Els pecats de joventut del Borgward enterren les expectatives de Nani Roma

BarcelonaAl Dakar no hi ha etapes fàcils. O bé són molt complicades, o bé són difícils o bé són complexes. Però fàcils, mai. I si a la dificultat s'hi afegeixen imprevistos, que també n'hi ha, les etapes es converteixen en odissees. Al Dakar, on una petita errada es paga més que cara, patir una odissea representa baixar unes quantes posicions a la general i despenjar-se del tot. I això és el que li està passant a Nani Roma. El de Folgueroles anava a l'Aràbia Saudita conscient que els molts canvis que havia fet aquest any segurament li passarien factura, però no s'esperava tot el que està vivint. Problemes electrònics, amb els frens, amb una porta que s'obria sola mentre estaven en marxa... Aquest dimecres l'amargor va arribar al punt màxim en la quarta etapa, quan es va quedar sense rodes de recanvi després de punxar fins a quatre cops i va haver d'esperar més de cinc hores el camió d'assistència, conduït pel també català Francesc Ester.

Dimecres va ser un dia complicat per a tots. Només veient el road book i els canvis de terreny per on havien de passar ja s'intuïa, i per això Nani Roma el va marcar en vermell al calendari. Després d'uns primers dies amb problemes derivats de la joventut del seu Borgward BX7 DKR EVO, volia fer una bona etapa per mirar de retallar temps amb la resta de pilots i intentar situar-se en el top 5. Però no va ser així, al contrari. "Ho sento per tot l'esforç de tot l'equip. Tot i que vam tenir petits problemes, el nostre objectiu cada dia era acabar, i aquest cop no ho hem fet", va dir el pilot de Folgueroles quan va arribar al bivac després d'haver-se estat gairebé 18 hores al cotxe i d'haver "dinat i sopat" en un sol àpat.

Dimecres Roma va esgotar les tres rodes de recanvi que portava dins del cotxe. La primera la van canviar en la primera part de l'etapa, l'altra en un tram de sorra en què el català encara es pregunta amb què va punxar. Faltaven 100 quilòmetres i tota prudència era poca. Però la sort li va girar l'esquena. "En una baixada de sorra hi havia una moto, helicòpters i gent. He abaixat una mica la vista i he desaccelerat per veure si hi havia algun problema i, quan he tornat a mirar endavant, hi havia una pedra enorme al mig de la pista. Havia d'optar per impactar per davant o intentar esquivar-la. Si hi hagués xocat per davant crec que ho hauria trencat tot, i per això he intentat esquivar-la, però no he pogut. En el cop he punxat dues rodes", explicava. I sí, només els en quedava una. Van esperar el seu company d'equip, però també havia utilitzat totes les rodes de recanvi i només podien prendre paciència i esperar que arribés el camió d'assistència, conduït pel barceloní Francesc Ester, que aquest dimecres, a més de Nani Roma, va ajudar un munt de pilots a continuar endavant. "Hem disfrutat molt, aquest és l'esperit dakarià que sempre m'ha enamorat", deia Ester, satisfet de complir la seva tasca d'assistir la resta de participants.

El de Folgueroles però, és conscient que les seves opcions d'acabar entre els 10 primers es van quedar entre Neom i Al-Ula, en la quarta etapa del Dakar. "Això marca el desenllaç final d'una carrera, tot i que encara passaran moltes coses. Hauríem d'haver estat millors, però així és l'esport i hem d'acceptar-ho", comentava. Roma sabia que s'enrolava en un projecte més aviat modest (el Borgward no havia passat del 20è lloc al Dakar), que a més d'equip i cotxe estrenava copilot. El d'abans, Àlex Haro, va marxar a Toyota i ara va de parella amb Dani Oliveras (amb el qual, tot i l'experiència en navegació, els han faltat hores per acabar d'entendre's a la perfecció). Roma era conscient, a més, que arribaven justos de preparació i per això va marxar uns dies abans per provar el cotxe allà, abans de començar. Però en la primera etapa ja van tenir problemes amb una porta que s'obria i que van haver de solucionar sobre la marxa, i en la segona tampoc van tenir un dia plàcid. Els pecats de joventut del Borgward els començaven a fer la guitza. "No acabem d'aconseguir que tot funcioni a la perfecció", resumia, tot i que es mostrava optimista perquè comentava que tots intentaven "solucionar els problemes que van sorgint de la millor manera possible".

L'etapa de dimecres va acabar amb les seves expectatives. "Sincerament, estic trist", deia. Aquest dijous s'ha refet una mica perquè ha aconseguit acabar 13è, a 20 minuts de Carlos Sainz. A l'espera d'un miracle, el de Folgueroles, subcampió l'any passat amb Mini, utilitzarà les etapes que falten per acumular quilòmetres i experiència per fer evolucionar un cotxe que, si vol lluitar amb els del davant, necessita millorar.