L’hora de demostrar que el Girona està preparat perquè se’l consideri aspirant

GironaProtegit pel seu discurs humil, el Girona, en el fons del seu cor, desitja tenir estímuls superiors que el simple fet d’acabar la temporada amb una còmoda permanència. Només el temps dirà si és massa atrevit, somiant en gran, i s’ha de conformar amb la salvació. Però ara com ara, ambiciona mantenir el cuquet dels darrers anys, en què a l’hora de la veritat sempre ha estat lluitant per cotes altes. Els pròxims partits contra el Mallorca (18.30 hores, #Vamos) i l’Espanyol, els dos primers classificats, no seran definitius, tot i que marcaran un indici de la realitat esportiva d’un club tossut: no importa les patacades que rebi, s’aixeca sempre. O, com a mínim, ho intenta. “Volem guanyar, la nostra idea no canvia. Sabem del potencial dels rivals als quals ens enfrontarem, però esperem donar el millor de nosaltres mateixos”, afirma Francisco.

Competitiu, ha alternat moments brillants amb espurnes d’irregularitat. Tot és qüestió de com es vol mirar el got: si mig ple o mig buit. Per un costat, el Girona acumula cinc partits sense perdre i només ha caigut derrotat un cop de vuit intents des del tancament del mercat de fitxatges. Important recalcar-ho perquè el vestidor, absolutament transformat, ha començat de zero i ha començat tard. És a dir, que la lògica indica que el marge de millora és molt elevat i anirà a més. Però els més crítics poden afirmar que l’equip encadena tres partits sense guanyar –tres empats-, que és incomprensible que hagi rebut sis expulsions en deu duels i que no és normal anar tan curt d'efectius. “És gairebé impossible treballar diàriament, amb tantes baixes. Fer coses tàctiques és impensable, sense jugadors. Però malgrat tot, tenim quinze punts”, afegeix Francisco, que no es vol frustrar: “Hi ha moments que em sento malament, però m’haig de centrar en allò que puc controlar. I aspirem seguir sumant. Hem de ser responsables i solidaris. Tenim al davant els dos rivals més forts de la Lliga, però hem de continuar competint”.

Només catorze futbolistes sans

Una setmana més, Francisco haurà de fer miracles i cridar als joves del filial. Perquè és cert que hi ha més baixes de l’habitual, i que això inclou un punt de mala fortuna, però també ho és que si la planificació hagués estat millor i s’haguessin omplert totes les fitxes –en té tres lliures-, el problema seria menor. El tècnic del Girona, que no podia comptar amb Juanpe i Stuani, lesionats, i Bárcenas i Muric, amb les seleccions, aquesta setmana ha perdut Valery, operat del menisc i que estarà dos mesos de baixa, i tampoc tindrà Bernardo, sancionat. Són dubte Nahuel Bustos i Ramalho, que intentarà forçar sigui com sigui, mentre que Kebe està aïllat per donar positiu en coronavirus. En definitiva, Francisco només disposa de catorze futbolistes sans, dos d'ells porters. I de centrals tan sols n’hi ha un, Santi Bueno, que només ha participat en vuit partits en dos cursos. Per fer-s’ho mirar. “Crec que anirem més de pressa si diem qui tenim que no pas si diem qui no tenim, però no hi ha excuses. Tinc problemes per fer la llista, però qui jugui donarà la cara”, finalitza l’entrenador blanc-i-vermell.