Delfí Geli: “Tant de bo puguem estabilitzar el Girona a Primera Divisió”

Girona“Si ampliem la mirada, pocs equips han viscut com el Girona en els últims sis anys: tres play-off a Primera, un ascens i dues temporades a l’elit”, recorda David Torras, cap de comunicació del club gironí, durant la conversa de l’ARA amb Delfí Geli (Salt, 1969), que compleix el seu cinquè any a la presidència, el rècord de l’entitat en categories professionals, i manté un relat serè abans d’una final molt esperada. “No estic pas nerviós, encara. Quan comenci el partit ja en parlarem”, diu. L’anada serà dijous a Elx i la tornada es jugarà diumenge a Montilivi.

Com afronten el moment clau de la temporada?

És una setmana especial i bonica, sens dubte. Intentem portar-la amb tranquil·litat i normalitat. El cos tècnic i la plantilla últimament han fet una feina important, malgrat la incertesa per l’aturada. Estan treballant bé, centrats únicament en el que depèn d’ells. Venim de jugar dos grans partits contra l’Almeria i sabem que n’haurem de jugar dos encara de millors. Confiem en les nostres possibilitats, tothom ha evidenciat una implicació individual i col·lectiva bestial cap al club i la seva professió. Tenim un duel complicat perquè l’Elx té molta qualitat, però estem a punt per competir. Primer pensem en l’anada, en sortir a fer-ho bé i obtenir un bon resultat, i ja hi haurà temps d’estudiar la tornada.

El Girona ha despertat?

Estem en un bon moment, el vestidor està fent la feina que toca i el veig bé. Som un bloc fort i disposem de virtuts aprofitables. Però la temporada ens ha demostrat que res no és senzill i ningú no et regala cap avantatge. Els contraris, aquest curs, s’han enfrontat a nosaltres amb un punt de motivació addicional. Hem d’estar alerta, sense relaxar-nos ni creure’ns coses que ens perjudiquin.

Esperava que l’any fos tan rebuscat?

La decepció del curs passat, lògicament, hi ha influït, tot i que sempre hem dit que aquest era un projecte a llarg termini. Hem d’anar cremant etapes que ens permetin créixer i estabilitzar el club. Tant de bo sigui a Primera Divisió, però és difícil. A Segona hi ha molta classe, no hi ha grans diferències. Com que vens de l’elit i tens els jugadors que tens, sembla que serà fàcil, però acabes veient la realitat. Exigeix molt, aquesta Lliga. T’obliga a donar el màxim. Ara estem a un gran nivell, però l’Elx té les mateixes opcions i s’entregarà del tot.

Quina lliçó se’n treu, de tot plegat?

El futbol i la vida ens han ensenyat moltes coses, aquests dos últims anys. Mai es guanya perquè sí, no és casualitat, hi ha una feina intensa i continuada al darrere. Durant un curs hi ha força alts i baixos. Puc entendre i és normal que al principi la gent s’engresqués i es fes il·lusions pensant que tornaríem, però el camí s’ha de fer. I fer camí costa. Hem de valorar més les coses i l’exigència de la categoria. Hi ha una quantitat de clubs històrics que no poden sortir d’aquí, o fins i tot tenen problemes i van més avall. Hem de ser cauts i ser conscients de qui som, perquè no som un club habitual a Primera. Tot just hi estem arribant, i això s’ha d’entendre i assimilar de la manera correcta. Estem a un pas de pujar, però si no ho aconseguim, seguirem insistint. Volem tornar-hi, però sense perdre de vista que vivim una etapa llarga en què poden sortir entrebancs durs. És molt bonic veure com tot surt bé, però no sempre és així.

¿El club està a punt per activar els plans de treball que té? No ho sembla, però dilluns comença el curs 2020-21.

Haurem de planificar la pròxima temporada en pocs dies, és evident. Però la nostra obligació és tenir treballades totes les opcions possibles, l’ascens i el no ascens, i així ho hem fet. Tindrem menys marge que altres clubs, però també crec que, si recuperem la Primera Divisió, la il·lusió pot suplir moltes coses. Però insisteixo, no mirem a dilluns, perquè cometríem el primer error. La millor planificació és entrenar-nos bé avui, fer un bon partit a Elx i no avançar-nos a res que no sigui el dia a dia.

Com ha afectat la pandèmia al club?

Tots ens hem vist perjudicats, cadascú en el seu àmbit de magnitud i grandesa. Quan el futbol es va aturar, va ser difícil, perquè faltava per jugar la part més important de la temporada, en la qual tot es decideix. Sense anar més lluny, els socis i aficionats encara no poden venir a l’estadi, i amb la seva presència hauríem generat molts recursos. Parlo pel que fa a publicitat, màrqueting, visió empresarial... Tot això ho hem deixat de guanyar, però ens hem d’adaptar al que hi ha. La gran sort és que reprendre la competició ha fet que les pèrdues es relativitzessin. Però no tenim cap dret a queixar-nos. Hi ha persones que fan miracles i tiren endavant tot i patir i suportar una situació realment dolenta. Dins de les nostres possibilitats, també hem intentat ajudar la gent de Girona, activant diverses accions de responsabilitat social. És el mínim que podíem fer, i ara esperem repartir una alegria esportiva.

Quin escenari visualitza, en aquest sentit, a curt termini?

No en tenim gaires notícies, però veient l’evolució de les últimes setmanes tot apunta que el nou curs també començarà sense gent als estadis. Esperem que es trobi una solució ràpida, ja sigui amb medicaments, vacunes, el que sigui, perquè tot torni a la normalitat.

Tenint en compte que hi pot haver aglomeracions en cas d’ascens, quin és el missatge cap a l’afició?

El primer és desitjar que tothom es trobi bé. L’aficionat del Girona sempre ha sigut exemplar, mai ens ha creat problemes. La gent és responsable, intel·ligent i sap estar a l’altura. Durant aquests últims partits tothom ha fet casdel que recomanen les autoritats, com no pot ser d’una altra manera, i hem de continuar en la mateixa línia. És una llàstima que no ens puguem reunir i espero que si s’ha de celebrar alguna cosa, es faci en la intimitat. Ja ens veurem quan toqui, hem de ser els primers a donar exemple perquè la millor celebració serà jugar novament a Primera.