El CV Vall d'Hebron no pujarà a Superlliga 1: "No podem aixafar la viabilitat del club"

BarcelonaLa Federació Espanyola de Voleibol va decidir donar per acabada la temporada i va fer bones les classificacions en el moment de l’aturada: va consumar els descensos del Sant Cugat i el Barça, i els ascensos del Vall d’Hebron i l'Arenal Emevé. La mesura ha generat polèmica, perquè no és la mateixa postura que amb la Superlliga masculina, i s’esperen dies de converses per aclarir la temporada vinent. El president i director del Club Voleibol Vall d’Hebron, David López, atén la trucada de l’ARA amb un discurs ple de prudència de cara al futur.

Primer de tot, l’enhorabona. Com heu viscut aquest ascens fora de les pistes?

La situació és la que és i s’ha resolt tot així. Ascendir era una cosa que teníem coll avall, estàvem en totes les travesses per pujar. Anàvem primeres, hem estat tot l’any en posició d'ascens, tot i que no era l'objectiu de la temporada. El plantejament inicial no ens obligava a res. Acabàvem de caure a Superlliga 2 i ens hem trobat que en el primer any hem aconseguit l'ascens. És un reconeixement que està molt bé perquè ens defineix com un equip que esportivament ha estat el més destacat.

Però…? Què és el que queda pendent a efectes de Federació?

Hi està havent molta controvèrsia amb aquesta decisió. El que ha fet la Federació es basa en la normativa, el que passa és que hi ha hagut diferència entre el que s’ha decidit a la Superlliga de nois i a la de noies, en un cas s’han consumat descensos i en l’altre cas no. Hi ha qui ho està fent servir per portar el debat a temes de gènere, i no crec que sigui això, però el que està clar és que hi ha hagut una diferència de criteri entre les dues lligues: la que està fora de normativa és la masculina, però s’ha acceptat per acord unànime dels clubs.

El CV Sant Cugat és qui més està protestant per la decisió. Hi heu parlat?

Ens van trucar, sí, hem parlat de la situació, de la seva posició i de la nostra, que en aquell moment no estava definida. La notificació dels ascensos i els descensos acaba de sortir, hem d’obrir un espai per parlar de possibilitats, de necessitats i d'interessos. Ells ens van plantejar el que volien, i per una altra via estan defensant la part que els toca, i que és superlícit que ho facin. Ara, a veure.

Aclareix-m'ho. Us esteu plantejant cedir-los la plaça? Hi renunciareu?

Estem buscant un tracte amb la cessió de places, una opció de fer intercanvi o trobar la manera de mantenir una plaça a Superlliga 2, que és el lloc que creiem que correspon al projecte esportiu que tenim i a l'estructura que tenim. Pujar a Superlliga 1 suposaria un canvi brutal a tots els nivells, econòmic, esportiu i de personal. No tenim cap dels punts que calen per assumir la màxima competició. Si en tinguéssim alguns, ens hi podríem agafar, tapar-nos els ulls i mirar de tirar cap endavant. Però ara mateix, que no sabem com serà la competició, si podrem començar al setembre o a l'octubre, si hi haurà el rebrot de què tothom parla, si hi haurà ajudes... No ho sabem. S’han de fer plantejaments de previsió, però no podem parlar d’escenaris tan agosarats. No seria lleial amb les nostres jugadores i famílies que ara, i quan els hem demanat que paguessin les quotes per a la subsistència del club, ens estiguéssim plantejant aquest canvi tan sobtat.

¿Fa mal haver de fer aquesta balança i afegir seny a un ascens? Entenc que et deu fer il·lusió per la part esportiva.

Sempre et fa il·lusió, esclar! I encara que tinguis molt clar que no pot ser, sempre mires a veure si d'alguna manera podria haver-hi una opció... Però amb la situació que es viu hem de ser conscients i coherents, i prendre decisions que no puguin aixafar la viabilitat del club. Som un club que té uns 330 jugadors i jugadores, això són més de 300 famílies, que alhora suposen milers de persones vinculades al projecte i al club. No podem tapar-nos els ulls i tirar endavant.

Ascendir seria viable més endavant?

El plantejament de l'any passat era aconseguir la permanència i mira quin any hem fet! Hem quedat segones a la Copa Princesa i primeres a Superlliga 2. Pensàvem que estaríem a baix i hem estat a dalt de tot. Ens fa pensar que els objectius per a l’any que ve han de ser diferents, però tampoc hem de perdre el punt de vista. D’un any a l’altre canvien les jugadores, les nostres i les d'altres equips, i la competició canvia. Al nostre equip som totes jugadores catalanes i altres clubs tenen estrangeres, tot i que ara caldrà veure si volen moure’s o no venen a jugar aquí.

El descens del Barça us afecta a nivell de plantilla?

No crec que el Barça es plantegi estar a Superlliga 2 per passar l'estona, el seu objectiu serà preparar les jugadores que té, que són molt joves, per pujar cap a dalt. I el Sant Cugat també voldrà estar a dalt de tot. Aquest any el grup català serà un grup dur!

I en un context d’incertesa total.

La pandèmia ho ha canviat tot i es preveu un pròxim any molt complicat, la part econòmica serà duríssima. Hi ha molts clubs que ja patim i que patirem encara més. No sabem quan podrem tenir activitats i vivim d'això, sobretot ara que venien les activitats de l'estiu, que són un gran plus i no les tindrem, han desaparegut totes. Hi haurà clubs més afectats que d’altres. En el nostre cas per la part de les jugadores potser menys, però pel que fa al pavelló tenim un lloguer de pista molt elevat, és el que s'endú gran part del pressupost. Veurem què passa.