Desapareix Paulinho, apareix Messi

BarcelonaPaulinho havia fet sis passades bones abans d’entrar com un obús a l’àrea de l’Eibar i esmicolar el mur rival amb un poderós cop de cap. Era el minut 37 i el brasiler fugia de la sala de màquines blaugrana per no molestar en l’engranatge -ahir lent i imprecís- dels migcampistes del Barça. L’altre interior, Iniesta, portava 26 passades, però Paulinho es va fitxar per intimidar, per exhibir pulmons d’anada i vinguda, per trepitjar àrea, i, per això, conscient de les seves limitacions i virtuts, s’apartava de la circulació per deixar fer als que en saben.

El migcampista va intercanviar la seva posició amb Messi, col·locat com a fals davanter, però baixant a la medul·lar per intentar donar sortida a la pressió alta dels homes de José Luis Mendilibar. El brasiler, diana de les crítiques aquest estiu pel preu i l’edat del seu fitxatge, ha trigat ben poc a guanyar-se el Camp Nou, que ahir -en una de les entrades més pobres dels últims anys, 51.600 espectadors- va corejar el seu nom. Paulinho, amb el permís d’un Messi que va tornar a engrandir la seva llegenda amb quatre gols, va simbolitzar el que va ser el partit d’ahir, una exhibició de força i contundència del Barça contra l’Eibar, amb no gaire futbol però molta pegada a la part de dalt. Un Barça d’àrees, còmode en l’intercanvi i en la velocitat, ja que quan el partit es va trencar del tot i les línies de l’Eibar s’eixamplaven Messi va aparèixer per castigar els bascos sense pietat.

Abans de la irrupció de Paulinho al tram final del primer temps, el protagonisme se l’havia endut un altre dels nous, Nélson Semedo, rapidíssim a dins de l’àrea rival per provocar, gràcies a la ingenuïtat de Gálvez, un penal que Messi va transformar picant suau la pilota per sobre del porter de l’Eibar. Poca cosa més en el primer temps, dos xuts del de Rosario per fer lluir Dmitrovic i un mà a mà de Sergi Enrich amb Ter Stegen al minut tres que l’alemany va resoldre amb solvència, sostenint la fràgil defensa del Barça, castigada en una passada en profunditat a l’esquena de Piqué.

En una primera meitat sense brillantor, Iniesta va tornar a demostrar els millors detalls a la zona de creació, i Denis Suárez -situat com a extrem, aprofitant l’absència de Luis Suárez- va confirmar el pas endavant que ha fet amb Ernesto Valverde aquesta temporada. El gallec va repetir, com havia fet contra el Getafe, la seva cita amb el gol, aquesta vegada en caçar un rebuig del porter rival a rematada de Messi.

El partit es va dinamitar amb el 3 a 0 del Barça. Es va crear l’ecosistema perfecte per a un Messi omnipresent. Totes les jugades passaven per ell, capaç de rebre entre línies per accelerar i desmuntar l’equip de Mendilibar, excessivament fràgil quan se superava la primera línia de pressió.

Abans de l’exhibició de l’argentí, l’Eibar va poder penalitzar la parella formada per Piqué i Mascherano. A la segona que va tenir, Enrich no va perdonar i va aprofitar el forat a l’esquena de Piqué per rematar hàbilment una centrada llarga de Juncà. Els espais van aparèixer de sobte, com si es tractés d’un altre partit. Messi, mentre queia a terra, va tocar amb suavitat per buscar l’arrel del pal de Dmitrovic, com si fos una passada a la xarxa més que una rematada. L’argentí, però, no en va tenir prou, còmode amb els espais que deixava el plantejament -valent per a alguns, temerari per a d’altres- de Mendilibar. En una combinació amb Paulinho a la punta dreta de l’atac va certificar el seu hat trick. Una pilota més per a la col·lecció. I en va arribar un altre. Novament per banda dreta, aquesta vegada recolzant-se en la profunditat d’Aleix Vidal, que va tornar la pilota enrere perquè Messi tanqués el partit amb el seu quart gol. El començament de curs de l’argentí espanta, i mitiga l’inici de temporada dubitatiu de Suárez -l’altre encarregat de sumar gols per al Barça- i la baixa inesperada per lesió de Dembélé, que no tornarà fins al 2018.

Qui no es va poder sumar a la festa va ser Deulofeu, erràtic en la presa de decisions i en l’execució, cosa que va generar un xiuxiueig nerviós en una part de l’estadi. Això sí, insistent i voluntariós, el de Riudarenes no es va cansar de provar-ho i va aportar profunditat a l’atac, conscient que amb la lesió de Dembélé se li presenta la gran oportunitat.

Partit per sumar efectius

Si contra el Getafe Valverde va sortir amb tot i només va introduir una modificació en l’onze titular, ahir, en canvi, va ser una jornada idònia per fer rotacions i donar descans a una part de la columna vertebral. Van descansar Suárez, Umtiti, Alba i Rakitic des de l’inici, i Busquets i Iniesta van poder anar-se’n cap als vestidors abans d’hora. Tot i la sacsejada, l’equip va respondre amb la cinquena victòria consecutiva a la Lliga. Valverde guanya temps, conscient que l’equip tot just arrenca, que queda molta feina per fer, però que el famós fons d’armari per fi respon. Gairebé tant com Messi.