El derbi de Barcelona es juga a la Xina

BarcelonaChen Yangsheng, el president de l’Espanyol, parlarà avui en roda de premsa, brindarà per desitjar un bon Nadal amb alguns treballadors del club i periodistes que segueixen l’actualitat blanc-i-blava i se’n tornarà cap a la Xina de seguida. Home de negocis pràctic, Chen Yangsheng no es quedarà al derbi del Camp Nou perquè té altres coses a fer. L’home que ha canviat el destí de l’Espanyol, doncs, no serà al costat de Josep Maria Bartomeu en el derbi, el dia que el president blaugrana confia veure com s’aprova, en assemblea extraordinària anterior al partit, el nou acord comercial amb la marca japonesa Rakuten, així com el projecte conjunt amb el grup comercial Mission Hills. És a dir, el projecte més ambiciós del Barça a la Xina.

El derbi es juga a la Xina, sí, però als despatxos. L’Espanyol ha votat aquesta setmana els millors resultats econòmics en molt de temps, fet que il·lusiona l’afició amb un possible retorn a Europa. Però el mercat xinès també és una de les prioritats del Barça i els últims mesos el club de Josep Maria Bartomeu hi ha aconseguit grans èxits, el principal dels quals és l’acord amb Mission Hills. “És un nou món per explorar, tenim la sensació que obrim portes que poden permetre que el Barça faci un salt de qualitat i ingressi més que mai”, expliquen des del club, on hi ha satisfacció pels dos acords que caldrà votar diumenge, tant el de Rakuten -del qual s’ha parlat molt- com el de Mission Hills -menys conegut.

Bàsicament, aquest acord menys conegut consisteix a crear una societat conjunta amb Mission Hills per aixecar un complex urbanístic de 6.000 metres quadrats l’illa de Hainan, on el Barça aportarà estructures per instal·lar centres de formació esportius, com ara una FCB Escola i un espai temàtic on els aficionats xinesos podran sentir-se com si fossin al Camp Nou. Però sense partits i estadi: una botiga, vídeos, rèpliques de copes... En lloc de ser un patrocini és una inversió d’uns quatre milions d’euros que ha de permetre aconseguir beneficis encara més grans. Des del club es creu que en els primers 10 anys posteriors a la inauguració es podrien obtenir beneficis superiors als 100 milions d’euros. Segons va informar Expansión, el club es quedarà el 15% dels ingressos en concepte de royalties per la cessió de l’ús de la seva marca, així com el 50% dels beneficis que generi el complex. Segons ha pogut saber l’ARA, però, aquesta previsió de 100 milions és conservadora, ja que el Barça creu que la xifra encara podria ser més alta. La prudència es manté perquè és una experiència innovadora, però basant-se en l’èxit de projectes similars a la Xina el Barça confia que els guanys seran més grans.

L’imperi de Mission Hills

De cara al futur, a més, no es descartarien més operacions similars. Aquest tipus d’operacions són la marca de la casa del grup Mission Hills, un grup fundat el 1992 per David Chu, que ha aprofitat a la perfecció la mentalitat empresarial de Hong Kong per conquerir el mercat xinès després de la fi de la sobirania britànica sobre aquesta ciutat el 1997. Mission Hills té seu a Hong Kong, la ciutat on el Barça té la seva oficina asiàtica, però s’ha fet ric amb grans operacions a tot el territori xinès. El 2014, per exemple, va inaugurar la Ciutat del Cinema a Haikou, també a l’illa de Hainan, una operació similar a la que farà amb el Barça, en què els socis són la productora de cinema Huayi Brothers i el popular director de cinema Feng Xiaogang. Es tracta d’una zona de 930.000 hectàrees amb estudis, parcs d’atraccions i hotels per als amants del cinema. Els fills de David Chu, Tenniel i Ten Chu, han explotat també el món del golf, organitzant tornejos a la Xina i construint camps per tot el territori, i ara aposten pel futbol i han construït diferents instal·lacions de la Federació Xinesa de Futbol.

El Barça vol aprofitar la seva bona fama, les possibilitats del mercat urbanístic xinès i la ferma aposta del govern xinès pel futbol: el govern de Xi Jinping vol posar en marxa 20.000 escoles d’aquest esport a la Xina, on el futbol serà obligatori a les escoles. El projecte de Hainan serà el primer en què el Barça gestionarà camps de la federació amb el seu projecte de la FCB Escola, aprofitant la bona fama dels formadors de l’entitat blaugrana. La família Chu considera l’esport com un gran camp de batalla per fer-se fort, i de fet David Chu va presidir el consell assessor de la candidatura olímpica de Pequín el 2008.

