Una tendència alarmant a la Masia
PeriodistaEl darrer fitxatge del Barça, el central Jeison Murillo, o possibles cares noves, com la del migcampista Adrien Rabiot, posen damunt la taula el debat sobre si se segueix tenint en compte el planter per alimentar el primer equip. Amb el cas de Murillo, que ha arribat per reforçar la posició de central a causa de la incertesa del retorn d’Umtiti i la fragilitat de Vermaelen, Ernesto Valverde es va posar a la defensiva i va recomanar no fer “demagògia” sobre la contribució del planter i va recordar que al filial els jugadors ja tenen “un espai de creixement” i que els segueixen “diàriament”.
El tècnic, que va arribar amb l’etiqueta de donar oportunitats als més joves a l’Athletic Club, al Barça sovint ha preferit optar per futbolistes més experimentats. Valverde va arribar a Barcelona havent de combatre el comiat de Neymar i es va estrenar en partit oficial patint una contundent derrota davant del Reial Madrid a la Supercopa. A partir d’aquí, el tècnic va fonamentar en gran part el seu Barça en ajuntar les línies i formar un bloc sòlid defensivament, unes eines que li van servir per guanyar la Lliga i la Copa. En el segon any de Valverde a Barcelona s’ha pogut veure un equip amb plantejaments més valents i, fins ara, a les grans cites ha donat protagonisme a Arthur, mentre que l’any passat acostumava a apostar per un jugador del perfil de Paulinho. Últimament, però, sembla que Arturo Vidal li està guanyant la partida a Arthur. Veurem cap a on avança el criteri de Valverde en el que queda de temporada.
També està per veure quina serà la seva mirada cap al planter després d’haver superat un primer curs al Barça. De moment i malgrat que segueixin sent xifres pràcticament residuals, Valverde ja ha donat més minuts a Carles Aleñá (282’) que en tot el curs passat (225’). Bona part d’aquests minuts els ha acumulat contra la Cultural Lleonesa, així que d’ara endavant es veurà si Valverde segueix donant més protagonisme a Aleñá i també si té en compte futbolistes del planter com Riqui Puig i Oriol Busquets un cop superada la primera eliminatòria de Copa.
El cas de Carles Aleñá
El cas d’Aleñá és el de l’últim jugador de la casa en aconseguir fer-se un lloc al primer equip. En roda de premsa, Valverde sempre li ha dedicat bones paraules i, des del mes passat, l’interior maresmenc ja és jugador del primer equip a tots els efectes. Aleñá havia de començar la temporada al primer equip, però una lesió de llarga durada al mes de juny va fer que comencés la temporada al filial. Al desembre va ser inscrit com a jugador de la primera plantilla ocupant la baixa del lesionat Rafinha.
Fins ara ha disputat 282 minuts amb el primer equip repartits en tres partits de Lliga, dos de Copa i un de Champions. També ha marcat un gol, en la victòria (2-0) contra el Vila-real de la jornada 14. Després de Sergi Roberto, Aleñá és el jugador de la casa amb més opcions d’allargar la seva estada al primer equip. “S’ha guanyat amb credencials el dret a ser jugador del primer equip”, va dir Valverde a principis del mes passat. Diferent és el cas de Sergi Samper, futbolista castigat per les lesions i que quan estigui del tot recuperat, probablement s’haurà de buscar la vida lluny del Barça. Els últims anys Samper ha anat cedit al Granada i al Las Palmas, on els canvis prematurs d’entrenador i les lesions han frustrat la seva progressió.
Tant Aleñá com Samper van debutar amb Luis Enrique, el predecessor de Valverde a la banqueta blaugrana. En els tres cursos que l’asturià va entrenar el Barça va fer debutar 15 futbolistes del filial. Només Aleñá, Samper i Munir segueixen a l’equip. Uns anys abans de ser el tècnic del Barça, Luis Enrique havia entrenat el filial, com Pep Guardiola. Amb el de Santpedor van debutar fins a 22 jugadors diferents de la casa, entre ells, Sergio Busquets, Sergi Roberto i Thiago Alcántara. Amb Valverde, fins ara, hi han hagut sis debuts, quatre aquesta temporada (Miranda, Cuenca, Chumi i Riqui Puig) i dos la temporada passada (Cucurella i Busquets). L’any passat, a la Copa, Valverde també va fer debutar amb el primer equip del Barça a José Arnaiz i David Costas, dos futbolistes fitxats per jugar al Barça B, però que ja havien debutat amb els primers equips del Valladolid i del Celta, respectivament.
La continuïtat després de debutar
Les xifres de debutants amb Valverde són inferiors a les de Guardiola (sis en la seva primera temporada) i Luis Enrique (set en el seu primer curs), però superiors a les del Tata Martino (tres: Adama Traoré, Patric Gabarrón i Dongou) i amb Tito Vilanova només hi va haver un nou debut (Carles Planes), però en el record de l’etapa de Tito sempre quedarà l’onze format al complet per jugadors de la Masia que va derrotar (0-4) el Llevant el novembre del 2012. Més enllà de les xifres dels debuts, però, l’aposta pel planter es reflecteix en la continuïtat que es dona als jugadors que pugen del filial.
