Grant Dalton: "A Nova Zelanda, el nom de Barcelona inspira confiança"

Grant Dalton (Auckland, Nova Zelanda, 1957) no s'està per romanços. Conscient que li tocarà explicar a Barcelona com és la Copa Amèrica de vela, demana tenir el telèfon dels periodistes i quan té una estona els truca. Va per feina. És un vell llop de mar, que ha fet la volta al món en veler un munt de cops i admet sentir-se més a gust a alta mar que no pas dins un despatx. Però ha après com moure's per sales plenes de gent amb corbata, i de quina manera! Ara mateix és el CEO del Team New Zealand, l'home que sap negociar els millors contractes, que ha estat rebut per la reina d'Anglaterra, ha fet una incursió a la F1 i ara ha decidit que la Copa Amèrica de vela, el torneig esportiu més antic del món, faci port per primer cop en la seva història a Barcelona. Una ciutat que coneix prou bé. Dalton atén l'ARA des de Londres, on continua fent negocis mentre espera poder tornar a dalt d'un vaixell, on és més feliç.

El 31 de desembre del 2000 sortia de Barcelona amb un catamarà on hi havia el català Guillermo Altadill per guanyar una cursa al voltant del món sense escales i sense ajuda. Ja té una llarga relació amb aquesta ciutat.

— Sí, és una de les ciutats més famoses del món, a Nova Zelanda és un nom respectat. I amb llarga tradició de mar, com sé gràcies a la bona amistat que tinc amb Altadill. És la ciutat ideal per ser la seu de la Copa Amèrica.

¿Per quina raó ha escollit Barcelona per davant de ciutats que oferien més diners, com la candidatura saudita de Jiddah o la de Màlaga?

— Hem analitzat totes les seus, amb els pros i contres. Però en poques hores a Barcelona ja vaig veure que era la ciutat ideal per quatre raons. En primer lloc, per les persones. Et toca negociar un contracte important, així que et cal trobar gent amb qui teixir complicitats i poder confiar-hi. Ja vaig dir-ho el dia de la presentació. Els de Nova Zelanda no som gaire de parlar de vostè, així que els parlo de tu perquè ja són els meus amics. He trobat un grup unit que sabia què volia, amb el Port de Barcelona, socis privats i les institucions locals. Tots han entès que era una gran oportunitat. En segon lloc, les instal·lacions. A la Copa Amèrica li cal un port que estigui preparat. I el Port de Barcelona està preparat i hi posa totes les facilitats. Per exemple, tots els equips que vingui podran tenir la seu dins la ciutat, serà un espectacle. No caldrà tenir un equip en un port més llunyà. En tercer lloc, és una ciutat que ha fet seu el discurs que cal ser sostenibles i no contaminar. El que nosaltres en diem blue ecology. Som un esport de primer nivell amb un alt grau de tecnologia i fem nostres aquests valors perquè totes les embarcacions auxiliars hauran de funcionar amb hidrogen, per exemple. I, finalment, el turisme. A nosaltres ens cal promoure l'esdeveniment i és la ciutat ideal. La gent que vingui aquí trobarà facilitats, una ciutat acostumada a grans esdeveniments on es pot arribar fàcilment des de tot Europa, per exemple, o dels Estats Units. A la Copa li interessava oferir una bona imatge després de la pandèmia i amb Barcelona serà possible.

A Barcelona ha sorprès veure polítics de diferents partits i idees, tots units ben de pressa, en pocs dies, per donar suport a la Copa.

— Mèrit seu, jo no he fet res aquí. Els socis privats han defensat la idea que la Copa era una gran oportunitat i els polítics ho han entès ràpidament. La idea no serà portar aquí un turisme que pugui generar problemes, a la recerca de cervesa barata i amb baralles. No, és un tipus de visitant respectuós, que passarà molt de temps a la ciutat. Dormint-hi i comprant-hi, que ho veurà com una gran oportunitat per gaudir de la Copa però també d'una ciutat amb moltes coses per oferir.

Com va sorgir la idea? Va ser Grant Dalton qui va rebre una oferta de Barcelona o va ser vostè que va preguntar a Barcelona?

— Bona pregunta. Podríem dir que ha anat en les dues direccions, un diàleg. Vaig tenir una conversa amb en Guillermo Altadill i va sortir la idea que Barcelona seria un lloc ideal. I ell va començar el procés. La ciutat hi va respondre ràpidament, amb gent del món dels negocis que sabia per experiència que era una gran oportunitat. A Nova Zelanda, el nom de Barcelona ens inspira confiança. És una de les ciutats més potents del món.

Aquí una part de la societat desconfia de la idea perquè hi ha un record ben dolent de les edicions que va organitzar València. Van acabar amb pèrdues i el cas als jutjats.

