David Popovici, el fenomen que l’esport mundial estava esperant

BarcelonaQuan David Popovici (Bucarest, 2004) tenia 9 anys ja es passava més de cinc hores cada dia en una piscina entrenant-se. I els dies que el seu entrenador, Adrian Radulescu, el deixava descansar als matins perquè pogués estudiar, era el seu pare qui li posava a YouTube vídeos de curses guanyades per Michael Phelps. “Recordo com feia cara d’expert. Es posava seriós i em preguntava si m’havia fixat en quantes patades feia cada piscina”, recordava el jove nedador fa poc en una entrevista després dels campionats nacionals romanesos. El petit David, però, no disfrutava amb aquells entrenaments en què els adults semblaven tan seriosos. Així que va començar a inventar-se mals de panxa. Altres cops Radulescu s’adonava que el menut no l’escoltava, jugant amb les seves ulleres de nedar amb la mirada perduda. En alguns moments Radulescu va tenir por que Popovici abandonés la natació. No va ser així.

Amb 17 anys, Popovici ja és història de la natació, després de fer miques dissabte el rècord del món dels 100 metres lliure a la final de Campionat d’Europa, que se celebra a Roma. Un nedador menor d’edat no havia aconseguit mai batre aquest rècord mundial, però Popovici va superar amb un temps de 46.86 segons la marca del brasiler César Cielo, que el 2009 havia volat a la piscina amb un temps de 46.91. “Aquest noi és especial. És normal que ara el comparem amb els campions del passat, però fa la sensació que aviat ja parlarem d’ell sense haver de comparar-lo amb ningú”, deia el mateix Cielo als mitjans de comunicació brasilers quan li van preguntar pel rècord perdut. El jove també ha guanyat els 200 metres lliures. El darrer cop que algú havia guanyat tant els 100 metres lliures com els 200 als europeus havia estat el neerlandès Pieter van den Hoogenband el 2002.

Popovici ha passat en els últims anys de ser un secret que coneixien els experts en natació a ser la cara més buscada als tornejos. “Després de la retirada de Phelps, aquest noi podria ser la notícia més excitant que li ha passat a la natació”, admet Celio. I no només a la natació. L’esport en general portava uns anys buscant algú que pogués ser tan especial com Usain Bolt a l’atletisme o el mateix Phelps –l’esportista amb més medalles olímpiques de tots els temps– a les piscines. I el jove romanès hi encaixa. El seu cos, com li passava a Phelps, no és com els altres. És prim però fort, amb uns braços ben llargs i unes cames curtes. Gairebé sense malucs, com si en comptes de ser parit l’haguessin dissenyat per volar dins de l’aigua.

El seu pare, un comercial, i la seva mare, una psicòloga, el van portar a una piscina per primer cop amb una idea al cap: si nedava, es cansaria i deixaria de ser aquell nen hiperactiu que els deixava baldats. A més, el menut patia escoliosi, una desviació de l’esquena, i els metges aconsellaven que fes natació. Va ser així com Radulescu va descobrir aquest noi tan especial, que en un tres i no res s’ha convertit en un dels romanesos més famosos del moment. Per aïllar-se de la pressió, gairebé no ofereix entrevistes, i intenta trobar l’equilibri entre la seva carrera i els estudis de psicologia, que vol acabar. De facilitats en trobarà, ja que ara totes les portes s’obren al seu pas. En canvi, no fa tant els seus pares veien com les marques comercials a les quals demanaven si volien patrocinar-lo els deien que no. Més d’una d’aquestes marques deu estirar-se els cabells, ara.

Alimentar el cervell

Popovici, amb tanta fam per guanyar, s’ha convertit en el nedador del moment i ha aconseguit que ja no es parli del nord-americà Caeleb Dressel, que amb 25 anys ja té set títols olímpics. Als darrers Mundials de Budapest, Dressel va guanyar dos ors abans de retirar-se a les semifinals dels 100 m lliure, sense enfrontar-se a un Popovici que es proclamaria campió mundial d’aquella prova. El romanès guanyaria dues medalles d’or a Budapest, la capital d’una de les nacions on la natació més es cuida, Hongria, la gran rival de Romania.

Els romanesos, a diferència dels hongaresos, mai han tingut un campió olímpic en una piscina. Ara amenacen amb tenir el jove que pot reescriure aquest esport els pròxims anys. Després de convertir-se en el nedador més jove en els últims 15 anys a ser campió mundial als 100 m lliure, Popovici va decidir sortir a caminar sol pels carrers de Budapest, tapat amb una gorra. Com si tingués clar que li queden pocs moments per sentir-se anònim. “A vegades has d'alimentar el cervell”, explicaria ell mateix en una conversa amb la televisió romanesa de tornada a casa.

Els seus pares i Radulescu van tenir clar de seguida que Popovici seria un campió. Ell va trigar a adonar-se'n. Ara ja ho sap. “Haig d’entrenar el coll, que el carregaré de medalles”, bromejava un jove que amb 10 anys esmorzava cada dia al llit, mig endormiscat, a dos quarts de cinc del matí, ja que era l’hora ideal per menjar abans de saltar a la piscina dues hores després. Quan guanyava una cursa el premi era anar a un Ikea, per menjar-se les galetes sueques que tant li agradaven. Quan el 2013 es va saber que els Jocs Olímpics del 2020 serien a Tòquio, els seus pares van celebrar l’aniversari en què feia 10 anys amb un pastís i una samarreta on es llegia “Tòquio 2020”. Dit i fet. El 2019, amb 15 anys, ja tenia la marca per ser al Japó, tot i que la pandèmia va posposar un any la cita olímpica en què es presentaria en societat i en què acabaria quart a la final dels 200 metres lliure. Va quedar-se a dècimes de pujar al podi. “No he perdut res. He guanyat una quarta posició”, diria un jove que abans de competir sorprèn els seus companys de selecció amb els trucs de màgia que fa amb cartes. Per això el coneixen com “el mag”. A més d’un cos especial, té una mentalitat especial. Ho té tot per dominar la natació els anys vinents.