42 quilòmetres empenyent la mare en cadira de rodes: l'emocionant història de l'Èric i la Silvia

Barcelona42,195 quilòmetres plegats. Mare i fill, fent una marató. 42,195 quilòmetres rebent missatges dels altres corredors, meravellats al veure junts la Silvia Roldán i l'Èric Domingo. La mare, riallera, parlant amb altres corredors. I el fill més callat, concentrat en fer una bona marca mentre empeny la cadira de rodes de la Silvia. Ja fa gairebé deu anys que Domingo participa en curses portant la cadira de rodes de la seva mare, que fa 25 anys que pateix esclerosi múltiple, una malaltia que afecta més de 9.000 persones a Catalunya.

"Jo tenia set anys quan la mare va començar a sentir vertígens. Llavors la ciència no estava avançada com ara i va costar tenir un diagnòstic. Van ser un any i mig de proves fins a saber-ho", explica l'Èric. Però llavors, ell no sabia què estava passant. Inicialment els pares li van amagar aquella informació. "La mare va començar a fer teràpia i anava al psicòleg. Quan jo tenia uns catorze o quinze anys, la cosa va anar complicant-se. Atacs de vertigen durs i va perdre la visió d'un ull. Al veure com anava, m'ho van dir. Van parlar amb mi i em van donar un paper informatiu. Jo era jove, estava a l'edat del pavo. Vaig reaccionar malament, amb ràbia, maleint-ho tot. No vaig afrontar-ho com tocava, però per sort els pares van educar-me bé i amb el temps va anar canviant la meva forma de veure les coses. Hauria pogut negar-ho o podia ser un bon fill. És el que vaig fer", diu l'Èric, fill únic sense cosins. No hi havia una xarxa gran per ajudar la Silvia, doncs.

Per a l'Èric era dur veure que estava patint una mare a qui admira. "És una dona d'aquella generació que faria el que fos per tirar endavant. No va deixar mai de treballar, feia de tot. Va tenir una botiga de joguines, va ser estilista, perruquera, comptable... i estimava l'esport, sempre ha fet coses. Quan es feien les curses de Vespa a Montjuïc, va ser de les primeres dones a participar-hi. Sempre li ha agradat molt el món de les motos. Quan jo jugava a futbol sala, ella anava als entrenaments, però no sabia estar-se quieta, així que va demanar a les altres mares fer partits entre elles. És així, ella", explica. Amb una mare així, ell tampoc sap estar-se quiet. Fins als disset anys va jugar a futbol, però també ha practicat arts marcials, tenis taula, esports d'hivern... i després, va començar a fer curses. "Quan jo ja feia curses, la mare va empitjorar. Aquest maig farà nou anys. En poc temps va passar d'anar amb un bastó plegable i en moto, a necessitar crosses. I després, cadira de rodes. Va tocar canviar de pis. Vivíem en un quart sense ascensor i va tocar anar a un lloc més petit", recorda el fill.

Va ser llavors quan va descobrir la cursa “Mou-te per l’esclerosi múltiple”, la primera cursa solidària de Catalunya, que aquest any celebra els seus primers 25 anys de vida. Al saber que existia aquesta cursa, l'Èric va tenir una idea: fer-la amb la mare. "Em va dir que estava boig, era el moment més fosc. Però ella també té aquest punt de bogeria. La vam fer i ens va agradar, així que vam fer un pas endavant: faríem la Marató de Barcelona el 2017", explica. I ja no han parat quiets. En total han fet nou maratons, a llocs com València, Londres, Milà i Abu Dhabi. Aquesta última la van fer convidats quan el 2021 van batre el rècord Guinness de fer una marató empenyent una cadira de rodes, amb un temps de 2 h i 53 minuts a Barcelona. "Així podem donar visibilitat i inspirar", diu l'Èric.

Una jornada de festa

"Quan fem les curses, és bonic. Inicialment ella no sabia què fer, si estar callada o parlar. Anava emocionada i callada fins al final. Però amb el pas del temps va anar mostrant-se extravertida, com és. Anava entenent si jo patia o no, i decidia si m'animava o em feia broma. En funció de la cursa, em parla d'una forma diferent. El més bonic és que gairebé tothom que ens avança o avancem, ens diuen coses. I ella també els anima. Va parlant amb els altres corredors, donant ànims", diu l'Èric. Fer maratons és bonic, però els dos mai es volen perdre “Mou-te per l’esclerosi múltiple”. ¿La raó? "És una cursa especial, diferent, on compartim moltes coses amb gent que pateix situacions similars. No és només la cursa, és tot el programa d'activitats". Organitzada per la Fundació Esclerosi Múltiple en el Circuit de Barcelona-Catalunya, aquest any la cursa arriba als 25 anys amb una festa el dissabte 29 presentada per Santi Millán, el padrí d’aquesta iniciativa que té per objectiu recaptar fons per impulsar els diferents projectes que impulsa la FEM per donar suport psicològic, laboral i de neurorehabilitació a persones amb esclerosi múltiple i per contribuir a la recerca científica d’aquesta malaltia. La cursa serà un any més al Circuit de Barcelona-Catalunya i els participants poden escollir entre fer la cursa corrent, caminant, amb bicicleta o patins. A més de les curses, el matí estarà ple d’activitats per a tota la família, com ara rocòdroms, inflables i tallers infantils. Tots els fons recaptats amb aquesta campanya solidària es destinaran als diversos programes de suport de la Fundació Esclerosi Múltiple, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi múltiple.

"Malauradament encara falta molt per fer. Un cop et diagnostiquen la malaltia, els familiars se senten una mica perduts. Cal més proactivitat per part de les institucions, que s'informi dels programes, de les ajudes. Estaments com la FEM ajuden molt, però no sempre la gent la coneix. A vegades tens llistes d'espera per fer sessions de treball o recuperació de més d'un any. O costa que es doni el grau de discapacitat mínim als malalts per rebre les ajudes que tocarien", diu l'Èric, que fa un any va rebre amb la Silvia un premi de la Societat espanyola de neurologia per la feina que han fet per donar visibilitat a una malaltia de la qual queda molta recerca per fer. Cada passa que l'Èric fa empenyent la seva mare, la fa amb l'esperança d'avançar en aquesta direcció. I amb l'orgull de veure com la Silvia segueix sent aquella dona extravertida de sempre, parlant amb altres corredors.