En la última dècada, el principal exponent de l’aposta per la Masia va ser Guardiola. En el seu debut a una banqueta de Primera, el de Santpedor va confiar amb Sergio Busquets, amb qui havia treballat el curs anterior al filial. Amb 20 anys, Busquets va participar en 41 partits (24 de Lliga, 9 de Copa i 8 de la Champions), acumulant 2.909 minuts i va jugar sencera la final de la Champions contra el Manchester United. El cas de Busquets és un mescla entre l’excepcionalitat del jugador i l’aposta de l’entrenador, però Guardiola aquella temporada també va donar minuts a altres futbolistes del filial com Víctor Sánchez (589 minuts) i Pedro (569 minuts). La tònica del tècnic català va tenir continuïtat en les seves altres tres temporades al càrrec i jugadors com Thiago, Montoya, Jeffrén Suárez o Tello també van acumular minuts, mentre que Pedro es va convertir en titular el curs 2009-2010.
Amb Tito Vilanova es va seguir donant continuïtat als jugadors de la casa, com els ja esmentats Thiago (1.901’), Montoya (1.676’) i Tello (1.631’), mentre que Marc Bartra començava a treure el cap (899’). La temporada següent, tret de Thiago, que va fitxar pel Bayern de Munic, Tata Martino va seguir donant minuts a aquests jugadors sorgits de la casa, mentre que Bartra va augmentar amb notorietat la seva participació (2.302’) i Sergi Roberto va començar a acumular estonetes (919’), quan tots dos ja eren jugadors del primer equip.
Roberto, el darrer en consolidar-se
El cas de Sergi Roberto és un exemple de perseverança: després de veure com les oportunitats al mig del camp anaven molt cares, va saber reinventar-se a la posició de lateral dret i s’ha fet seu el lloc des de la marxa de Dani Alves. Sergi Roberto és l’últim exemple de consolidació d’un jugador format a la Masia. El seu canvi de rol va arribar amb Luis Enrique a la banqueta. Amb l’asturià, però, l’aportació de la Masia va anar disminuint en els tres anys que va estar al càrrec. Amb el jugador del planter que més va confiar Luis Enrique va ser Munir: li va donar 820 minuts (repartits en 16 partits) en el seu primer any a la banqueta i 1634 (repartits en 26 partits) el curs següent, amb Munir ja com a membre del primer equip.
En el seu primer any a la banqueta l’asturià també va donar força minuts (1687’) a Rafinha, que tornava d’una cessió al Celta on, precisament, l’havia entrenat Luis Enrique. En el seu tercer i últim any com a tècnic blaugrana, ja sense Munir (cedit al València), i amb l’arribada d’una pila de jugadors joves nascuts l’any 1993 -Umtiti, Alcácer, André Gomes, Digne i Denis-, el paper del filial va passar a ser residual: Marlon, fitxat aquell any per al Barça B, va ser el que va tenir més protagonisme amb el primer equip amb només 198 minuts.
Amb l’arribada de Valverde, la tònica no va millorar gaire. En el seu primer any, el basc va donar 225 minuts a Aleñá (tots a la Copa), seguit d’Arnáiz (221’), però l’extrem fitxat pel filial es va passar gairebé tota la segona meitat de la temporada lesionat. En la seva segona temporada, Valverde ja ha donat més minuts a Aleñá (282’) que en tota la temporada passada (225’). Miranda és el segon futbolista del B que més ha utilitzat (270’). Malgrat que Jordi Alba no té un recanvi natural i el club a l’estiu va decidir promocionar Miranda o Cucurella a elecció de Valverde, el tècnic només ha fet servir Miranda a la Copa i contra el Tottenham a la Champions en un partit en què el Barça ja s’havia classificat com a primer de grup. Cucurella, per la seva banda, acumula 851 minuts com a cedit a l’Eibar, on José Luís Mendilíbar l’està utilitzant més d’extrem que de lateral.
Riqui Puig pica a la porta
Seria injust culpar únicament Valverde del descens de l’aportació del filial al primer equip els últims anys. Hi ha més motius, com el fet que la gestió del Barça B els últims anys ha estat inestable i caòtica (més de 30 fitxatges a les últimes quatre temporades), canvis d’entrenador i de categoria. Una situació, però, que no hauria de servir per privar de minuts, per bé que sigui a estonetes de partits ja resolts, a jugadors amb potencial d’arribar al primer equip, com Riqui Puig.
D’aquesta manera, veuran que se’ls té en compte més enllà de l’aprenentatge que suposa entrenar-se sovint amb els futbolistes de la primera plantilla o jugar la primera ronda de la Copa.