Demolidor Bartomeu
BarcelonaNo hi va haver sorpresa en la festa del barcelonisme i Josep Maria Bartomeu, amb una golejada incontestable, seguirà sent president del Barça durant els pròxims sis anys. Aquest cop, el candidat continuarà al càrrec no per la renúncia de l’anterior mandatari sinó després de convèncer 25.823 socis (el 54,63%), que ahir van apostar majoritàriament per un projecte de continuïtat. El del triplet, el de l’Espai Barça, el de Qatar. El segon va ser Joan Laporta, amb el suport del 33,03% (15.615 vots). Als dos grans favorits els van seguir, molt per darrere, Agustí Benedito (7,16%, 3.386) i Toni Freixa (3,7%, 1.750), que van lamentar la “bipolarització” d’un club que ahir va mobilitzar 47.270 socis, el 43,12% del cens. “En una jornada perfecta, hem tornat a demostrar que no només a la gespa som el millor club del món”, va afirmar el guanyador, eufòric, orgullós, envoltat de tota la seva junta, per obrir un discurs en què va llistar els seus compromisos per “seguir guanyant”. El perdedor, que ja havia marxat de l’estadi, va lamentar no haver pogut evitar “que el club tingués un president processat, que caigués en mans de Qatar i que desmantellés La Masia”. Bartomeu, a qui no haurien derrotat ni la suma dels vots dels seus tres rivals, prendrà possessió del càrrec dilluns a les 19 h.
Un domini amb por
Que el resultat fos l’esperat, però, no va impedir que la jornada fos nerviosa i que, en molts moments, es colés entre els futurs guanyadors una invisible por a perdre davant els banys de masses de Joan Laporta. Era la mateixa por que els havia fet vestir de prudència i discreció una campanya de mínims. Moix, Cardoner i Arroyo van ser els homes forts davant les carpes per acompanyar un vot que es va concentrar en les primeres quatre hores. A la una del migdia, quan ja havia votat la meitat del total, la sensació era de victòria clara i el sol havia fos les il·lusions de les alternatives. Sobretot de dues.
De fet, en les següents hores van acabar de diluir-se les esperances de remuntada d’Agustí Benedito i Toni Freixa, que ja se sabien massa lluny per assaltar la presidència en els improvisats sondejos a peu d’urna. L’empresari va desinflar-se després de dinar i el seu discurs, que s’havia mantingut ferm i segur malgrat que al seu equip ja ho veien negre a mig matí, va anar perdent convenciment a mesura que baixaven els raigs de sol.
El cop dur va ser l’arrencada tan clarament bartomeuista en la franja de 9 a 11 h, que va ser quan l’staff que controlava l’espai de les butlletes va patir més per equilibrar les piles de papers i dissimular l’èxit d’un dels quatre candidats. Molts ja van veure clar aquí quin era el partit.
A diferència de Benedito, l’advocat va anar paint la derrota amb més optimisme, passejant-se pels voltants de l’estadi amb la tranquil·litat de qui sap que ha fet miracles amb unes cartes que no el farien guanyador. No encara. La mirada de Freixa, reconfortada pels elogis dels últims dies, que l’han etiquetat com la candidatura més ben preparada de totes, sempre s’ha mogut en l’horitzó del 2021. L’exportaveu, quan saludava aficionats que deien que l’havien votat, feia broma amb els seus per congelar les paperetes per als pròxims comicis, que és quan l’estratègia de Freixa es veu amb opcions reals de victòria. Ahir no tenia lloc ningú que no fos Bartomeu o Laporta.
Un frec a frec des de les 9 h
I és que ahir la jornada va moure’s entre els dos candidats des de primera hora del matí. La batalla va arrencar amb el morbo de veure si el seu moment de votació se solaparia. El president sortint va fer tard en la seva previsió i va allargar fins a les 9.32 h l’hora de passar per les urnes, després que ho haguessin fet Sandro Rosell i Luis Enrique, amb relativa discreció.
Era l’hora en què s’esperava el torn de Laporta, però el polític també va fer tard, malgrat que tot el seu equip ja voltava per les carpes envoltat de socis que els reclamaven fotografies. Masip, Abidal, Giuly, Roger Esteller, Audie Norris i Albertini van fer-se un fart de selfies, en un desplegament que va ser molt criticat per l’equip del Bo pel Barça i que fins i tot va merèixer l’avís i amenaça de la junta gestora. Al bàndol laportista, però, també van denunciar que els voluntaris de Bartomeu feien campanya pels voltants del Camp Nou, repartint bosses i lluint pancartes. Uns i altres s’exigien esportivitat i es repartien denúncies, agitant una jornada que va frenar en sec el seu ritme a l’hora de dinar i fins ben entrada mitja tarda.
En aquest punt, tots sabien com havia d’anar la cosa. De cara a la galeria, però, el posat es mantenia competitiu. Laporta seguia tirant de popularitat, esgotant les opcions i guanyant autoestima amb rondes eternes de fotos i converses. Suat, esgotat, però eufòric pel suport, en el fons. Bartomeu va optar per anar interventor per interventor agraint la feina de cada mesa. A l’ombra, Freixa i Benedito van anar a preparar el discurs d’una derrota que no esperaven que els relegués a un paper tan residual. “El soci ha votat Bartomeu per no votar Laporta”, va analitzar Freixa. “El Barça segueix en la bipolarització i em preocupa”, va criticar Benedito. Però el barcelonisme ahir va votar tenir només dos protagonistes i, dels dos, un de rotundament victoriós.
