David Davis: "Un entrenador només serveix quan té bons resultats"

BarcelonaDavid Davis (1972, Santa Maria de Palautordera) és l'últim exponent de l'estirp de tècnics espanyols que marquen les pautes del nou handbol. Són amos de la recepta de l'èxit, del 'punch' de la passada extra i la profunditat dels dos contra dos amb el pivot. L’exinternacional, valent, còmode entre els canvis, va acceptar fa unes setmanes el repte de reflotar el Veszprém de Ljubomir Vranjes. Serà el seu bateig com a primer entrenador a la Champions després d’anys de màster al costat de Raúl González i d’una breu etapa al capdavant de la selecció d’Egipte.

Macedònia, el Caire i Hongria. ¿El tècnic té dret a un procés d’adaptació?

Jo m’adapto ràpid. Ja estic adaptat, de fet. Al final els entrenadors no fem una altra cosa que no sigui treballar. Parlo des de la meva experiència: entreno, analitzo rivals, miro vídeos, treballo amb els jugadors, vaig a casa i hi torno. Les coses poden arribar en tromba, però no tens cap altre remei que fer-te a la rutina. Hi ha vegades que t’esperes algunes coses. Esclar, això no, especialment pels 'timings'. No m’esperava la trucada del club.

Com va ser la negociació amb el Veszprém?

Fugaç. L’equip va perdre un dissabte contra el Vardar a la Lliga de Campions. Dilluns van trucar al meu representant. Van dir-li que era una de les opcions per agafar la banqueta. Diumenge a la nit em van confirmar el fitxatge. Devien ser les vuit. A les onze ja havia reservat un vol per al matí.

¿Fins a quin punt hi ha marge de decisió amb una proposta d’aquesta magnitud?

No t’hi pots negar. No sé si dir-te que és cosa d’una vegada a la vida, la metàfora del tren, però sí que és irresistible. El Veszprém és una institució a nivell mundial. Mig Europa volia el càrrec. Si ells m’han trucat i han apostat per mi vol dir que era la millor opció. Jo he sigut jugador d’elit durant vint anys. Ho he guanyat tot, i diverses vegades, com el cas de la Champions. Sé que encara soc un ‘rookie’, però el meu palmarès no el té gaire gent.

Fitxa, aterra al club i què es troba? Quina és la seva primera anàlisi?

Les coses estaven malament. Bé, suposo que és el normal, si no no faria falta canviar l’entrenador. Però sincerament tot estava pitjor del que m’imaginava. A nivell de joc i d’altres aspectes. La meva primera tasca va ser reconduir-ho. Ara estem començant a entrar en la línia bona.

Per què diu que les coses estaven pitjor?

Jo vaig ser una mica il·lús pensant que els únics problemes que tenia l’equip eren de joc. Al final és el que veus per la televisió. La lectura fàcil et diu que no estaven jugant al nivell de les seves possibilitats. Es van prendre un seguit de decisions errònies, i no per part del club precisament. No me n’haig d’amagar. La gent és molt professional, però els moviments que s’havien fet fins ara eren perjudicials.

¿Espanta agafar un equip a mitja temporada?

La veritat és que sí. Jo entenia la responsabilitat de venir a aquesta banqueta en particular. Si fos un lloc desconegut potser diria "Bah, i què?" Però no pots venir aquí a provar fortuna, has de fer-ho bé. Tenia a favor que l’equip ja havia utilitzat les últimes temporades el meu sistema de joc, l’habitual espanyol, amb molta mobilitat i combinació.

Quin és l’estil de David Davis?

El de Juan Carlos Pastor, Raúl González, Talant... Són els últims entrenadors que vaig tenir com a jugador. El seu sistema és el meu sistema. L’essència és la mateixa, i a partir d’aquí cadascú aporta la seva personalitat. Jo l’utilitzo perquè és el que més m’agrada i crec que funciona. El que passa a la pista és el que m’omple més. És el que realment sé fer. Soc un enamorat de la tàctica.

¿Les característiques del Veszprém casen amb aquesta idea de joc?

Com més qualitat té el jugador més fàcilment s’adapta al sistema. El meu és molt natural, no fem coses rares. Si el pivot pesa 125 quilos i fa 2 metres, doncs l’emparellarem amb l’extrem rival, que és petit, perquè guanyi la posició i pugui rebre amb facilitat. Són coses senzilles. El jugador veu que tenen sentit. Els sistemes tenen una part bàsica, la comuna, i l’específica, la d’estudiar partits en concret. Estem accentuant la primera part. La teoria diu que tothom hauria de poder fer la majoria de coses.

Com es guanya el respecte d’una plantilla de cracs?

Els jugadors són molt disciplinats. Quan dic que facin una cosa, la fan. És imprescindible que dominis a fons el teu llibre d’estil. Si el jugador té dubtes en un moment donat i tu li contestes amb arguments, sense crits ni imposicions, te’l guanyes. Acabes pagant un tècnic pel que sap, no pel que és.

¿El club li exigeix aixecar tots els títols?

Ningú m’ha posat condicions. Els objectius han de ser guanyar-ho tot. No fa falta que m’ho digui ningú, jo en soc conscient. Tinc una plantilla de primeríssim nivell, el més semblant a conduir un Ferrari, a mi que m’agraden els cotxes. Em preocupo pels detalls, per tot. Estic treballant fort perquè és el que he de fer. Jo espero que en un mes l’equip jugui al mil·límetre. Bé, que jugui bé i que guanyi [riu].

¿Tothom serveix per ser primer entrenador?

L’evolució normal d’un exjugador és aprendre, formar-se com a tècnic al costat d’un primera espasa, i després dibuixar la seva pròpia aventura. Jo he estat quatre anys amb el Raúl a Vardar. Quan va decidir marxar al París Saint-Germain vaig tenir clar que era el moment de fer el pas endavant. És el que volia. A Skopje van tancar-me la porta. Em van dir que no apostaven per mi i vaig haver d’escoltar ofertes. El temps dirà si serveixo per ser primer entrenador o no. De moment els números m’han avalat.

¿Té por que se’l jutgi per una sèrie de resultats?

Com a tots els entrenadors. Puc estar tot el dia treballant, fent-ho molt bé i encantat, però si no guanyo, malament. A l’esport professional has d’estar entre els millors. Pot ser que no aixequis la Champions, però has de ser a la 'final four'. Un entrenador només serveix quan té bons resultats. Si no en tinc, em faran fora.

Com es viu amb aquesta incertesa?

Has d’assumir-la. A vegades les dades no són dolentes i també acabes fent les maletes. No em preocupa. La nostra vida és així. Els jugadors normalment compleixen els seus contractes si són útils i no se surten del guió. La banqueta és molt pitjor. Tinc la sort que la meva dona i els meus fills entenen aquesta complexitat. Aquests canvis també són bonics. Coneixes diferents llocs, cultures, fas bones amistats... Quan sigui el moment de tornar a casa podré dir que he vist món, que he viatjat. Són experiències extraordinàries.