La desaparició de la selecció de Corea del Nord

Cap d’esportsL’11 de setembre del 2007 la selecció de Corea del Nord va ser capaç d’empatar 2-2 contra els EUA en el primer partit del Mundial d’aquell any a la Xina. Va ser una sorpresa. El 1999 i el 2003 Corea del Nord ja havia arribat al Mundial, però no havia superat la primera fase. En canvi, aquell 2007 les coreanes van arribar a quarts de final, en què van caure contra la futura campiona del món, Alemanya. Físicament intenses i disciplinades, van començar a provocar problemes a seleccions teòricament més fortes.

Però una dècada després Corea del Nord no és al Mundial. Què ha passat? Doncs que el projecte va haver de tornar a començar després que cinc jugadores de la selecció fossin protagonistes del primer cas de dopatge en una fase final d’un Mundial des de l’any 1994, quan el protagonista va ser Diego Armando Maradona. Si el 1994 Maradona va abandonar la gespa de l’estadi Foxboro de Boston guiat per una voluntària sense sospitar que el portaven al control en què donaria positiu, el 2011 ningú va fixar-se gaire en les jugadores coreanes que van ser cridades al control antidopatge després d’empatar sense gols contra Colòmbia a Bochum.

Inicialment, van donar positiu Song Jong-Sun i Jong Pok-Si. Quan les autoritats ho van descobrir, van decidir fer proves a totes les jugadores. I el resultat va ser de tres positius més. La FIFA va optar per tres solucions: sanció de dos anys sense jugar a les cinc futbolistes, sanció a Corea del Nord sense poder jugar la fase de classificació per al Mundial del 2015 i sanció econòmica a la federació del mateix import que el total de diners rebuts per haver participat en aquell Mundial del 2011.

Durant dos anys, la selecció de Corea del Nord va desaparèixer. És ben cert que hi havia sanció, però les autoritats van guardar silenci i l’equip no va participar en altres tornejos. No ho van fer fins al 2014, quan van participar als Jocs Asiàtics. I van fer-ho guanyant la medalla d’or per davant de les seves veïnes del sud. Quan tothom pensava que Corea del Nord havia desaparegut, va tornar forta, i en els últims 10 anys ha sigut la selecció que ha guanyat més tornejos regionals, ja siguin els Jocs asiàtics, la Copa d’Àsia o la Copa de l’Est de l’Àsia. Com que no podien participar en les eliminatòries de classificació per al Mundial del 2015, van centrar-se en aquests trofeus. I en potenciar una nova generació.

Corea del Nord, doncs, es va preparar per ser al Mundial del 2019, per tornar per la porta gran a l’escena Mundial. Però el fet de no haver jugat el 2015 també li va significar perdre posicions a la classificació mundial i, quan es va fer el sorteig de les eliminatòries, les dues Corees van veure amb pànic com havien quedat aparellades al mateix grup. És a dir, una d’elles quedaria fora de la fase final del torneig i, per tant, del Mundial. En el duel directe van empatar. Al final, Corea del Sud va classificar-se per al Mundial gràcies a una golejada per 10-0 contra l’Índia. I Corea del Nord va guanyar l’Índia per 8-0, de manera que es va quedar a dos gols de tornar.

Ara mateix, les federacions de les dues Corees, que volen organitzar el Mundial del 2023 plegades, discuteixen la possibilitat que les seves seleccions femenines s’uneixin per competir els grans tornejos, tal com ha passat en esports com l’hoquei sobre gel o el tenis taula. Si les converses acaben amb un acord, potser no es veurà mai més Corea del Nord en un Mundial. I l’últim record serà aquell partit del 2011, en què, de passada, van ser les pioneres a portar el dopatge a un Mundial femení. Un mèrit trist.