis antiaeris. El jove jugador, que ja havia descobert el tenis, va entrenar durant molts mesos en una piscina buida que tenien a prop de casa, ja que el club de tenis de la zona de Nova Belgrad va estar tancat durant mesos. Aquella època, en què el jugador tenia 12 anys, van marcar molt el caràcter d’una persona que va encaparrar-se en ser el millor tenista de la història. Just ara que està a un sol pas d'aconseguir-ho, però, els seus pecats el condemnen.