Un cúmul d’errades per complicar-se la Lliga

Cap d’esportsNou gir en el guió de la Lliga. Quan n’hi havia que ja preparaven les espelmes i els recordatoris per al funeral del Madrid, l’equip de Zidane va acabar una jornada de diumenge molt llarga derrotant la Reial Societat (3-0) i consolidant el liderat. El Barça, just quan creia que havia trobat un corrent bo per poder arribar a bon port i superar els madridistes, va jugar un partit horrible al camp del Betis, malgrat salvar un punt (1-1). Un partit tan dolent, que ni tan sols es va poder utilitzar com a excusa que el col·legiat Hernández Hernández no veiés un gol que va entrar més d’un pam a la porteria del Betis. Una errada, en aquest cas arbitral, que se suma a totes les d’un Barça que només va despertar quan Álex Alegría va fer el gol local als 75 minuts. Al final, Luis Suárez va empatar en l’últim minut i el Barça va posar-se a resar suplicant un triomf de la Reial Societat al Bernabéu. Però els bascos van caure golejats i l’equip de Zidane ja té quatre punts d’avantatge sobre el Barça i el Sevilla, que ahir va ser derrotat per l’Espanyol. I ho fa amb un partit encara per jugar contra el València. En aquest joc de vasos comunicants, l’optimisme torna a Madrid, malgrat que el bon joc segueix sense aparèixer al Santiago Bernabéu.

La pissarra del Betis-Barça de Natalia ArroyoHavia de ser un dia per refermar aquesta ratxa positiva blaugrana i va acabar sent un dia de cares tristes. Deia Luis Enrique a la prèvia del partit que fa poc el Barça semblava una sala de vetlla i que ara havia tornat l’eufòria. Però el seu equip es va veure superat en tot moment pel Betis d’un Víctor Sánchez del Amo que demostra que s’ha especialitzat a fer la guitza a Luis Enrique. El tècnic asturià va apostar per un equip alternatiu, amb una defensa amb un sol titular: Piqué. Als laterals, Digne va patir molt i Aleix Vidal va ser dels que va lluitar més. Mathieu, bastant perdut, va patir tant com un Piqué que s’estirava els cabells, cridant als seus companys, sense poder entendre per quina raó es perdien tantes pilotes.

El mal partit dels tres encarregats de jugar al centre del camp -Rakitic, Arda i Denis- tampoc contribuïa a millorar la situació. Els primers 10 minuts, amb un Barça que semblava controlar l’escenari, van ser un miratge, ja que de mica en mica el Betis va trobar espais per fer córrer amunt i avall els blaugrana, com nens espantats. Era un Barça amb poques idees, incapaç d’aturar el talent d’un Dani Ceballos en estat de gràcia. El Betis ja era millor abans del descans, malgrat que els andalusos no van acabar de crear gaire perill. Bàsicament, el Barça no entenia com calia jugar, amb un Rakitic a qui li robaven la cartera un cop i un altre, un Digne desitjant no haver sortit de Barcelona i el trident absolutament desconnectat del joc. “No hem estat al nostre nivell, ni de bon tros. Crec que a la primera part no hem patit gaire però sí que és cert que tampoc no hem generat gaire”, va admetre Luis Enrique, que al descans segurament no podia imaginar que el pitjor encara no havia arribat.

Si primer les pèrdues de pilota no es traduïen en ocasions de gol locals, a la segona part, sí. Piqué es va quedar sense veu, el pal va salvar en dues ocasions Ter Stegen i el Barça es va anar fonent. “A la segona part el Betis ha pressionat més amunt, que és el que ja esperàvem. Nosaltres no hem estat precisos, i han tingut uns 30 minuts molt bons en què han sigut superiors a nosaltres, abans del gol. He vist moltes imprecisions en jugadors que normalment no són imprecisos. El rival va creixent i tu et vas fent petit... És una llàstima tenint en compte la dinàmica amb què veníem”, es va queixar Luis Enrique, que va remoure l’equip amb tres canvis. Van entrar André Gomes i els dos laterals titulars, Alba i Sergi Roberto, per permetre a Aleix Vidal, molt endollat, fer d’extrem. Però el Betis va trobar la recompensa al seu esforç en una errada de Ter Stegen que va aprofitar Álex Alegría per fer el gol local als 75 minuts de joc.

Contra les cordes, el Barça per fi va reaccionar, en part perquè el Betis ja no podia dir ni fava. En dues ocasions en què Aleix Vidal va estirar l’equip per la banda, associant-se amb Sergi Roberto, el Barça va reclamar dos cops en 50 segons que la pilota havia entrat. En el primer cas, amb raó, en el segon, no. Però l’errada del primer gol era tan greu que alguns jugadors ja no van poder deixar de protestar fins que van pujar al vol de tornada a Barcelona. Ferit, l’equip va empatar quan a Sevilla ja creien que tindrien tot un dia per celebrar el triomf. Messi va donar l’assistència a Suárez i l’uruguaià va salvar un puntet. “Me’n vaig amb la sensació que el Betis es mereixia més”, no es va estar d’admetre un Luis Enrique que no va voler centrar el seu discurs en el gol fantasma. Jugadors com Neymar sí que ho van fer, enfadats amb una errada que hauria pogut donar al Barça un triomf que no es mereixia. Just quan es creia invencible, el Barça va pecar de supèrbia i es va complicar la vida. La rialla ha abandonat Barcelona i ha tornat a Madrid.