— València va ser una excepció, normalment totes les edicions generen beneficis. Però és cert que cal analitzar per quina raó aquella excepció no va anar bé, tot i que llavors l'organitzava un altre equip (els suïssos de l'Alinghi) i no nosaltres. Però el que crida l'atenció és un factor clau: s'hi van gastar molts diners. Massa. Van invertir especialment en fer infraestructures, en aixecar nous edificis. I és ben normal que quedi una mala sensació quan has gastat tant. No serà el cas de Barcelona, perquè aquí s'aprofiten instal·lacions que ja existeixen, no cal gastar tant. De fet, altres ciutats estaven disposades a invertir-hi més, però no cal. Si tens una ciutat com Barcelona amb un port preparat, és l'opció justa. Per quina raó hauries de gastar-te milions en fer instal·lacions que després potser no s'aprofiten? A Barcelona s'aprofitarà el port i només caldrà crear alguna infraestructura temporal de baix cost. Entenc part de la crítica, és normal que molta gent dubti amb aquell precedent, però Barcelona és un moment diferent, amb una inversió diferent. Ara, passi el que passi, hi haurà gent en contra. És llei de vida.

Ara mateix tenim confirmats quatre equips que aspiren a destronar el vigent campió, el seu Team New Zealand. Podem tenir més equips?

— Sí. Com a mínim un.

I quan els tindrem a la ciutat? La Copa serà el 2024, però solen arribar mesos abans...

— Ha estat una sorpresa veure com han reaccionat. Tres equips ja m'han trucat dient que volen arribar a Barcelona ara mateix. El Port de Barcelona es posarà a treballar immediatament per enllestir les bases dels equips, perquè volen venir-hi com més aviat millor per construir els seus vaixells i conèixer la zona de regates. Parlem de grups grans de gent, amb familiars. Cada equip pot moure més de 300 persones que venen per viure-hi més d'un any. La Copa Amèrica no són només els dies de competició, durarà gairebé un any i mig, d'alguna manera.

Sol dir que prefereix navegar que negociar, que prefereix el mar als despatxos. Barcelona és el lloc ideal per a aquesta competició de vaixells de vela de primer nivell?

— Esclar! De fet, a Nova Zelanda tenim molt bon rècord de Barcelona, perquè els Jocs Olímpics on el nostre equip de vela ha guanyat més medalles van ser els de Barcelona 92. És un lloc ideal perquè tenim aigües molt profundes prop de la costa. Per entrenar-se és ideal, perquè pots tornar a base ben de pressa per millorar coses sense haver de navegar mar endins. A 100 metres de la costa ja pots competir, i això no passa a tot arreu. Bé, potser no 100 metres i amb una errada acabes amb el vaixell a la sorra, però molt a prop. De fet, el circuit que tenim permetrà seguir la cursa des de la costa. Pensa que els vaixells han canviat del tot respecte a la Copa Amèrica del 2011 a València. Abans navegaven i ara volen. No toquen l'aigua, gairebé, amb velocitats que s'acosten als 100 km per hora. S'ha produït un salt tècnic increïble. Abans d'escollir Barcelona es van fer estudis climàtics i és el lloc ideal, per aigües i vent.

A Barcelona no és una competició gaire coneguda. Als Estats Units o el Regne Unit aixeca pressions. A Nova Zelanda també. Vostè ha perdut la Copa i l'ha guanyat...

— Ets un heroi o ets un criminal, depenent del resultat. La pressió és la mateixa que sent la selecció de rugbi als Mundials. Però en rugbi, la gent sol dividir-se en dos: a favor de l'entrenador o en contra. Amb la Copa Amèrica, cada ciutadà de Nova Zelanda té una opinió diferent, tothom hi diu la seva. Hi ha molta pressió per guanyar i s'ha produït molta pressió per fer-la a Auckland, a casa, però les ofertes han arribat tard, han perdut l'oportunitat. Ara serem l'equip de Nova Zelanda i també volem ser l'equip de Barcelona, l'equip de casa. Ens volem explicar, volem que la gent ens animi en una edició especial, perquè s'hi estrenarà la primera Copa Amèrica femenina.

I com s’ha encaixat a Nova Zelanda que per primer cop l’equip de casa no defensi la Copa a Auckland? Llegia que Chris Luxon, el líder de l'oposició, deia que Nova Zelanda se sentia com si Espanya guanyés el Mundial de futbol, amb els drets televisiu per explotar, i a l'últim moment els treuen per enviar-los a Austràlia...

— És així, a Nova Zelanda és un esdeveniment tan important com un Mundial, però ara toca recordar que apostem per Barcelona perquè considerem que ajuda el Team New Zealand a tenir més opcions de poder tornar a guanyar la Copa i per afavorir una franja horària que faci arribar la Copa a més gent.