El Barça, que el 2015 va aliar-se amb la multinacional IMG per treballar amb l’oficina asiàtica liderada per Xavier Asensi per aconseguir més patrocinadors asiàtics, també ha presentat els últims mesos altres acords de patrocini amb la Xina, com el que ha signat amb BNN Technology, una empresa que distribuirà a través de NewNet continguts sobre el Barça de manera exclusiva mitjançant l’aplicació per a mòbils Xinhua’s News. A més, aquesta empresa xinesa de comerç digital organitzarà una sèrie de campus de futbol a la Xina, on més de 300 joves futbolistes es formaran per ser entrenadors certificats pel club. Un d’aquest campus se celebrarà al centre de formació oficial que el Barça té a Qingdao, un centre formatiu que ja porta temps operant. El 2015 el Barça també va signar un acord amb Oppo, fabricant de smartphones que distribueix dispositius mòbils a molts llocs del món, com Austràlia, Mèxic, el Sud-est Asiàtic, l’Àsia Meridional, el Pròxim Orient i l’Àfrica. I la Xina, esclar. Des del punt de vista social, el Barça té penyes a la Xina i centenars de nens aprenent a jugar a futbol amb tècnics de la casa. I ara l’Espanyol també té la seva primera penya a la Xina, el país que ha permès deixar enrere el record d’un club amb deutes i problemes. El nou Espanyol és tan ambiciós com el seu propietari.

Internacionalitzar l’Espanyol

Si el Barça treballa intensament amb socis xinesos, l’Espanyol s’il·lusiona en mans xineses. Amb gairebé la totalitat accionarial de l’Espanyol sota el braç, i més de 144 milions d’euros invertits en la seva 44a empresa, Chen Yansheng segueix bastint ponts entre el seu país d’origen i l’entitat que l’ha adoptat com si fos un pare. Internacionalitzar l’Espanyol és un dels eixos vertebradors del seu projecte, que ha obert de bat a bat les portes a establir relacions comercials amb la Xina. Són diversos els fronts en què treballa el departament internacional que encapçala el l’empresari asiàtic, que veu en la Xina una “àrea prioritària” on divulgar la marca Espanyol.

El curs passat ja va traçar algunes aliances, com ara amb la televisió xinesa Mango TV, que va publicitar un dels seus programes, Supergirl 2016, a la samarreta blanc-i-blava. Una samarreta que de moment està patrocinada per Rastar, que va ja ha deixat clar que cedirà l’espai així que es trobi un patrocinador que iguali o millori la seva oferta. Els naming rights de l’estadi són un altre dels fronts on més esforços està posant l’entitat a la Xina. Encara que no és oficial, amb gairebé total probabilitat l’Espanyol farà a l’estiu una gira de pretemporada en aquest país. Aquesta gira servirà per buscar nous aliats comercials i, de passada, donar embranzida al projecte de creació de diverses escoles i acadèmies -la primera d’unes cinc previstes serà a Guangzhou, on hi ha la seu de Rastar i on també hi haurà unes oficines del club- que, en els pròxims mesos, es preveu que ja estiguin operatives.

A tot això s’hi sumarà la inauguració de diferents penyes. A Catalunya ja n’hi ha dues de xineses -a Barcelona i Badalona-, que serveixen per arrossegar seguidors de la comunitat xinesa resident a l’àrea metropolitana. També amb aquest objectiu, la Fundació de l’Espanyol treballa per crear al país asiàtic una fundació homònima, tal com va explicar a l’ARA el seu president, Antoni Fernández Teixidó: “El 2017 hem de produir l’embrió d’aquest gran moviment del club a la Xina, que faci d’altaveu per a l’expansió de l’Espanyol”.

El màrqueting i els diners, però, no són l’únic que interessa a l’Espanyol de la Xina. L’entitat també fa mesos que està atenta al mercat de futbolistes. L’actual director esportiu, Jordi Lardín, hi va anar fa uns mesos quan era coordinador del futbol base a la recerca de joves promeses susceptibles d’integrar-se al planter blanc-i-blau o fins i tot al primer equip. De moment, però, només hi ha arribat un jugador, Daniel Wong, un davanter australià d’origen xinès del Chesterfield anglès que després d’entrenar-se una setmana a prova va ser fitxat a l’octubre, encara que no podrà debutar fins al gener.

El cas dels dos equips catalans, però, no és tan estrany. Dels vint clubs més rics del Vell Continent, onze reben diners asiàtics segons un informe de Deloitte. I d’aquests onze, tres són de titularitat xinesa (l’Inter de Milà com a propietari principal, i el Manchester City i l’Atlètic de Madrid en un percentatge) i un té l’espònsor a la Xina (el Tottenham). El Milan també negocia vendre el club a un grup xinès, però Silvio Berlusconi, que ha permès l’entrada de capital asiàtic, encara no ha firmat el contracte definitiu per desvincular-se del seu club. A la lliga espanyola, a més del 20% de l’Atlètic de Madrid, les empreses xineses han obtingut el control del Granada. I el Celta podria ser el següent a la llista.